ALLS CUITS MAI COUEN

Sort hagi, qui estimi aquest silenci de la paraula escrita


Feina ( part I )

Vendre pijamas sembla una cosa senzilla. És una peça de roba que gairebé tothom utilitza o si més no tots n’hem tingut alguns. Per tant hauria de ser fácil convèncer algú de que s’emporti una d’aquestes disfresses de dormir.

El cas però, és que resulta molt difícil.

La gent entra a la botiga com espantada, passant la mà per les peçes però com amb por d’agafar-ne alguna.

- Vol que l’ajudi?? – li dic.

- Estic mirant…

Si, això ja ho veig que està mirant si jo el que vull és que voste compri alguna cosa dona!!!

Però la tia seguéis mirant, com abduïda, com poseïda, totes les prendes, finalment surt de la botiga.

I tu penses, que he fet malament??? Tenim milers de pijamas i no li ha agradat cap?

A entrat a la botiga perquè s’aburria? Perquè feia molta calor a fora?

Va tornem-hi.

- Vol que l’ajudi?

- A si, buscava un pijama

- De quina talla el voldria?

- És pel meu fill

- I quants anys té el seu fill?

- En té 16

- I com és?

- Moreno

Aquí jo ja em desespero… però en fi, m’armo de paciencia i continuo amb l’interrogatori.

- I d’alçada? (contésstim per l’alçada, m’interessa poc si el seu fill lliga molt o no)

- Doncs és alt.

- Com d’alt?

- Com tú més o menys (espero que la dona tingui bé la vista)

- I és prim??

- Mmm, mmm, sí.

Quan veus que s’ho pensen molt i et diuen k es prim, has de fer com si fos grassonet, en el fons es senten culpables de la quantitat industrial de ganxitos que li va deixar menjar al seu fill quan era petit.

- Vale, jo crec que la talla L li anirà bé.

És molt dur endivinar com és una persona amb aquest tipus de descripcions.

Després hi ha el cas de la senyora plasta que entra quan queden 5 minuts per tancar i veus que porta el pinyó directe. Comença a mirar i va treient i treien roba i te’n va deixant una mica per aquí una mica per allà. És la dona oportunista, ho dic perque després d’estar-se 20 minuts remenant, i potser d’haver-te fet treure 20 articles, s’acabarà enduent una prenda de 5 euros, que amb aixo no en tenim ni per pagar la llum!!

Etiquetes de comentaris:

24 Respostes “Feina ( part I )”

  1. # Blogger MaRiNa

    a mi es q els pijames son la tipica prenda q sempre m'han regalat!

    Sempre havia sigut ma mare, per l'aniversari o per nadal queia un pijama, pero oh! sorpresa! els meus amics tb me'n van regalar un qest aniversari passat! XD

    no faries negoci amb mi..  

  2. # Blogger carxofa

    Un pijama és allò que et compres quan has de passar una setmana a l'hospital, no???

    Em sembla que fa anys que no tinc pijames a l'armari. Sort que no sóc part de la teva clientela...  

  3. # Blogger Unknown

    Molt bona !

    Potser en faré jo una també sobre la feina.  

  4. # Blogger carmncitta

    ufff treballar cara el públic...paciencia!!!!

    per cert!jo mai utilitzo pijames, jajajaja  

  5. # Blogger Clint

    i de pokémon que en teniu? més que res és per el nen, castany, es mou molt, primet i m' arriba per aquí...ah! i calça un 31!

    jo és que sóc més de poc pijama o samarretes forades, em sap greu!  

  6. # Blogger mossèn

    el pijama us el regalo, jo em quedaria amb la noia que porta el pijama ... per cert, quant costa ??? ... salut  

  7. # Anonymous Anònim

    ¿Un pijama? ¿eso no es un postre? La verdad es que hace mucho que no compro en una tienda, años,,, bueno soy de los que entra en las tiendas de vez en cuando por el aire acodicionado , el lavabo, a veces como una terápia al psicólogo, entro les cuento mis problemas y luego me largo y me quedo más relajado, o a veces si me siento un poco chafado, entro en alguna para animarme un poco la vista, ¿por cierto? ¿donde trabajas? jajaja
    alfy  

  8. # Anonymous Anònim

    "e",
    un dia d’aquests passo per la botiga. Tot l’any ullant llibres, i aquestes vacances, gràcies a tu, ullaré pijames. Per cert, en teniu d’estiu negre ajustat?  

  9. # Blogger El veí de dalt

    I si enlloc de pijames venéssiu postres de music?  

  10. # Blogger Odalric

    Sort que era un pijama pel fill...  

  11. # Anonymous Anònim

    És curiós, Emma, com es veuen les coses quan ets dins i quan ets fora. Com a clienta, no m'agrada que m'atabalin, ja que o bé sé el que vull i no em cal ajut, o bé no ho sé i necessito inspirar-me mirant i toquetejant.

    Ara, quan he fet de dependenta, no entenc les actituds badoques o sobrades dels clients.

    És la síndrome "conductor-vianant".  

  12. # Blogger Alls cuits mai couen

    lu, diràs el que vulguis, però on treballo jo no és el Zara i o bé t'ajudo una mica, o en contres d'un pijama t'endús un bernús! Perquè la gent que entra no en té nidea, els més agosarats se'n duen a l'emprobador una `prenda de cada talla, una m, un xxl, una s, ... sí, són gent molt plàstica jeje se'ls a d'ajudar una mica..  

  13. # Blogger Ainalma

    Ui, i sort que s'enduen alguna cosa, encara que siga de 5 euros, que hi ha qui després de tot això no compra res!!  

  14. # Anonymous Anònim

    Ei! A mi m'han regalat un pijama i un parell de polos d'aquesta marca! Potser els han comprat allà on treballes :-)

    (és que el meu profe de foto és el fotograf d'aquesta marca i ens ha ensenyat les fotos dels models)  

  15. # Anonymous Anònim

    Moltes dependentes, només entres a la botiga, ja t'estan seguint amb la mirada, o pitjor encara se't tiren a sobre preguntant si "puc ajudar"... Haurien d'aprendre a esperar una mica, perquè potser jo necessito ajuda i potser ja me'n surto sol de bones a primeres. A sobre, si contestes "estic mirant" ja s'ho prenen malament... pfff... Moltes dependentes suposo que ho són perquè són guapes i fan macu, són una part més del decorat de la botiga, perquè d'atendre ni puta idea, més aviat són especialistes en "convidar-te" a no visitar més la botiga en qüestió. Espero que tu no siguis un d'aquests odiosos casos, t'asseguro que fot molta ràbia.  

  16. # Blogger Deric

    seguint el comentari de Danichan, a mi el que em fa molta ràbia és quan entres a una botiga i ni tansols et diuen Hola. Tan costa la bona educació?
    Emma, amb mi no faras negoci perquè mai m'he comprat un pijama!  

  17. # Anonymous Anònim

    És veritat, tela les dependentes! La paciencia que heu de tenir!
    ànims! ;P  

  18. # Blogger nimue

    ains... doncs jo una altra que no compra pijames. Però reconec que m'agrada mirar-los perquè alguns em semblen molt bonics, i els mire i els remire i pense que quina llàstima no poder anar pel carrer en pijama, que encara li trauria alguna utilitat...  

  19. # Blogger Alls cuits mai couen

    JAJAJAJAJ  

  20. # Blogger David

    aaai quin mon el dels pijames! xD i quins dissenys més macos solen tenir! jo m'apunto a la llista de gent als que no els agrada que els atabalin quan compren!  

  21. # Blogger escursó

    Doncs jo no tinc pijama....  

  22. # Blogger Mikel

    jo es que tampoc tinc cap pijama... ara que per aquesta mateixa rao no tinc cap intenció d´entrar mai a una botiga de pijames a remenar les coses i pasar l´estona.  

  23. # Blogger onai

    Hola! M'ha fet riure molt el teu post :)

    Jo soc de les que tampoc acostumen a utilitzar pijames!

    Un petonàs,

    Onai  

  24. # Blogger Alepsi

    Jajajajaja! Quanta raó, amb lo dels ganxitos.... com ens costa dir que una persona està grassa, marededeusenyó!!!!!!!!!  

Publica un comentari a l'entrada


Web This Blog
Es de nit, vas caminant pel bosc i sents un soroll, que fas?
Dius: hola? Que hi ha algu? Eoooeooo?
T'amagues i observes des d'un lloc estrategic
Agafes el mobil i truques perque algu et vingui a buscar, en el fons ets de ciutat.
Continues caminant, que esperaves? que hi hagues un silenci sepultral al bosc?
Corres cames ajudeu-me!
  
pollcode.com free polls

Enllaços



© 2006 ALLS CUITS MAI COUEN | Blogger Templates by GeckoandFly.
No part of the content or the blog may be reproduced without prior written permission.
Learn how to make money online | First Aid and Health Information at Medical Health

ecoestadistica.com