Cinema Paradiso (1989)
9 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 24 de gener 2007 @ les 9:59 p. m..
De les mans de Giuseppe Tornatore director també de la coneguda pel•lícula Malena, la meva pel•lícula preferida: Cinema Paradiso.
Perquè us parlo d’aquesta pel•lícula? Perquè em ve de gust i perquè té una màgia excepcional per mi.
Amb un marcat to autobiogràfic, el director deixa constància dels dies de la seva infància en un poble de Sicília, en una època en que el cinema era el passatemps corrent de la gent.
El protagonista, un director de cinema, rep una trucada que el posa al corrent de la mort d’Alfredo, el projeccionista del cinema que frecuentava, al qual estimava com una pare i del que havia après de l’art del cinema.
Totto, el protagonista fet nen, ens fa volar per un poble amb personatges encantadors que fan vida al voltant del cinema. Un incendi al cinema deixa sec a
Alfredo i des d’aleshores Totto ha de portar el timó de les projeccions.
És en aquesta època que coneix una noia a la qual li fa la cort i que deixarà petjada en la seua memòria
La pel•lícula deixa un bon sabor de boca als nostàlgics incurables i amants del bon cinema en general.
Tocades per Yo-Yo Ma de Ennio Morricone, i pertanyents a la banda sonora de la pel·lícula:
Nostalgia
Looking for you
A més a més Nostalgia a Munich:
---> A destacar l'escena en que ell espera nit rere nit sota el balcó d'ella esperant que accedeixi a sortir amb ell.
I també l'escena dels petons que l'he poguda trobar al youtube:
Etiquetes de comentaris: cinema, cinema paradiso, pelis
Ara be quan directament em mates o m´envias a l´exili.... he de confesar i confeso que em vaig adormir mirant aquesta peli...
clar, es que aquell dia estaves cansadissim oi mikel????
Sempre he comprès que no era la millor pel·licula del món, el primer cop que la vaig veure era molt petita, potser que per això em produís una sensació més aguda..
oooh q nostalgica. Ara nm'has vingut ganes d tornarla a veure! et deixo un fragment dls pets referent a aixó:
"Potser és cert que només recordem
allò que ens agrada
però què seria d´aquestes nits
sense una bona dosi de nostàlgia, gola avall."
ooohhh, què bona la pel.li... Jo també la revisaré fa molt temps que no la veig.
doncs jo no le vista mai!
també m'agrada molt, vaig plorar com un beneït mirant-la
Una d'aquelles pelis tendres, que arriben a fer aflorar tots els nervis a la pell. L'escena dels petons, sublim.
Em va encantar akesta peli!! :)
És una d'aquelles pel·lícules que tenia pendent de veure, i d'aquesta setmana no passarà.. això si, la banda sonora la conec...ainss!
Petons!