ALLS CUITS MAI COUEN

Ja que com pot notar no tenim cap mena de control sobre els sentiments. I haurà pogut comprobar que aquests s’esdeven sense obeïr cap llei ni fer cas de cap comportament descrit en anterioritats, i així tot d’una poden cesar…

Només li demano una cosa, i per favor escolti’m.

Ara mateix formo part d’un llaç que es veu arrossegat per una certa velocitat amb la que vostè l’impulsa, no m’agradaria pas continuar al damunt d’aquest si per qualsevol motiu vostè deixés d’estirar. Així que demano avisi’m a temps si això succeís per tal de que pugui baixar i no em foti l’ostiot del segle.

No li exigeixo res més.

Doni records a la seva germana. I feu-li saber que fa uns canelons boníssims.

Atentament, Esteve.

Etiquetes de comentaris: dibuix, relats

A mi això del Nadal sempre m’ha fet gràcia, hi dic més aviat en sentit irònic.
Trobo que són unes festes cruels per a molta gent: pels que no tenen diners, pels que no tenen familia, pels que se’ls ha mort algú, pels que no es troben a gust. I a més a més no te les pots saltar, sinó quedes com un revolucionari i traïdor familiar.

Doncs jo dic, que celebri el Nadal qui en tingui ganes. I jo no en tinc de ganes aquest any de celebrar-lo, i no em considero una persona infeliç, però es que aquestes festes em carreguen.

Però jo faig acte de presència, que no vull “quedar malament”. I m’esforço per fer el somriure que tots esperen veure. I en certa manera ho faig perquè me’ls estimo. Però qualsevol diumenge m’ho puc passar millor de forma més natural amb ells. A mi no em calen aquestes festes. Que passa, que durant la resta de l’any res?

Acabo per concebre el Nadal com una mena de “passacomptes” de la situació en conjunt dels membres d’una familia.

Tot i així jo faig regals, almenys aprofito que diuen que és Nadal i els faig, però podria fer-los en qualsevol altra data. Potser fins i tot llavors, serien més significatius. Que és això d’obligar a la gent a comprar i comprar?

I jo em creuo la gent pel carrer i els dic Bon Nadal, perquè és el que toca, així que:

Bon Nadal i Bones Festes

Etiquetes de comentaris: nadal

La d'un tigre.

M'explico. Resulta que en un zoologic de la India, un visitant va voler fer-li una foto a un tigre. Aquest senyor amb complexe "National Geographic" es va apropar massa i repeteixo massa añs barrots de la gàbia.
Amb aquestes que "l'inofensiu felí" va atrapar-li un braç i no el va deixar anar fins que l'home va morir al cap de mitja hora.

I durant tot aquest temps?
- L'home va lluitar per salvar la vida.
I els del zoo? No van fer res? No podien matar l'animal? O almenys tirar-li una xinxeta d'aquelles que el dormen?

Moraleja: La vida d'un tigre val més que la d'un ésser humà.

Etiquetes de comentaris: avui, notícia, sensacionalista

I tot d'una, sense adonar-te et comencen a sortir uns pelets extranys al pubis, i et baixa la regla, i et creixen els pits. I abandones la pilota de l'hora del pati i acabes passant una tarda amb les amigues al Zara. I l'endemà vas a la disco i coneixes un noi. I aprens a dir t'estimo. I t'envàs del cole cap a la universitat.... i un dia.... EL TEU BLOC FA 2 ANYS!!! És avui!!! Felicitats!!!!!

Etiquetes de comentaris: aniverssari, blog

Felicitats, acabes de rebre el teu regal de Nadal.

A partir d’avui tens nòvio/nòvia.

D’ara en endevant hauràs de fer un mínim de 2 trucades al dia per explicar-li: on estàs, que has menjat, que penses fer l’endemà, i dir-li que l’estimes molt (encara que no sigui veritat)

Quan arribi el seu aniverssari hauràs de anar a una joyería a comprar:

a) Una esclava

b) Un anell amb inscripció

c) Una joia de dos meitats, una per tu i l’altre per ell

Ja cal que et preparis per la trobada familiar. Et presentarà els seus pares, els àvis, les àvies, els cosins, cunyats, cosins 2ns i els hauràs d’aguantar durant llargs dinars familiars, tan si et cauen bé com sinó. I empastar-te tot una bateria de preguntes amb possiblitat de fallar-ne zero, si no estaràs condemnat a ser l’ovella negra.

Quan estigui a punt de arribar el cap de setmana, ja cal que hagis planejat una bona escapada, o un sopar a la llum dels estels, sinó seràs tillat de falta de romanticisme i automaticament abandonat per la teva parella.

No cal dir també que durant tot el temps que duri el regal que t’oferim no podràs anar amb altres nois/noies, ni miar-ne d’altres, ni tindre amigues/amics íntims, ni contestar missatges d’exnovies/novios.

Per útlim, volem desitjar-te que siguis molt feliç i disfrutis dolçament d'aquesta condemna.

Atentament:

El cabrón més gran (que a tothom vol mal)

PD. Interessats en la devolució del regal, adrecin una carta a l’adreça que trobaran al sobre.

Etiquetes de comentaris: humor (s'intenta)

Etiquetes de comentaris: cinema, yo soy la jauni, youtube

LLegeixo:

"L'atzar és un pèndol de venjances implacables per reblar els nostres errors"

Etiquetes de comentaris: filosofant de la vida

Pasa sin llamar como lo hacen la lluvia y el viento que cuando llegan no avisan, y arrastran con ellos aquello que se encuentran por delante.

Primero se llevan lo más débil, la hierba, el polvo, la arena de la playa; las miradas.

Luego con el tiempo y soplando y lloviendo aún más fuerte, arrancan las piedras, los árboles; los besos.

Ya en su estado más avanzado de fúria se llevan por delante casas, calles, cotxes; los corazones.

1 No mataràs

2 No robaràs

3 No enganyaràs

.

.

.

11 No batejaràs ossets de peluix

El Sudan, quina alegria de país tu... Condemnen a una mestra anglesa per posar l'innombrable nom del profeta a un osset de peluix.

Un país que amb els problemes que té, es dedica a anar perseguint "delictes" com aquest no diu gaire a favor seu...
Increïble, algú m'ho explica?

PD. Com podeu veure no he citat el nom en qüestio al meu blog, per possibles repressalies.

Etiquetes de comentaris: notícia