Feina ( part I )
24 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 01 d’agost 2007 @ les 4:22 p. m..La gent entra a la botiga com espantada, passant la mà per les peçes però com amb por d’agafar-ne alguna.
- Estic mirant…
Però la tia seguéis mirant, com abduïda, com poseïda, totes les prendes, finalment surt de la botiga.
I tu penses, que he fet malament??? Tenim milers de pijamas i no li ha agradat cap?
A entrat a la botiga perquè s’aburria? Perquè feia molta calor a fora?
Va tornem-hi.
- A si, buscava un pijama
- De quina talla el voldria?
- És pel meu fill
- I quants anys té el seu fill?
- En té 16
- I com és?
-
Aquí jo ja em desespero… però en fi, m’armo de paciencia i continuo amb l’interrogatori.
- I d’alçada? (contésstim per l’alçada, m’interessa poc si el seu fill lliga molt o no)
- Doncs és alt.
- Com d’alt?
- Com tú més o menys (espero que la dona tingui bé la vista)
- I és prim??
- Mmm, mmm, sí.
Quan veus que s’ho pensen molt i et diuen k es prim, has de fer com si fos grassonet, en el fons es senten culpables de la quantitat industrial de ganxitos que li va deixar menjar al seu fill quan era petit.
- Vale, jo crec que la talla L li anirà bé.
És molt dur endivinar com és una persona amb aquest tipus de descripcions.
Després hi ha el cas de la senyora plasta que entra quan queden 5 minuts per tancar i veus que porta el pinyó directe. Comença a mirar i va treient i treien roba i te’n va deixant una mica per aquí una mica per allà. És la dona oportunista, ho dic perque després d’estar-se 20 minuts remenant, i potser d’haver-te fet treure 20 articles, s’acabarà enduent una prenda de 5 euros, que amb aixo no en tenim ni per pagar la llum!!
Etiquetes de comentaris: pijames
a mi es q els pijames son la tipica prenda q sempre m'han regalat!
Sempre havia sigut ma mare, per l'aniversari o per nadal queia un pijama, pero oh! sorpresa! els meus amics tb me'n van regalar un qest aniversari passat! XD
no faries negoci amb mi..
Un pijama és allò que et compres quan has de passar una setmana a l'hospital, no???
Em sembla que fa anys que no tinc pijames a l'armari. Sort que no sóc part de la teva clientela...
Molt bona !
Potser en faré jo una també sobre la feina.
ufff treballar cara el públic...paciencia!!!!
per cert!jo mai utilitzo pijames, jajajaja
i de pokémon que en teniu? més que res és per el nen, castany, es mou molt, primet i m' arriba per aquí...ah! i calça un 31!
jo és que sóc més de poc pijama o samarretes forades, em sap greu!
el pijama us el regalo, jo em quedaria amb la noia que porta el pijama ... per cert, quant costa ??? ... salut
¿Un pijama? ¿eso no es un postre? La verdad es que hace mucho que no compro en una tienda, años,,, bueno soy de los que entra en las tiendas de vez en cuando por el aire acodicionado , el lavabo, a veces como una terápia al psicólogo, entro les cuento mis problemas y luego me largo y me quedo más relajado, o a veces si me siento un poco chafado, entro en alguna para animarme un poco la vista, ¿por cierto? ¿donde trabajas? jajaja
alfy
"e",
un dia d’aquests passo per la botiga. Tot l’any ullant llibres, i aquestes vacances, gràcies a tu, ullaré pijames. Per cert, en teniu d’estiu negre ajustat?
I si enlloc de pijames venéssiu postres de music?
Sort que era un pijama pel fill...
És curiós, Emma, com es veuen les coses quan ets dins i quan ets fora. Com a clienta, no m'agrada que m'atabalin, ja que o bé sé el que vull i no em cal ajut, o bé no ho sé i necessito inspirar-me mirant i toquetejant.
Ara, quan he fet de dependenta, no entenc les actituds badoques o sobrades dels clients.
És la síndrome "conductor-vianant".
lu, diràs el que vulguis, però on treballo jo no és el Zara i o bé t'ajudo una mica, o en contres d'un pijama t'endús un bernús! Perquè la gent que entra no en té nidea, els més agosarats se'n duen a l'emprobador una `prenda de cada talla, una m, un xxl, una s, ... sí, són gent molt plàstica jeje se'ls a d'ajudar una mica..
Ui, i sort que s'enduen alguna cosa, encara que siga de 5 euros, que hi ha qui després de tot això no compra res!!
Ei! A mi m'han regalat un pijama i un parell de polos d'aquesta marca! Potser els han comprat allà on treballes :-)
(és que el meu profe de foto és el fotograf d'aquesta marca i ens ha ensenyat les fotos dels models)
Moltes dependentes, només entres a la botiga, ja t'estan seguint amb la mirada, o pitjor encara se't tiren a sobre preguntant si "puc ajudar"... Haurien d'aprendre a esperar una mica, perquè potser jo necessito ajuda i potser ja me'n surto sol de bones a primeres. A sobre, si contestes "estic mirant" ja s'ho prenen malament... pfff... Moltes dependentes suposo que ho són perquè són guapes i fan macu, són una part més del decorat de la botiga, perquè d'atendre ni puta idea, més aviat són especialistes en "convidar-te" a no visitar més la botiga en qüestió. Espero que tu no siguis un d'aquests odiosos casos, t'asseguro que fot molta ràbia.
seguint el comentari de Danichan, a mi el que em fa molta ràbia és quan entres a una botiga i ni tansols et diuen Hola. Tan costa la bona educació?
Emma, amb mi no faras negoci perquè mai m'he comprat un pijama!
És veritat, tela les dependentes! La paciencia que heu de tenir!
ànims! ;P
ains... doncs jo una altra que no compra pijames. Però reconec que m'agrada mirar-los perquè alguns em semblen molt bonics, i els mire i els remire i pense que quina llàstima no poder anar pel carrer en pijama, que encara li trauria alguna utilitat...
JAJAJAJAJ
aaai quin mon el dels pijames! xD i quins dissenys més macos solen tenir! jo m'apunto a la llista de gent als que no els agrada que els atabalin quan compren!
Doncs jo no tinc pijama....
jo es que tampoc tinc cap pijama... ara que per aquesta mateixa rao no tinc cap intenció d´entrar mai a una botiga de pijames a remenar les coses i pasar l´estona.
Hola! M'ha fet riure molt el teu post :)
Jo soc de les que tampoc acostumen a utilitzar pijames!
Un petonàs,
Onai
Jajajajaja! Quanta raó, amb lo dels ganxitos.... com ens costa dir que una persona està grassa, marededeusenyó!!!!!!!!!