ALLS CUITS MAI COUEN

Bé, començo a escriure sense cap propòsit, simplement perquè fa dies que no actualitzo i he cregut convenient penjar alguna cosa, per tant, no espereu res. Avui no.

Per tant, no continueu llegint perquè no penso dir cap cosa que pugui ser del vostre interés. Veig que continueu llegint, crec que no m’he expressat amb claredat, us dic que la lectura d’aquest text no porta enlloc, que quan arribeu al final estareu com al principi. I si més no continueu llegint… Veig que sou tossuts, potser que em posi més autoritària i haviam si em feu cas d’una vegada: Deixeu de llegir!!

Suposo que adam i eva no es un cas aïllat, perquè veig que malgrat les advertències segueixes amb la vista clavada a la pantalla, deus ser d’aquells que no es donen mai per vençuts. Si més no hauries de tindre una mica de confiança en el que et dic, i deixar estar aquest text que és una pèrdua de temps absoluta.

El teu cas és per tancar-te, quantes vegades se’t han de dir les coses? Sempre fas el mateix cas a tothom? Perquè continues aquí, que penses, que al final diré quelcom divertit? Alguna cosa enigmàtica? Potser és que no tens res més a fer, així deu ser, fixa’t que ja estem arribant al final del text. I què has après? Res.

Etiquetes de comentaris: escrits, sense sentit

Després d’un parell d’introspeccions, començà a pensar com li diria allò que sentia sense semblar una desesperada, per tal que no es pensés que allí se li acaba el món, però per deixar-li prou clara la profunditat dels seus sentiments.

Que tampoc era qüesito de que es pensés que havia perdut el món de vista, tot i que a estones no hi era del tot. Gastava un munt d’hores inmersa en la seva figura, somrient com una completa estúpida, degotant alguna llàgrima.

S’havia aficionat la tia a llegir novel·les roses, a escoltar cançons melancòliques, com si fossin l’antídot a aquell estat de “flor de pell” que patia.

Etiquetes de comentaris: escrits, sensacions

Esta vez no me andaré con prisas. No voy a morderte de golpe, lo haré poco a poco, casi lamiendo, porque quiero que queden pedazos de ti intactos, inexplorados.

Tu sabor me llena tanto como para vivir mil años. Y todo se sucede en acordes ascendentes entre los segundos de tu ausencia. Es el tiempo mi gran amigo él que susurra; despacio, despacio, que muchos se lastimaron.

Y es ese saborear lento que me produce placeres largos, y desvivo por llegar a la cama, que si no te tengo, te sueño.

Etiquetes de comentaris: castellà, escrits, sabors

Sempre em van marcar distàncies i vaig aprendre molt bé fins on havia d’arribar.
Ara que no vulguin escurçar-les, que no entenc de raons, que vaig amb on i amb off.

Que últimament només em funcionen les peces automàtiques i no em plantejo si es millor avançar que girar. Que sóc d’una gamma antiga, que no porto cafè, ni regals, ni bombons per convicció.

Només atenc a les instruccions programades per dur a terme tasques sencilles, no tinc intenció de pensar, no tinc intenció d’utlitzar aquell troç d’ànima que encara em queda darrera els botons i els cables.

Etiquetes de comentaris: ciencia ficció, escrits, reflexions

Sembla mentida... De quina mena de pasta estem fets els humans? Que si no patim, que si no plorem, que si les coses no ens fan vibrar, les menystenim i passem a cercar desesperadament quelcom que ho aconsegueixi. Alguns diuen que és " per sentir-se vius" .
Però cada vegada la insatisfacció és més gran…

Que no som capaços de disfrutar de la tranquilitat i la seguretat? És que no ens aporten res aquestes dues coses?

Per què quan som feliços i hem aconseguit allò que voliem ens angoixem per altres coses i titllem la nostra vida d’aburrida i monòtona?

Que ningú és capaç de revifar les brases, quan de cop sembla que s’apaguen? De trobar en el dia a dia els ingredients de la felicitat i assaborir-los sense ànsia.

Potser és que som del tot incapaços d’eternitzar res, i necessitem constants actualitzacions en la nostra existència.

Etiquetes de comentaris: escrits, reflexions

És per això que continuo posant-hi coses, perquè no tindria cap sentit fer-ho si no fos així. I aviat aquest espai farà dos anys, i tot el que diu és important i alhora és “brossa”.

I encara que jo ho negui la majoria de vegades, sí, alguns posts estan escrits per ser llegits entre línies, però molts d’altres no, i només són ilusions portades al paper , en aquest cas “pantalla”.

He de confesar, que l’ús d’aquest espai no ha estat sempre per motius lúdics, algun cop l’he utilitzat amb intencions d’aconseguir quelcom però també he de dir que moltes altres voltes les meves pretencions no han anat més enllà de rebre algun comentari de suport.

Aquí només hi trobaràs un munt de paraules, que et poden o no transmetre, que són interessants però d'allò més vulgars, tot depèn del sentit que els hi vulguis donar.

I…

Sort hagi, qui estimi aquest silenci de la paraula escrita.

Etiquetes de comentaris: escrits, meditant

El del metro, el del punt, el de l’Avui...

I és que cada dia m’arriben COM A MÍNIM aquests tres diaris, si es que no n’agafo d’altres com adn i companyia.

Podrien posar-se d’acord com a mínim? Si ostres, ara direu que sóc una maniàtica de l’ordre i l’estandarització, però digueu-me una cosa, a quin he de fer cas si tots diuen coses diferents?

Que quedi clar que jo no me les crec aquestes coses ( i que les llegeixo per “si decàs”) , tot i que tinc un amic que diu ser astròleg i intenta inlfarme’n el cap.

I no només això… moltes vegades diuen coses diferents i contradictòries! A veure senyors, en què quedem? Avui tindré pasta o no en tindré? He d’anar a sopar amb ell o donar-li carbasses?

Després estan els que et diuen. Amor: Bé Salut: Mol bé Diners: fatal.

Fatal?

Que representa que he de fer, lligar-me el bolso amb cadenes i candaus perquè no m’atraquin?

I si surt Diners: mol bé ¿? Compro la primitiva?

Bé, i aquests encara… Després están els que no diuen res. Ja els coneixeu, tipo: “Avui allò que esperaves que és cumplís deixarà de ser de vital trascendencia perquè pots confiar en tu mateix i bla bla bla…” Aquests sempre es compleixen perquè tenen centenars d’explicacions posibles...

Per útlim tenim els horòscops planetaris.

“Venus ha avançat i ara entorpeix Mart que donarà un cop de mà a Saturn que avui està aliniat amb plutó que fa ombra a Mercuri”

Eing?¿’

Aaaaaaaaaaaaaarrrrrrrrrrrrrrrrrggggggg!!!

Cop de mall als horòscops.

Etiquetes de comentaris: escrits, horoscop, humor (s'intenta)

Això m’ha passat avui: una trucada.

- Digui?

- Hola buenas tardes, le llamamos de telefónica…

- Ya, però no quiero nada eh?

- Era solo para informar-le que la averia del adsl va a solucionar-se tan rapido como podamos.

- Que averia?

- No funcionan a nivel general en su zona, las líneas de adsl y estamos llamando a los usuarios para informarles porqué hemos recibido varias quejas.

- Pues a mi si que me funcionan.

- Pues ya verà como ahora no le van

- Vostè no toqui res que va tot perfectament!!!

- Però no se preocupe que lo tendrà solucionado enseguida (la tia segueix amb el seu rotllo)

- Le digo que todo va bien eh, que debe afectar a otros, …

- De todas maneras, si dentro de unas horas sigue sin conexión avise-nos.

- Vale, vale...

Pam!

I he penjat. Però que és això? De que va aquesta tia??

Però efectivament, al cap d’uns moments, l’internet no funcionava, caram quina previsió, quina eficiencia, ja ho voldria jo això amb els trens. Que truquessin al matí i em diguessin:

- Escolta, que pots dormir mitja hora més eh? Que el tren va amb retràs….

En fi…

Etiquetes de comentaris: escrits

Si has de donar un pas o deixar fer. Si has de mostrar o ocultar.

Jo sempre tinc trossets de mi que deriven.

És en aquesta situació que aniria d’allò més bé que tot estigués estandaritzat.

Que un petó signifiques t’estimo.

És en aquest moment que m’agradaria ser Mel Gibson a la peli “En que piensan las mujeres” per tindre certesa absoluta del que passa al caparró de la gent.

Després, comentant-ho amb en Mark, hem arribat a conclusió que tot seria més fácil però alhora aburrit.

I es que no hi ha res que encengui més l’anima que l’incertesa, capaç de moure les passions més irracionals, els desitjos més sublims.

En el fons preferim no saber que conèixer la veritat.

I tot això perquè no sé si quan ens trobem et deleixes per veure’m. I potser és millor així.

Etiquetes de comentaris: escrits, filosofant de la vida

Que si no estan constantment contents i experimentant sensacions s'enfonsen, i creuen que aquell dia de la seva vida no ha valgut la pena, i l’esborren, i es convencen que l’endemà serà millor.

Han fet de la solitud i la tranquilitat els seus enemics, i els obsesiona superar les experiències passades.

La felicitat és un terme global no un moment determinat. Aquell qui busca la felicitat en els instants de temps és veurà durmanet frustat, doncs la felicitat no és més que una valoració subjectiva i personal d’allò que ens ha succeït fins ara. Som nosaltres que diem que som feliços.

Etiquetes de comentaris: escrits, felicitat, filosofia

Hace unos días colgué una frase que me dio mucho en que pensar, iba dedicada a la gente sin escrúpulos, inmaduros mentales en busqueda de sexo gratuïto y compañía.

A mi me da que uno se siente “mascota” cuando juegan con él. Hijos míos, la perrera esta llenda de perros, así que llevaros un par para juguetear con ellos. Y a lo que el sexo se refiere, la noche es joven y si os lo montais bien; si os sabéis vender al gran público, lo teneis todo ganado.

Para que perder el tiempo, no dicen que es de oro? Pues adelante, disfrutad los últimos minutos de la noche en un cubata, jugad cuando y cuanto querais a vuestro deporte favorito, id de compras, incluso dad la vuelta al mundo si quereis, tomad cuantas drogas querais. Però no malgasteis vuestro tiempo con la persona que os ama, porqué puede que esa persona valore cada segundo que pasa a vuestro lado. Puede que haya dejado de asistir a clase de canto para veros, puede que este ahorrando para haceros un regalo. Y sobretodo, porqué puede que haya abierto su corazón para vosotros, que no es poco.

Así que sed francos amigos míos. Ponedle “un par de huevos”. Si os pregunta que os pasa, no le digais que nada. Si os sonríe, no le guiñeis el ojo. Si os besa, no le devolvais ternura. Y si os mira, no lleneis los ojos de lágrimas. Porquè no hay nada más malo que el engaño mental.

No me despertais amor, ni odio, ni tristeza en absoluto.
El único sentimiento que tengo hacia vosotros és de ràbia.

Etiquetes de comentaris: castellà, escrits

Dicen: “Todo ocurre por una causa”. Yo no creo en la causalidad de las cosas. “ Las cosas no suceden por un motivo en concreto, sólo se dan. És puro azar.

De la misma manera se dan la noche y el dia, el otoño y la primavera, la vida y la muerte.

Alguna que otra mente lúcida me dirà: però si lanzo una piedra y rompe un cristal, no és causalidad? No, eso es provocación. Entendiendo por causalidad la justificación natural de los hechos.

El lanzamiento de la piedra no fue causa de nada, fue provocado por algo que a su vez fue víctima de la casualidad (azar). Por què motivo sinó lanzó la piedra él y no la lanzé yo?

Sólo me atrevo a tomar parte de la causalidad en su vesante más física, como explicación del enlace de movimiento entre las cosas.

Hablemos pues de la casualidad, tema en el cuál me quería centrar. Atribuïmos casualidad a aquellos hechos ligados de los cuales tenemos notícia que se dan con poca freqüencia. Así pues, seria una casualidad encontrar-nos con nuestro vecino en nuestras vacaciones en Egipto. La probabilidad de que eso ocurriera era infinitamente baja, teniendo en cuenta las posibles destinaciones a escoger y los 365 días del año para realizar el viaje. Estaréis de acuerdo conmigo que no hay causalidad alguna, simplemente se dio la coincidencia.

Ahora permitanme que les confiese. Soy adicta a la casualidad. Y ahora pensaran, però no dijo usted que todo es casualidad? Lo és, de hecho hablo de aquellas casualidades infinitamente improbables, me fascinan.

Y es del enorme mundo casual que se fabrican mis emociones amigos lectores. Cuando descubro la casualidad obtengo placer, obtengo dolor, obtengo indiferència, obtengo sabiduría. Però como todos és casual, en menor o mayor cantidad soy capaz de obtener emoción de todo. Aquí teneis el placer de la vida.

Porqué el tiempo es eterno, el universo es infinito, es un milagro que estéis leyendo esto.

Etiquetes de comentaris: castellà, escrits, filosofia

Etiquetes de comentaris: escrits, paranoia

Gairebé mai ens atrevim a dir allò que pensem a l’altra gent, sovint per no ferir o simplement perquè no ens agrada despullar-nos en excés.

Avui m’atreveixo, mantenint l’anonimat, a dir allò que penso. Una frase per cada persona que em ve sovint al cap i una música.

Sé que podria estar mil anys sense veuret i quan em miresis tornaria a sentir aquell pessigolleix a la panxa. Alan parsons Project- Eye in the sky

Encara que sigui tant difícil obtindre un minut de la teva companyia, sé que et tinc, m’ho has demostrat mil cops i això em reconforta molt. Safri duo –Samb adagio

Ets l’home de la meva vida, i els dos som consients de que no ho podriem haver fet pitjor. T’estimo. Nirvana – Smell like teen spirit

L’amor es cec, tant, que quan per fi he obert els ulls i t’he mirat m’he dit: I també es sord, i mut, i t’anul·la tots els sentits. Tomorrow people – Ziggy Marley

No he conegut mai ningú capaç de transmetrem tant bon rotllo com tu, I que fos capaç d’escoltar-me I entendre’ tant bé. Ets tant alegre…Que has fet dels dies més grisos un motiu per viure content. Per tot el que em compartit fins ara. Extremoduro - Salir

De l’enamorament, a lestimació, i d’aquesta a l’apreci que et tinc en tot moment, si mai et passés res em moriria. U2 – Whit or without you

Gràcies per fer de les crueltats del món estudiantil la teva pròpia comedia, amb tu he après que l’humor rau en tot moment, només cal trobar-lo. La oreja de Van gogh- irreversible.

Perquè ets lo millor de l’Etseib. Bob Sinclair- love generation

M’has descepcionat com a persona i com a amistat i no t’ho podré perdonar mai. Billy Idol – Dancing with myself

M’agrada que ens ho expliquem tot, i amb tot detall! The Pipettes – your kisses are wasted on me

Perquè un dia vull parlar amb tu, perquè et veig i no m’atreveixo a dir un sol mot. (no tens cançó, perquè “encara” no hem compartit res)

Perque ets sang de la meva sang, que sinó et menjaria a petons. Meat loaf – I would do anything for love

Perquè un cafè amb tu podria durar segles, perquè tot allò que dius gaudeix d’un interés excepcional. ( no em compartit mai moments musicals)

Perquè tenim vides paral·leles, m’agrada que siguis aquí. (Sóc incapaz de triar-ne només una)

Et demano disculpes, per demostrar-te el que era capaç de donar, i no haver-t’ho pogut donar a tu, que tu mereixes. Gràcies per la teva ilusió. Falsalarma – Desde mi ventana

Per la teva carisma, per mimar-me en els moments difícils, per soportar-te jo a tu amb les teves cogòrcies sense importar-me en absolut. Perquè sempre em dius que hi seràs i et crec. Franz Ferdinand – this fire

Etiquetes de comentaris: escrits, sensacions

Etiquetes de comentaris: escrits

L’home tenia la mirada perduda i entre calada i calada s’afilava el bigoti.

No podia parar de mirar-lo! Es va asseure davant d’ell fins notar cadascuna de les seves respiracions, i contar el parpelleig dels seus ulls. La tremolor li arribava a la punta dels dits, que amb por, s’apropaven a tocar-lo. La pell la tenia suau com de cotó i feia una olor exquisita. Ell continuava amb la mirada perduda, fent figures de fum amb la cigarreta.

Va apropar els seus llavis a les seves comisures, les hi va besar, li va besar també les galtes, el coll i les orelles. I aquella mirada perduda va quedar negada per unes gotetes minúscules d’aigua, que s’evaporaven en el no-res d’aquella habitació.

La dona va sentir plaer i joia d’aquell ritual però també tristor al veure que l’home tansols era capaç d’irissar una mica la seva pell. L’home sentia el mateix plaer, però no la veia.

Etiquetes de comentaris: escrits, relats

En la neteja, arribo a omplir de 2 a 3 bosses de la brossa. Que què hi ha dintre? De TOT.

La gent de l'incineradora deu flipar.

Faré una llista de coses que guardo i que sóc plenament concient de la seva inutilitat, i que acabaran a laes escombraries mensuals.

- Diari metro, adn, què, 20 minutos, hi ha dies que els arreplego tots (basicament perquè tels entaforenn a la cara) i me’ls guardo a la carpeta, al arribar a casa doncs queden per allà entaforats.

- (3)Tarjetes dels restaurants, clíniques, empreses, etc. No ho puc evitar, si la veig l’agafo, esque estan alla tan ben posadetes en el platet aquell amb carmalets, que no puc evitar la tentació. El resultat es que tinc una pila de tarjetes del restaurant que sempre hi vaig, i sempre l’agafo.

- (1) Rebuts i tickets de compra, que fan el recorregut següent: de la botiga al monedero, quan el monadero està apunt de rebentar, del monedero a l’estantaria.

- (2) Bitllets senzills de metro i tren utilitzats, que dius, si ja els has fet servir perquè no els llences, quan un ha portat t-10 i t-jove (tres mesos, son bastants calers) s’acostuma a guardar-los tots . El que passa després es que a l’hora de passar la barrera sempre acabes liante i en treus un que ja no vals i et tries mil anys alla buscant i el tren que ja se'n va...

- (4)Tota mena de entrades/sortides , 2x1, descomptes, copes gratis, cocktels de verano de locals nocturns

El moneder és el transport per excel·lència de merda de fora cap a casa.

I això per no parlar de totes aquelles coses que sabem que no ens posem o no utilitzem però les seguim guardant, alguna jaqueta de quan tenia 12 anys, k penses, per si algun dia me la poso. Però nena com t’ho vols posar això si no ti passa ni el dit… La roba és una cosa que solc guardar molt de temps, a no ser que siguin peces dakelles que es desintegren a la rentadora i que van directes a la brossa.

Pd, AHIR VAIG ESTAR a la sala bikini, lloc altament recomanble.

Etiquetes de comentaris: escrits

I dona igual de quina forma caiguis, si és depressa o és a poc a poc, el cert és que ja ets a terra. Et pots haver fet molt mal, o unes simples feridetes, però ara del que es tracta és de recollir els trossos que han quedat per terra, un a un. Tan se val quan tardis, els has de recollir tots per poder fer la reconstrucció.

Un cop fet això, t’alçes i observes que al teu voltant continuent haven-hi cavalls per cavalcar, i no t’ha de fer por pujar a cavall, i pots pensar que cauràs, però ella diu que sempre es millor provar-ho que quedar-se amb el dubte.

Justament és la virtud de l’home, aquesta d’aixecar-se cada vegada que cau.

Etiquetes de comentaris: escrits

Etiquetes de comentaris: escrits, mercè, ska

Va baixar de la muntanya pel camí dels fonolls. Estava tot ple de flors. En va veure una de molt maca, li va agradar, la va tallar, se la va posar als cabells i va continuar caminant tot content amb la seva troballa.

Mentre baixava va observar que al camí encara n’hi havia de més maques, més grosses i que li agradaven més, però ell ja havia escollit la seva flor i ara no en podia arrencar una altra.

Com que la seva ja no li agradava, se la posar a la butxaca, i va seguir mirant les altres flors enbaladit.

Dintre la butxaca la flor es va doblegar, li van caure uns quants pètals i com que no tenia sol, es va pensir.

Tot allò que en un dia ens va agradar, pot ser que ja no ens agradi avui. Ens vam pensar que haviem trobat la flor més maca i no és així.

Etiquetes de comentaris: emma, escrits, natura