ALLS CUITS MAI COUEN

L’home tenia la mirada perduda i entre calada i calada s’afilava el bigoti.

No podia parar de mirar-lo! Es va asseure davant d’ell fins notar cadascuna de les seves respiracions, i contar el parpelleig dels seus ulls. La tremolor li arribava a la punta dels dits, que amb por, s’apropaven a tocar-lo. La pell la tenia suau com de cotó i feia una olor exquisita. Ell continuava amb la mirada perduda, fent figures de fum amb la cigarreta.

Va apropar els seus llavis a les seves comisures, les hi va besar, li va besar també les galtes, el coll i les orelles. I aquella mirada perduda va quedar negada per unes gotetes minúscules d’aigua, que s’evaporaven en el no-res d’aquella habitació.

La dona va sentir plaer i joia d’aquell ritual però també tristor al veure que l’home tansols era capaç d’irissar una mica la seva pell. L’home sentia el mateix plaer, però no la veia.

Etiquetes de comentaris: escrits, relats

En la neteja, arribo a omplir de 2 a 3 bosses de la brossa. Que què hi ha dintre? De TOT.

La gent de l'incineradora deu flipar.

Faré una llista de coses que guardo i que sóc plenament concient de la seva inutilitat, i que acabaran a laes escombraries mensuals.

- Diari metro, adn, què, 20 minutos, hi ha dies que els arreplego tots (basicament perquè tels entaforenn a la cara) i me’ls guardo a la carpeta, al arribar a casa doncs queden per allà entaforats.

- (3)Tarjetes dels restaurants, clíniques, empreses, etc. No ho puc evitar, si la veig l’agafo, esque estan alla tan ben posadetes en el platet aquell amb carmalets, que no puc evitar la tentació. El resultat es que tinc una pila de tarjetes del restaurant que sempre hi vaig, i sempre l’agafo.

- (1) Rebuts i tickets de compra, que fan el recorregut següent: de la botiga al monedero, quan el monadero està apunt de rebentar, del monedero a l’estantaria.

- (2) Bitllets senzills de metro i tren utilitzats, que dius, si ja els has fet servir perquè no els llences, quan un ha portat t-10 i t-jove (tres mesos, son bastants calers) s’acostuma a guardar-los tots . El que passa després es que a l’hora de passar la barrera sempre acabes liante i en treus un que ja no vals i et tries mil anys alla buscant i el tren que ja se'n va...

- (4)Tota mena de entrades/sortides , 2x1, descomptes, copes gratis, cocktels de verano de locals nocturns

El moneder és el transport per excel·lència de merda de fora cap a casa.

I això per no parlar de totes aquelles coses que sabem que no ens posem o no utilitzem però les seguim guardant, alguna jaqueta de quan tenia 12 anys, k penses, per si algun dia me la poso. Però nena com t’ho vols posar això si no ti passa ni el dit… La roba és una cosa que solc guardar molt de temps, a no ser que siguin peces dakelles que es desintegren a la rentadora i que van directes a la brossa.

Pd, AHIR VAIG ESTAR a la sala bikini, lloc altament recomanble.

Etiquetes de comentaris: escrits

I dona igual de quina forma caiguis, si és depressa o és a poc a poc, el cert és que ja ets a terra. Et pots haver fet molt mal, o unes simples feridetes, però ara del que es tracta és de recollir els trossos que han quedat per terra, un a un. Tan se val quan tardis, els has de recollir tots per poder fer la reconstrucció.

Un cop fet això, t’alçes i observes que al teu voltant continuent haven-hi cavalls per cavalcar, i no t’ha de fer por pujar a cavall, i pots pensar que cauràs, però ella diu que sempre es millor provar-ho que quedar-se amb el dubte.

Justament és la virtud de l’home, aquesta d’aixecar-se cada vegada que cau.

Etiquetes de comentaris: escrits

Etiquetes de comentaris: escrits, mercè, ska

Va baixar de la muntanya pel camí dels fonolls. Estava tot ple de flors. En va veure una de molt maca, li va agradar, la va tallar, se la va posar als cabells i va continuar caminant tot content amb la seva troballa.

Mentre baixava va observar que al camí encara n’hi havia de més maques, més grosses i que li agradaven més, però ell ja havia escollit la seva flor i ara no en podia arrencar una altra.

Com que la seva ja no li agradava, se la posar a la butxaca, i va seguir mirant les altres flors enbaladit.

Dintre la butxaca la flor es va doblegar, li van caure uns quants pètals i com que no tenia sol, es va pensir.

Tot allò que en un dia ens va agradar, pot ser que ja no ens agradi avui. Ens vam pensar que haviem trobat la flor més maca i no és així.

Etiquetes de comentaris: emma, escrits, natura

Etiquetes de comentaris: estiu, vacances