Feia tard.
L'oficina obre a les 7.45 del matí, però l'horari és de 8 a 3 h del migdia.
Anava a pas ràpid, i vaig arribar a l'entrada. Les 8h i dos minuts.
Pujar per les escales seria una bestiesa... departament de contabilitat planta 23.
L'edifici és com una mena de tub de cristall, del tot transparent. La noia que guarda l'entrada vesteix sempre faldilles molt sexys, normalment curtetes i que deixen veure unes cames precioses i ben depiladetes. Cada cop està més morena, em pregunto com pot ser... Jo porto mesos amb un blanc de pell quasi de malalt. És clar, deu ser perquè la meva taula no dona a la finestra, tot i que amb la pols que hi ha al vidre dubto que algún dia em penetri una goteta de sol.
Perquè no ve un d'aquells paios que s'enfilen als edificis a netejar els vidres?
Agafo l'ascensor... botó de la planta 1, la 2, la 3,... la 23. Avui hi ha un botó més que posa: CEL.
L'apreto. L'àndromina comença a elevar-se, me'n vaig a les estrelles.
L'oficina obre a les 7.45 del matí, però l'horari és de 8 a 3 h del migdia.
Anava a pas ràpid, i vaig arribar a l'entrada. Les 8h i dos minuts.
Pujar per les escales seria una bestiesa... departament de contabilitat planta 23.
L'edifici és com una mena de tub de cristall, del tot transparent. La noia que guarda l'entrada vesteix sempre faldilles molt sexys, normalment curtetes i que deixen veure unes cames precioses i ben depiladetes. Cada cop està més morena, em pregunto com pot ser... Jo porto mesos amb un blanc de pell quasi de malalt. És clar, deu ser perquè la meva taula no dona a la finestra, tot i que amb la pols que hi ha al vidre dubto que algún dia em penetri una goteta de sol.
Perquè no ve un d'aquells paios que s'enfilen als edificis a netejar els vidres?
Agafo l'ascensor... botó de la planta 1, la 2, la 3,... la 23. Avui hi ha un botó més que posa: CEL.
L'apreto. L'àndromina comença a elevar-se, me'n vaig a les estrelles.
Pintada amb t'estimo
7 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 22 de juny 2006 @ les 6:41 p. m..
M'ha semblat increïble que una marca coneguda de cosmètica del japó, kanebo, hagi llançat una col·lecció de cosmètica que té per nom: T'ESTIMO.
Ara homes, ja no teniu excusa, teniu el regal perfecte, un pintallavis o ombra d'ulls per fer un regal a la vostra parella, i deixar-la amb un pam de nas.
Per als que encara no us ho creieu:
http://www.kanebo-cosmetics.co.jp/testimo/
PD. Potser si que no està tant malament el català...
Avui estic molt contenta per tu.
Avui m’has donat una bona noticia.
Avui m’alegro per tu.
Avui tinc por.
Avui t’estimo.
Avui m’has donat una bona noticia.
Avui m’alegro per tu.
Avui tinc por.
Avui t’estimo.
border="0" />
I tu que hi dius?
8 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 18 de juny 2006 @ les 12:57 p. m..
No.
Jo no vull un estatut de pa sucat amb oli.
Els uns diuen que es un petit pas cap endavant, si, potser si que ho és, però llavors, el pas decisiu quan es donarà? Quan ja no quedin catalanoparlants?? Perquè senyors, el català està en vies d'extinció d'acord?
M'he aixecat, m'he posat una samarreta i unes bermudes i sí, he anat a votar que no!!
Perquè ens mereixem molt més.
Jo no vull un estatut de pa sucat amb oli.
Els uns diuen que es un petit pas cap endavant, si, potser si que ho és, però llavors, el pas decisiu quan es donarà? Quan ja no quedin catalanoparlants?? Perquè senyors, el català està en vies d'extinció d'acord?
M'he aixecat, m'he posat una samarreta i unes bermudes i sí, he anat a votar que no!!
Perquè ens mereixem molt més.
1. Avui, a la classe de química orgànica (sí, dissabte, i què?) , la profe formulant uns compostos cliclics.
- este es el 1-ciclopentanol, este es el 1,2 hidroxi no sé que, chicos!! como se llama un cilclo de 3?
-Triciclo. (laura)
2. Ahir, al vespre, pel tunel del metro amb 3 companyes (jo davant de tot) que agafafen la linia 5 del metro.
Veniem de la línia 3, i a la bifurcació linia 5 - estació de sants, em paro allà a esperar(inconciement esperava que alguna m'acompanyés) i clar elles que ja tiraven pel seu camí se'm quedan mirant com dient... però què fa???
3. Fa poca estona. Berenava galetes i un cafe. Això que agafava galeta per galeta i les anava remullant en el cafe. He cordinat malament, i he confós la caixa de galetes amb la tassa de cafè, i he possat els dits dins ben endins del cafè.
4. Fa una setmana. A la meva àvia li vam comprar una rentadora nova. Molt moderna, que et diu coses (és a dir, et diu per quin rentat vas i tot això en una mena de pantalleta). L'altre dia pujem a veure-la (a ella) i ens la trobem palplantada davant de la rentadora. És veu que a la dona li fa respecte la rentadora i es queda allí contemplant-la fins que acaba el rentat, diu que la rentadora li diu coses i que així s'assegura de que renti ... l'edat no perdona..
5.Fa unes setmanes. Demano 3 coses a una cambrera: un cafè sol amb sacarina, i dos tallats, un curt de cafè. Això que la dona fa el cafè, els dos tallats i evidenment sense cap diferència l'un de l'altre. Li repeteixo: un curt de cafè. Em mira, agafa la tasa i aboca un dels tallats..(sense la llet encara) amb aquestes que aboca massa cafè i en deixa un ditet. (sí curtíssim) Afegeix la llet, i es clar, un li ha quedat considerablement blanc. Ens ho dona i ens la quedem mirant amb la goteta. - Demasiado corto? - diu la noia
- Home noia sembla que estigui malalt!!!
Ens en va fer un altre.
Al mateix bar, en una altra ocasió per fer el tallat curt i van afegir llet fins dalt de tot!!
tot és culpa de la Laura per demanar coses tant rares...
6. Avui al tren, he vist el neng en persona, sense comentaris.
7. M'encanta la frase: Per avui ja en tinc prou! La utilitzo per justificar que no penso fer res més en tota la tarda.
8. menys de 48 hores per l'examen de càlcul 2.
9. moment agradable: quan surtim a fer el descans (interminable avui ) i ens apalanquem allà al terra i fem el cigarret.
10. Per avui ja n'hi ha prou!!!
PD: Importantíssim!!! Song del dia :
Parlo del que parlo perquè en parlo
3 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 06 de juny 2006 @ les 11:07 p. m..
A vegades tinc la sensació que els grans plaers de la vida, han estat fets com una mena de trampa perquè i caiguem i ensopeguem amb els perjudicis que comporten.Els grans plaers s'han fet gustosos, s'han fet amb olors seductores, amb colors llampants.
Tot allò que ens entra pel gust, pel tacte i que amb mesura pot ser fins i tot beneficiós, és torna perjudicial, malèvol quan se'n prèn en sobredossis.
S'ha fet agradable, s'ha fet plaent, s'ha fet esperançador, s'ha fet enriquidor, però quan s'acaba, ai las! quan s'acaba, tot són llàgrimes, lamentacions i records dolorosos. L'amor s'ha fet per viure'l però també per patir-lo.
I se li ha de tenir un respecte, i s'ha de prendre amb mesura, i no empatxar-nos d'ilusió, de prespectives, de somnis... se l'ha de veure com el combinat del dissabte la nit, bo si en prens unes copes, mort d'amor si et passes.
Perquè allò que per algú resulta un climax, poden ser uns encreuats per l'altre. (o potser hauria de dir sudoku)
salut!
