Va sentir el mateix que jo?
10 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 18 de gener 2007 @ les 8:32 p. m..
Hi ha pensaments que de tant en tant se’m repeteixen. Preguntes que com per art de màgia tornen a formular-se dintre el meu cervellet.
L’últim en qüestió venia del fet que a vegades compartim moments preciosos amb algú, i és aquí on rau l’error de l’afirmació.
I no ens parem a pensar que potser si que compartim, però que preciosos ho són des de la nostra prespectiva.
Estic parlant d’aquelles vivències que per algún motiu o sense més, et deixen sense alè i que potser per a la nostra companyia no han significat el mateix.
Has anat a prendre un cafè, amb una companyia excelent, la seva mirada t’ha semblat “foradadora”, el cor t’anava a cent i tot i així per a l’altre no ha deixat de ser una simple tarda.
O bé un petó que recordes, o una caricia, que recordes amb plena nitidesa, i que et va fer tremolar, i sempre et preguntes el mateix. Va sentir el mateix que jo?
Tot plegat dóna un cop més la raó a que l’amor, els sentiments, són alguna cosa psicològica o química i és per això que a vegades costa encertar-la amb algú.
Allò que vius i sents és només teu.
Etiquetes de comentaris: neurones, preguntes, sensacions
ei has canviat la foto. Home l'aurora boreal era molt maca pro lliga molt mes aksta.
El q sentim nosaltres, nomes ho sabem nosaltres i d vegdes ni aixó. Pro si es cert es q si alguna cosa l'has sentida molt intensa es probable q l'altre tb la noto. Pq es la quimica dl monet d, d la situació, d les persones...
La percepció!!!
No busquis tres peus al gat. El que sentis tú és el que realment importa. En el món estem sols.
emma,
que no t'enganyin. La dita diu: "sol com un mussol" no pas com un pardal.
Emma, l'altre mai sent el mateix que nosaltres, per això cadascú te els seus propis sentiments que depenen del seu estat d'anim, dels seus pensaments... jo crec que com a molt podem aspirar a que l'altre senti alguna cosa SEMBLANT al que sentim nosaltres... malauradament crec que això passa molts pocs cops
Jo crec que en determinades accions o reaccions nostres l'altre persona si que té que notar alguna cosa :-)
Él cas de la caricia és un bon exemple.
Salutacions!
Sens dubte el mes important es el que tu sentis!!
Hola:
Les emocions les provoca el sistema limbic i els neurotransmisors, aixó no treu que tinguem ànima ,peró l´Ànima es comunica amb el exterior mitjançant emocions.
no m'havia donat compte que havies posat qest post ¬¬
ultimament estas tenint una mica de malentesos amb axo XD
es important el q sentis tu, laltre pot notar el q tu sents i pot sentir alguna cosa semblant. Pero esta clar que sempre pot fallar i creure coses q no son.
A mi m'ha passat molts cops, i jo sempre em quedo amb la intriga, no sóc capaç de preguntar-li a a aquesta persona com ho ha sentit. :$
El més important és que nosaltres ens haguem sentit bé, postura egoísta? potser si, però a ningu li agrada estar a disgust amb les persones amb les que es troba. Si l´altra persona ho ha viscut més o menys intens que nosaltres, per què preocupar-nos, però està clar que si estava en aquell instant al nostre costat és per que alguna cosa també li feia estar agust, no?