ALLS CUITS MAI COUEN

Si no te gusta, siempre puedes rechazarlo.

Si te aborrece, podrás mejorarlo.

Nunca las montañas fueron lo suficientemente altas como para no escalarlas.

Nunca los países demasiado lejos para no visitarlos.

Toc toc! Soy tu meta, ¿estás?

Si respondes sí; desconoces lo que te espera.

Si respondes no; mañana saldrá el sol por el este, como siempre.

Si las cosas se tuercen , ya se encargará el destino de volverlas a su sitio.

Si se te acaba la fuerza, en la esquina hay una máquina de bebidas azucaradas.

Si te sientes desamparado, me llamas.

Etiquetes de comentaris: castellà, emprendre, escrits, meta, pors

L’home ensaimada és un individuu que és conegut per tothom. Ronda en una franja d’edat que pot anar des dels 50 anys fins la seva mort.

Se’l pot reconèixer fàcilment. Doncs si un posa dedicació, i observa detingudament, veurà més homes ensaimada dels que s’hagués pogut imaginar mai!

L’home ensaimada segueix la seva pròpia moda. Poseeix només cabells laterals i una gran calva. Cada dia al mati és lleva ben aviat i agafa la seva pinta de 6 pues i s’estira els cabells laterals tot enrollant-los damunt de la seva calva.

La quesito és que es queda curt de cabells i aquests queden posats sobre el seu cap com si fossin cordes, com si s’hagués pentinat amb un rasclet.

Les intencions de l'home ensaimada són clares: dissimular la seva abscència pilil.

No sé que els passa pel cap als homes ensaimada quan es fan aquest pentinat, però m’imagino que ells també fan un crit al cel quan veuen algú amb rastres, o tenyit de tots els colors de l’arc de sant martí.

Etiquetes de comentaris: escrits, home ensaimada, pels

Estic segur que alguna vegada, tot passejant pels boscos o pels prats verds, has passat prop d’un rierol d’aigües clares i ràpides. I hi has llençat una flor, una flor vermella, una flor blava o una flor blanca com la neu. El corrent se l’ha endut i tu l’has seguida amb la mirada fins a perdre-la de vista. I la flor s’ha allunyat silenciosament, bressada per les ones, més i més lluny, viatjant tot el dia i tota la nit sota la claror de la lluna i els estels. No li calia gaire llum perquè conexia el camí i no podia perdre’s. I, després de tres dies sense aturar-se a descansar per res, se li ha ajuntat una altra flor que baixava per un rieron diferent. Molt lluny d’aquí, una altra nena com tu l’havia deixat caure al corrent en el mateix instant. Les dues flors s’han besat i han continuat juntes el camí i s’hi han quedat juntes fins a enfonsar-se.
També deus haver vist un ocell que, al capvespre, s’allunyava volant per damunt les muntanyes. Potser has cregut que se n’anava al llit. De cap de les maneres; hi havia un altre ocellet que volava per damunt les muntanyes i, quan a la terra ja tot era fosc, els dos s’han trobat en l’últim raig del sol. El sol els lluïa resplendent al plomatge i, tot volant d’ací d’allà sota la llum, s’han explicat moltes coses que nosaltres, aquí baix a la terra, no hem pogut sentir. Te’n adones? Els rierols i les flors i els ocells s’ajunten, però les persones no; entre elles hi ha grans muntanyes i rius, boscos i prats, ciutats i poblets, que tenen llocs fixos i que no poden ser moguts I els éssers humans no poden volar. Ara bé, el cor d’una persona pot sortir a l’encontre d’una altra, sense que allò que els separa el descoratgi. Així és com el meu cor es dirigeix cap a tu i, tot i que els meus ulls encara no t’han vist, t’estima i creu estar assegut al teu costat. I tu dius “Explica’m un conte” I ell contesta: “Sí, Mili, estimada, escolta.”

Fragment extret del conte "Estimada Mili"
Wilhelm Grimm

Dear Mili, un dels millors regals que m’han fet mai; altament recomanable.

Etiquetes de comentaris: contes, dear mili, grimm

Etiquetes de comentaris: carnet, cotxe, novell

Etiquetes de comentaris: grace kelly, mika, musica

Etiquetes de comentaris: escrits, fotos, mataró, port

Vull parlar de converses no banals entre dues persones i que no porten enlloc.

- Com es menja en aquell restaurant?

- Bé.

Bé. El tio et diu que: Bé. Quina mena de resposta és això? Què vol dir bé?

Que hi puc anar? Que la relació calitat preu és bona? Que tenim els mateixos gustos pel menjar tu i jo?

Però si tu ets dels que estas acostumat als Mc Donalds, t’haurà semblat que t’han servit “delicatessen” però és que jo tinc el morro fi, saps?

I clar, tu hi vas, i t’endús un disgust. Ara vas a tot arreu amb la michelin.

O per exemple:

- Que m’estimes?

- Sí.

a) Sí. ( i així calles i ja no m’ho tornes a preguntar)

b) Sí. (però menys que tu i et contesto perquè ets una pesada)

c) Sí. (no tant com tu, tinc que practicar-ho)

d) Sí. (més que tu segur, jo quan estimo sóc insuperable)

Com que amb els “t’estimo” hi ha molta ambigüetat, l’home (en gèneric) que és un ser molt intel.ligent va recorer a l’ús de frases cutres per tal d’afinar una mica més:

Si, t’estimo fins les estrelles, fins a l’infinit, més que tú, fins que em mori, per sobre de tot, més que a Déu (n'hi ha per a tots els gustos), menys que ahir i més que demà, des que vaig nèixer, etc.

Una altra:

- Quan tornaràs?

- Aviat.

De quina franja horària és aviat? Hi ha gent que de per sí és poc precisa. Llavors cal carregar-se de paciència i practicar l’error i l’assaig per tal d’arribar a interpretar el significat de les respostes.

PD: Sí. Sóc un monstre insensible, i què? (crítiques i insults a “comentaris”, com sempre ;))

Etiquetes de comentaris: converses, escrits

Uns cereals rodonets amb un forat al mig de colors diversos.

M’he recordat de petita obrint la bossa emocionada i picant-ne algun amb les mans d’amagat de la mare.

M’he recordat plorant i fent rebaqueries perquè el meu pare s’havia equivocat i m’havia comprat smacks en comptes dels frutilups.

Aquells bols grans de frutilups amb 3 cullaradetes de llet!

Allò si que era començar el dia amb bon peu!

Etiquetes de comentaris: cereals, frutilups

A en Jordi, així és com és deia, l’havia conegut gràcies a un amic en comú que tenien que els havia presentat. I tot i que en Jordi assegura que va ser amor a primera vista, ella mai no s’ho va creure. Però café avui i cafè demà van acabar passant totes les estones lliures junts i així va nèixer allò que ells anomenaven felicitat.

Una felicitat entesa des del punt de vista de la tranquilitat, la confianza, el comprimís, el recolzament, la estimació. Una unió feta i dreta.

Aquell dissabte la familia feliç va dirigir-se a les grans superficies com solien fer sempre, en Jordi era un home fet a la pràctica deia que en les grans superficies és més còmode comprar. Sara preferia anar al centre, als petits comerços i veure cares conegudes.

El va veure al passadís de les ampolles de vi, amb una dona de la seva edad. Sara va disimular, però se’l va tornar a mirar, aquell cop ell si que la va veure. Es van observar però no es van dir res.

Després de dinar, Sara es va quedar adormida al sofà.

- Digui? – va preguntar Sara.

- Sara, quedem als amprobadors, ara… - era ell.

- Estic amb la meva familia…

- Diguel-si que vas a buscar unes calcetes.

Sara és dirigia als emprovadors d’aquell gran centre comercial, sudorosa, doncs sabia que anava directament a l’infern. En un d’ells la porta estava entreoberta. Una mà la va estirar.

No havia canviat gens, només tenia algunes arrugues més, i sense gairebé ni treure-li la roba la va començar a tocar i ella que es deixava, sense gemegar...Silenciosament la va penetrar. Li estirava els cabells i li premia els pits, feia temps que no estava tant excitada.

Sara es va aixecar del sofà, aquell somni l’havia feta suar. Se’n va anar a preparar el sopar, per deixar-lo a punt. Aquella nit tenien convidats, en Cesc i la Maria que tenien dos nanos petits.

Mentre tallava les verdures per fer el caldo li va sonar el mòvil. Tenia un missatge que deia: Avui t’hagués menjat.

Etiquetes de comentaris: eròtic, escrits, instint

"L’altre dia crec que vaig arribar al límit de sentir animalades. Vaig assistir al diàleg següent:

- Cuca meva?

I ella: - Si videta?

I ell: Tinc una mica de fredet…Pots tancar la finestreta?

I sabeu que li va respondre ella?

- Ja està tancadeta… "

Etiquetes de comentaris: amor, enamorats, manual d'amore, pelis

És un musquitet petitó que ai senyor!! Però quan s’acosta fa un zzzzzzz zzzzzzzz insoportable. Si no me’l carrego aquesta nit em tocarà l’oremus.

Hi ha diversos mètodes per matar mosquits i altres insectes voladors…

Mort per asfíxia: Si tens un insecticida perfecte! L’agafes, apretes el “gatillo” i ruixes contra la bèstia. Amb una mica de spray ja n’hi ha prou, no cal que estiguis deu minuts ruixant fins que es fagi un tel blanc al terra de l’habitació! Pobre criatura! Que hi ha qui ruixa i es tapa els ulls perquè no vol presenciar aquells moments de mort i vinga a gastar insecticida, que després tots per casa amb mascaretes i els ulls vermells.

Si no tens insecticida, pots recorrer al mètode fulminador i de poc patiment. Només és necessari que disposis d’un bon llibre amb força pàgines. La mida recomanable és de 500 a 2000.

És tracta d'estar atent a la trajectòria de la bestiola i quan el vol d’aquesta sigui mitjanament baix, posar el llibre damunt d’ella amb rapidesa i deixar-lo caure al terra.

D’aquesta manera, el mosquit queda esclafat i no pateix. Recomenat a defensors I partidaris dels drets dels animals. Vigileu amb el tamany del llibre (sobretot pels veins).

També potser que no tinguem ganes de matar-lo, ja sigui perquè tenim un bon dia, o perquè volem encolomar-li el mosquit a algú altre. El seguent consisteix en apagar les llums fins a quedar-nos a les fosques i obrir una porta. Esperar a tornar encendre les llums al cap d’una estoneta (entre poc i massa). Repetir les operacions fins que el bitxo hagi guillat.

No se’m acut res més, me’n vaig a enllestir l’asunto!

Algun mètode més???

Etiquetes de comentaris: animals, crims, escrits, mosquit

Quedem i se’m passen les hores volant. Em fas riure, m’expliques batalletes de guerra, i em dibuixes un somriure a la cara. Em sento genial. Tens el do de posar-me de bon humor. Ens imaginem d’aquí uns anys fent el mateix cafè, parlant d’altres temàtiques. Però amb el pas del temps tu sempre ets allà, sempre m’ho promets, i jo també t’ho dic. Els dos sabem que allò té quelcom especial.

El dia que et vaig conèixer vaig fer un judici precipitat de la teva persona, però no em va caldre gaire temps pera adonar-me que darrere l’aspecte d’home amb sex apple hi ha un cor inmens capacitat per crèixer en cada encontre.

I la tarda es transforma per donar pas a la nit. I entre cerveses i “cubates” ens fem protagonistes d’aquella pel·lícula de ballar. On tu ets un “gentleman” i jo la teva conciència perquè no prenguis mal. I així ens mengem les hores.

Som dos peixos al mar. Jo et buscava i tu m’has trobat.

Gràcies.

Etiquetes de comentaris: amics, dedicatòria, escrits, peixos

Etiquetes de comentaris: amor, escrits, mort, pensaments