ALLS CUITS MAI COUEN

Sort hagi, qui estimi aquest silenci de la paraula escrita


Què vol dir?

Avui t'he vist i el cor m'ha fet un salt.
També hem parlat i les cames em tremolaven.
Ens hem mirat i m'has deixat sense paraules.

Perquè creia que havia apagat el foc, i encara quedaven les brases.

jo també puc


Sort que tot no és blanc ni és negre.
Sort que hi ha colors i que els puc veure.

23 st jordi

Fins i tot el cap de setmana de merda ha tingut coses bones.

Sense que ho sàpigues, gràcies.

Evident

"Això és el que vol dir aquest patracony de rectes que he fotut per aquí"

"I jo em poso a la vosta pell, que cadascú tindrà la seva no??

I tu? T'esperaràs??

Boys don't cry

ELL:

I would say I’m sorry
If I thought that it would change your mind
But I know that this time
I’ve said too much
Been too unkind
I try to laugh about it
Cover it all up with lies
I try and
Laugh about it
Hiding the tears in my eyes
’cause boys don’t cryBoys don’t cry

I would break down at your feet
And beg forgiveness
Plead with you
But I know thatIt’s too late
And now there’s nothing I can do
So I try to laugh about it
Cover it all up with lies
I try toLaugh about it
Hiding the tears in my eyes
’cause boys don’t cry

Iwould tell you
That I loved you
If I thought that you would stay
But I know that it’s no use
That you’ve already
Gone away
Misjudged your limits
Pushed you too far
Took you for granted
I thought that you needed me more
Now I would do most anything
To get you back by my side
But I just
Keep on laughing
Hiding the tears in my eyes
’cause boys don’t cryBoys don’t cryBoys don’t cry

ELLA

Així doncs diries que ho sents si això canviés alguna cosa però saps que aquesta vegada ja has dit massa i has estat massa amable, intentes fer bona cara, cobrir-ho tot amb mentidetes, intentes enriurete'n, amagant les teves llàgrimas, perquè els nois no ploreu, no?

Ara fins i tot t'humillaries per mi tot demanant perdó oi? Però noi saps que has fet tard i ja no tens res a fer, i per aquest motiu ara intentes fer bona cara, amagar-te darrera allò que no penses. Oh això que veig són llàgrimes?? no..., perquè els nois no ploreu.

I ara em diràs que m'estimes no? però no ho faràs perquè saps que no vindré. Perquè noi acabo de marxar. Que et pensaves que aguantaria més? Et vas equivocar pensante que jo ho donaria tot per tu noi. I ara tu faries qualsevol cosa per tenir-me.. Però seguiràs ocultant els teus sentiments i mantenint un somriure fals, perquè ets orgullós i... perquè els nois no ploreu, no?

Judas no era un traïdó


Caram caram qui ens ho havia de dir, doncs ara es veu que s'ha trobat l'evangeli segons Judes... del qual ja se'n tenien notes de la seva existència, ves per on. No sé quin punt de vericitat té tot això, però sembla ser que es cert.

Es tracta d’un manuscrit d’origen copte, escrit originàriament en grec, format per una trentena de planxes de papir, datat entre els segles II-IV d.de C., localitzat a Egipte fa una trentena d’anys. Un text al qual, per allà el 180 d.de C. el bisbe Ireneu de Lió, hi feia referències, tot i qualificar-lo d’herètic i fals, i que hauria estat conservat per sectes gnòstiques. Allò que de novedós tendria l’evangeli segons San Judes és que la iniciativa de la traïció, si podem dir-ho així, hauria sorgit de Jesús mateix, complint-se d’aquesta manera "allò que estava escrit" com diuen, a tort i a dret, els evangelis ortodoxos. Judes hauria impedit que Jesús fos "massa humà" i hauria propiciat, doncs, la seva completa divinitat, el misteri de la seva mort i resurrecció i, en definitiva, la salvació del món.

En aquests papirs i figura una conversa amb jesucrist on representa que Judes es qui més el coneix, una conversa esdevinguda als olivers. Jesús diu: Tu els superaràs a tots ells. Tu sacrificaràs l'home que em recobreix.
Pel que es veu ara Judas resulta ser el complice de Jesús, com acabarà tot això?

Doncs ara resularà que Figo alias "Judas" va marxar del barça per fer un bé a l'equip que us sembla???

Mariona: jo no sóc ateu, jo soc agnòsitca
un: mariona no t'inventis paraules

GEDULD

Hi ha qualitats i qualitats.
Però us he de confessar que últimament m'agafo del braçet amb la paciència, i em va prou bé.
Sempre he estat un tant mogudeta, impacient, llançada, torracollons també!! (sobretot de petita)
Intento ser més capguardada.
Quan s'acostava un afer important en la meva vida, no parava de donar-hi voltes per apropar-me tant com pogués al dia esperat, encara que no fos en prescència. Això em creava una situació de neguit constant que repercutia en els meus.
Però això no és tot, a més, em creava grans prescpectives de com seria el moment, m'imaginava jo allà, en aquella situació i ensajava la meva actuació.
Senyors això només em creà problemes.
Després de les prespectives mig incomplertes o incomplertes del tot, ve la decepció.
Els desitjos insatisfets em provoquen una situació de devallada.
Aquelles colònies que no em deixaven dormir durant una semana i que quan les realitzava resultaven no arribar ni al començament de les meves imaginacions acabaven per crear-me un buit interior, una mena de fracàs.
L'actitud pacient es benvinguda sota la meva teulada.
M'ha fet agafar les coses amb un altre tarannà, amb més calma, m'ha fet ser més observadora i caminar amb peus de...plom?
M'ha ensenyat a no adelantar-me als aconteixements, i rebre'ls per sorpresa (així la sensació és molt millor, us ho asseguro)
Pensar-ho dues vegades avans de donar el pas, i separar molt bé amb aquella linia que travessa lo real de lo imaginari.
Tocar de peus a terra i ser pacients.
Tot arriba, no cal que anem en la seva cerca.
Faig referència a un post del naixement del meu blog que parlava sobre intel·ligència emocional i que té molta relació amb això que parlo ara.
- No fer aquella trucada (encara que es desitji molt si saps que no l'has de fer)
- No dir un t'estimo quan no toca
- No deixar-se endur per la situació (especial atenció persones sensibles)
- Mossegar-se la llengua de tant en tant.
- Somiar només quan es dorm.
- Llançar-se només quan no porti conseqüències
- Si es té un antull, deixar passar l'estona, un cafè?
Fa uns mesos que dormo més tranquila, gràcies.
OLD HABITS DIE HARD
I thought I shook myself free
You see I bounce back quicker than most
But i'm half delirious, Is too mysterious
You walk through my walls like a ghost
And I take everyday at a time
I'm as proud as a Lion in his Lair
Now there's no denying it, a note to crying it
Your all tangled up in my head
Old habits die hard
Old soldiers just fade away
Old habits die hard
Harder than November rain
Old habits die hard
Old soldiers just fade away
Old habits die hard
Hard enough to feel the pain
We haven't spoken in months
You see i've been counting the days
I dream of such humanities, such insanities
I'm lost like a kid and i'm late
But i've never taken your coats
Haven't no block on my phone
I act like an addict, i just got to have it
I can never just leave it alone
Old habits die hard
Old soldiers just fade away
Old habits die hard
Harder than November rain
Old habits die hard
Old soldiers just fade away
Old habits die hard
Hard enough to feel the pain
And I can't give you up
Can't leave you alone
And its so hard, so hard
And hard enough to feel the pain
Old habits die hard...

Alfie

Alfie

Ve de Alfred -obviament.
Doncs tot i que pugui semblar el típic film amb l'argument de sempre, m’ha agradat (m’ha agradat sobretot perquè no té un final feliç quan podria tenir-lo).

Alfie és un noi que tracta les dones coma objectes sexuals. Despreocupat i insensible, un sex-apple robador de cors però també noi-destral que els trenca. Enamora i després fereix.
Però es clar, a ell això li va de collons (de moment, ja veureu més endavant) perquè s’endú al llit unes dones guapíssimes (tot va a gustos) que s’entreguen per ell al màxim.


>>Si teniu intencions de mirar la pel·lícula no seguiu llegint
>>

Fins aquí bé, però les coses se li comencen a torçar. Una de les noies li diu que no el vol veure més (després de trobar-se unes calces d'una altra), una altra és la ex del seu millor amic a la qual deixa embarassada i ajuda a abortar, també una guapa rossa però una mica histèrico-depressiva no li acaba de fer el pes. Quan per fi sembla que al llarg de la pel·lícula s'adona que la dona de la seva vida és una cincuantona amb molt d'estil (SharonStone)aquesta resulta que encara lliga més que ell i s'endú al llit nanos joves..

Aquest coctel de vivències i després de conèixer al seu fill no abortat (ves per on no va abortar...) el pobre Jude, ai dic Alfie entra en depressió i s'adona que la seva vida a de fer un tomb i que allò no l'omple... savis pensaments... i malgrat intentar arreglar les coses amb cada una de les noies totes li giren l'esquena.

The End.

És d'aquelles pel·lícules que haurien de funcionar rollo documentals, jo les hi faria veure a uns quants homes.. moraleja de la peli: "Noi si segueixes així et quedaràs a dos veles"


La tarda ha estat idònia; La companyia, la pel·lícula i perquè no dir-ho també el menú. Podria no haver-se acabat mai... però en fi...

Per cert, cal destacar la banda sonora (Mick Jagger) i sobretot un "Old Habbits die Hard" molt maco...

Ara em disposo a veure l'Alfie del Michael Kein (1966).


(Tampoc n'hi ha per tant oi??)

Drive boy dog boy dirty numb angel boy
In the doorway boy she was a lipstick boy
She was a beautiful boy and tears boy
And all in your innerspace boy you had
Hands girl boy and steel boy you had
Chemicals boy I’ve grown so close to you
Boy and you just groan boy she said....
Comeover comeover she smiled at you boy.

Let your feelings slip boy but never your mask boy
Random blonde bio high density rhythm blonde boy...

(Born slippy_ Underworld)

Què val més que mil paraules?


Val més el teu somriure.
Val més la teva ajuda.
Valen més les teves llàgrimes.
Val més tenir-te a prop.
Ara feia dies que no posava res... bé he anat una mica de vòlit aquests dies.
Volia parlar ara d'uns anuncis que han posat a la parada del metro de Maria Cristina.
Estava convençuda de que a mi els anuncis no em convencen, m'explicaré.
Miro la tele i no me'ls crec. Primer els escoto (mentre els miro es clar), aquesta es la primera selecció, però si continuo escoltant fins el final, puc decidir que l'anunci m'ha agradat o bé que hauran de millorar el seu spot si volen vendre'm el producte.
Però fins i tot quan l'anunci m'agrada, no em convenç i no em deixo entabanar pel que em puguin arribar a dir. Només compro allò que m'interessa. (sort que la màjoria no fa com jo sinó estarien perduts)
Fins fa tres o quatre dies era així.
Però surto del metro (pipipipi darrera meu) i pujant les escales m'encanto amb unes parets vermelles que fan dibuixets hipnòtics i que et diuen que hi ha un cotxe vermell, que no miris a l'altra banda, continues caminant i et diuen si vols saber més però que siusplau no miris al altre cantó, tu mires, veus el nou seat ibiza i continues caminant no pares de veure cotxes vermells i per finalitzar tot pujant les escales que donen al Corte de la Diagonal, els esglaons tots diuen: No puedes dejar de pensar en el coche rojo...
Increible, imagineu-vos tot el metro vermell... tot exclusivament per anunciar un nou cotxe, em pregunto si les reformes que s'estàn fent al metro les pagarà l'empresa... jejeXDD....:P
Compraràs el cotxe? T'agrada conduir?



Web This Blog
Es de nit, vas caminant pel bosc i sents un soroll, que fas?
Dius: hola? Que hi ha algu? Eoooeooo?
T'amagues i observes des d'un lloc estrategic
Agafes el mobil i truques perque algu et vingui a buscar, en el fons ets de ciutat.
Continues caminant, que esperaves? que hi hagues un silenci sepultral al bosc?
Corres cames ajudeu-me!
  
pollcode.com free polls

Enllaços



© 2006 ALLS CUITS MAI COUEN | Blogger Templates by GeckoandFly.
No part of the content or the blog may be reproduced without prior written permission.
Learn how to make money online | First Aid and Health Information at Medical Health

ecoestadistica.com