ALLS CUITS MAI COUEN

Ella

Mani, m’estimes?

Doncs clar.

I com pots estar-ne segur?

Doncs no ho sé, però ho estic.

Pero jo també podria ser qualsevol altra.

No..

Per què no?

Perquè tu ets la millor.

La millor què?

Doncs la millor noia.

De totes les noies?

Doncs clar.

I com pots saber-ho?

Ho sé i prou.

T’ho sembla

D’acord, m’ho sembla.

Ho veus.

El què?

Que no n’estás segur.

Escolta, que t’has tornat boja o què?

I si mai m’haguéssis conegut?

Llvors què?

Que ara li estaries explicant això a una altra.

No fa falta que ho diguis si no vols escoltar-ho.

No vull escoltar res, vull saber què sents.

Molt bé… Sento … sento que tú ets la millor.

Els teus sentiments. Quins són els teus sentimens?

Doncs jo.... el cor.

I que et diu? : "Oh Mani, és aquella d'allà!?
Exacte.

I tu li dius: Vale, moltes gràcies per la informació, fins la pròxima, adéu!?

Exacte.

I tu fas tot el que et dicta el teu cor?

Bé, ell no diu res, que sé jo!... Simplement, sent.

I ara que sent?

Sent que hi ha algú que s'entesta en fer preguntes estúpides!

Oh va... No m'estàs prenent seriosament.

Lola, però què et passa? Què estàs pensant en deixar-me?

Mmm, no ho sé. Em sembla que ho he de decidir.

Ell

Lola?

Mm?

Si de cop i volta morís, tu que faries?

No et deixaria morir.

Bé, si estigués malalt y sense possibilitat de salvació?

Jo en trobaria una.

Oooh, contesta d'una vegada. Estic en coma i el metge em dona un dia de vida.

Et portaria al mar i et posaria dintre l'aigua: terapia de xoc.

D'acord, però i si em morís de totes maneres?

Pfff, que vols que et digui?

Digues el que et sembli.

Et portaria a una illa i tiraria les teves cendres al vent.

I després?

I jo que sé! Quina pregunta més tonta.

Jo si que ho sé. Després m'oblidaries.

Mai.

Si, itan que si. O no podries seguir vivint. Les primeres semanes estaries molt trista, segurament. Això no és dolent. Tots estan molt afectats i la commoció és general. Tot resulta tan trist i els fas una pena horrorosa a tots. Però llavors pots demostrar-los lo forta que ets en realitat. Quina dona més estupenda, diràn llavors. Quin control que té i no es passa el dia plorant, ni es posa histèrica. I llavors apareixerà aquest noi tant simpàtic, el ulls verds, que resulta que és super sensible, que t'escolta dia rere dia i que es deixa portar on a tu et ve de gust. I li podràs explicar lo malament que et sents i que ara has de cuidar de tu mateixa, que no saps lo que faràs amb la teva vida i bla, bla, bla. Fins que per fi un dia acabaràs amb ell i m'oblidaràs.

Mani.

Què?

Doncs que encara no t'has mort.

Etiquetes de comentaris: cinema, lola, pelis

"L’altre dia crec que vaig arribar al límit de sentir animalades. Vaig assistir al diàleg següent:

- Cuca meva?

I ella: - Si videta?

I ell: Tinc una mica de fredet…Pots tancar la finestreta?

I sabeu que li va respondre ella?

- Ja està tancadeta… "

Coses així em produeixen el mateix efecte que un guix mal trencat fregant la pissarra, uixxxx com pot existir aquest atontament en certes parelles?

Si, són els típics que quan van a un restaurant comparteixen tots els plats i per postres demanen el mateix però un li diu a l'altre:
- Em deixes probar del teu platet?
- Sí itant, reina del meu cor. I tu del teu?
Que dius...què feu? Que és el mateix eh! Que et fa ilusió menjar del seu plat? Ja m'imagino la discussió:
- Oh rei, està molt bo aquest pastís de gerds...
- Doncs jo trobo que el teu pastisset és molt més bo...
Egs, egs i egs!!!

Hi ha parelles que simplement sembla que duguin un cartellet al cap que diu: Estem enamorats.
Que semblen la Heidi i en Marco per les praderes. Que un li diu a l'altre:

- Mira quin piset més boniquet!
- Oh, si és precioset!
- Si, perquè aquell altre no m'agrada gens.
- No no, aquell és molt lletjet.

Que esteu d'acord amb tot o què? A no ho recordava... que deies que és la teva mitja taronja! Si és així d'acord.... En fi...

Penso que aquesta part de l'enamorament, has de fer com al joc de l'oca, i me la salto porqué me toca!
El problema dels enamorats és que no escolten a ningú.

Etiquetes de comentaris: amor, enamorats, manual d'amore, pelis

De les mans de Giuseppe Tornatore director també de la coneguda pel•lícula Malena, la meva pel•lícula preferida: Cinema Paradiso.

Perquè us parlo d’aquesta pel•lícula? Perquè em ve de gust i perquè té una màgia excepcional per mi.

Amb un marcat to autobiogràfic, el director deixa constància dels dies de la seva infància en un poble de Sicília, en una època en que el cinema era el passatemps corrent de la gent.

El protagonista, un director de cinema, rep una trucada que el posa al corrent de la mort d’Alfredo, el projeccionista del cinema que frecuentava, al qual estimava com una pare i del que havia après de l’art del cinema.

Totto, el protagonista fet nen, ens fa volar per un poble amb personatges encantadors que fan vida al voltant del cinema. Un incendi al cinema deixa sec a
Alfredo i des d’aleshores Totto ha de portar el timó de les projeccions.
És en aquesta època que coneix una noia a la qual li fa la cort i que deixarà petjada en la seua memòria

La pel•lícula deixa un bon sabor de boca als nostàlgics incurables i amants del bon cinema en general.

Tocades per Yo-Yo Ma de Ennio Morricone, i pertanyents a la banda sonora de la pel·lícula:

Nostalgia



Looking for you



A més a més Nostalgia a Munich:



---> A destacar l'escena en que ell espera nit rere nit sota el balcó d'ella esperant que accedeixi a sortir amb ell.

I també l'escena dels petons que l'he poguda trobar al youtube:

Etiquetes de comentaris: cinema, cinema paradiso, pelis

Ahir quan vaig arribar a casa no tenia ganes de fer res: RES.
I després de sopar em vaig posar a mirar la versió llarga ( a la del cine li falta una hora de pel·lícula) de: KINGDOM OF HEAVEN.
La pel·lícula em va agradar força, és del director de "Gladiator".
Però aquest post no va encaminat a fer una critica de la pel·lícula, sinó a formular una pregunta que em passa pel cap cada vegada que veig batalles entre dos bàndols.

Quan s'estan matan els uns als altres, com saben a qui han de matar? Com es distingeixen els d'un cantó amb els de l'altre quan estàn tots barrejats tallant colls i clavant espases?
Algú m'ho explica?
Doncs no ho entenc.

I sinó mireu el video de la batalla a Jerusalem i veureu de que us parlo:

Etiquetes de comentaris: kingdom of heaven, pelis

- Escolta, bona nit. – diu Júlia.-

- És un ex.

Ella es posa riure, i trenca:

- Fem una cosa, si vols podem anar al cine, però em promets que no ho provaràs, que no em posaràs en aquella situació absurda davant de casa que tu em vols fer un petó i jo enretiro el cap, no eh…

- Fer el cap enrere.

- Què?

- No, que… quan vols fer un petó a una noia i ella no, i fa amb el cap així.. se’n diu fer el cap enrera.

- Això. Jo no vull fer el cap enrera.

- D’acord Júlia. No ho hauràs de fer, t’ho prometo.

Manual d'amore (2006)

Etiquetes de comentaris: amor, pelis