Implacable
9 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 09 de desembre 2007 @ les 11:18 a. m..
LLegeixo:
"L'atzar és un pèndol de venjances implacables per reblar els nostres errors"
"L'atzar és un pèndol de venjances implacables per reblar els nostres errors"
Antoni Dalmases
I repeteixo, implacables.
I em torna a la ment que hi ha quelcom, destí diguem-li que hom intenta fer-me creure que está determinat i que és incanviable. I jo em pregunto per què o per qui ?
I em trobo davant l'evidència de que com a ésser puc prendre decisions, si més no algunes.
I amb aquesta idea m'imagino el destí com un cúmuls de decisions preses per tota la humanitat i per tots els éssers.
Perquè si la meva vida es creua amb la d'altres persones, influeix el seu camí en el meu i per tant els seus actes.
I ara direu que em deixo una part, el destí de les forces no-humanes ni animals, la pluja i els astres que de ben segur que deuen tindre el seu paper i causen algun impacte en això que anomenem "trajecte de la vida".
I em torna a la ment que hi ha quelcom, destí diguem-li que hom intenta fer-me creure que está determinat i que és incanviable. I jo em pregunto per què o per qui ?
I em trobo davant l'evidència de que com a ésser puc prendre decisions, si més no algunes.
I amb aquesta idea m'imagino el destí com un cúmuls de decisions preses per tota la humanitat i per tots els éssers.
Perquè si la meva vida es creua amb la d'altres persones, influeix el seu camí en el meu i per tant els seus actes.
I ara direu que em deixo una part, el destí de les forces no-humanes ni animals, la pluja i els astres que de ben segur que deuen tindre el seu paper i causen algun impacte en això que anomenem "trajecte de la vida".
Etiquetes de comentaris: filosofant de la vida
Si hi ha un destí, que no hi crec, ha de ser un mateix per tots i per tot, entortolligat, on tot el que se'ns creua té una funció i una finalitat, i nosaltres la tenim per la resta. No hi ha infinits destins, n'hi ha un de sol, una gran xarxa que engloba tots els éssers i no-éssers de l'univers. Una mica increïble, oi?
m'agrada la resposta
"e",
quan era mig esperma, mig òvul, no creia gaire en el Destí, bé, si he de ser franc, em sembla que no creia en res. Però vés per on, el Destí si va creure en mi i va fer coincidir en una mena de caverna les dues peces. Hòstia que bé, al cap de nou mesos la llum, i la música, i el mar..., i la tia Guillermina... i la noia dels jeans exactes i el miracle de l'esquimal...
Gràcies Destí, quina sort de ser aquí escrivint aquest comentari i fumant-me el Montecristo. La vida és meravellosa, meravellosa, encara que de vegades se'ns torci una mica (la vida).
vladimir vull "mamar" del teu positivisme, i esque això que dius és la millor manera de pendres aquesta, avegades absurda, existència.
"e",
no es tracta de positivisme. Però avui passejant per l'escullera fotia una ventolera que se m'ha endut la negativitat. Quin sol, quin cel, quin mar més blau... assegut a la nova SAL amb un llibre i un JB pensava que ja podia ben bé caure la bomba atòmica;)
Adéu, me'n vaig a futbol que avui juga el negre.
jo a l'escullera hi he anat al capvespre... i avegades ho penso que tu i jo ens hem creuat mil cops. ;)
a veure si el desti es implacable i fa que em toqui la loteria ;-)
implacable ... avui, també treballo ... salut
El Dalmases és amic meu. M'ha fet ilu veure'l citat. Sopem sovint a ca seva o a ca nostra. Et fums un tip de riure tal amb ell... li diem Haddock.
Li han passat a cine el seu premi Gran Angular "Jo, el desconegut".