fiorelina mia
8 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 20 de setembre 2007 @ les 8:54 p. m..
Va baixar de la muntanya pel camí dels fonolls. Estava tot ple de flors. En va veure una de molt maca, li va agradar, la va tallar, se la va posar als cabells i va continuar caminant tot content amb la seva troballa.
Com que la seva ja no li agradava, se la posar a la butxaca, i va seguir mirant les altres flors enbaladit.
Dintre la butxaca la flor es va doblegar, li van caure uns quants pètals i com que no tenia sol, es va pensir.
Tot allò que en un dia ens va agradar, pot ser que ja no ens agradi avui. Ens vam pensar que haviem trobat la flor més maca i no és així.
Un gran relat, però em temo que també una gran metàfora. Espero que no sigui res.
encara que sen trobin de mes maques sempre es te més carinyo a la primera flor que vas triar no?
Però el moment irrepetible que la vostra flor era fantàstica mai ningú us el prendrà.
M'encata la imatge que has triat per il·lustrar el relat.
això mateix passa amb les dones !!! ... curiós, però cert ... salut
Real como lo vida misma , pero cal tirar endavant! ;-)
Es muy cierto, existen muchas flores, muy lindas, a veces nos engaña el sentido de la vista, le solemos dar prioridad, pero recuerda que existen otros, el olfato, el tacto, el oido.No et preocupes, trobaras mes flors, igual no estéticamente tan bonitas, pero con un aroma inigualable, una textura única y un melodía que sabrás que es ella la que estabas buscando hace tiempo.
(from tarraco)
Alfy the crazy,
Quina alegria saber de tu, igualment no descarto deixar-me caure per tarragona algun dia....
Petons alfy
Per tu bonica...
http://www.youtube.com/watch?v=eVSWXV8WznA
Hi seré sempre pq les paraules fan pessigolles... cuida't!