Alfie
Ve de Alfred -obviament.
Doncs tot i que pugui semblar el típic film amb l'argument de sempre, m’ha agradat (m’ha agradat sobretot perquè no té un final feliç quan podria tenir-lo).
Alfie és un noi que tracta les dones coma objectes sexuals. Despreocupat i insensible, un sex-apple robador de cors però també noi-destral que els trenca. Enamora i després fereix.
Però es clar, a ell això li va de collons (de moment, ja veureu més endavant) perquè s’endú al llit unes dones guapíssimes (tot va a gustos) que s’entreguen per ell al màxim.
>>Si teniu intencions de mirar la pel·lícula no seguiu llegint>>
Fins aquí bé, però les coses se li comencen a torçar. Una de les noies li diu que no el vol veure més (després de trobar-se unes calces d'una altra), una altra és la ex del seu millor amic a la qual deixa embarassada i ajuda a abortar, també una guapa rossa però una mica histèrico-depressiva no li acaba de fer el pes. Quan per fi sembla que al llarg de la pel·lícula s'adona que la dona de la seva vida és una cincuantona amb molt d'estil (SharonStone)aquesta resulta que encara lliga més que ell i s'endú al llit nanos joves..
Aquest coctel de vivències i després de conèixer al seu fill no abortat (ves per on no va abortar...) el pobre Jude, ai dic Alfie entra en depressió i s'adona que la seva vida a de fer un tomb i que allò no l'omple... savis pensaments... i malgrat intentar arreglar les coses amb cada una de les noies totes li giren l'esquena.
The End.
És d'aquelles pel·lícules que haurien de funcionar rollo documentals, jo les hi faria veure a uns quants homes.. moraleja de la peli: "Noi si segueixes així et quedaràs a dos veles"
La tarda ha estat idònia; La companyia, la pel·lícula i perquè no dir-ho també el menú. Podria no haver-se acabat mai... però en fi...
Per cert, cal destacar la banda sonora (Mick Jagger) i sobretot un "Old Habbits die Hard" molt maco...
Ara em disposo a veure l'Alfie del Michael Kein (1966).
Ve de Alfred -obviament.
Doncs tot i que pugui semblar el típic film amb l'argument de sempre, m’ha agradat (m’ha agradat sobretot perquè no té un final feliç quan podria tenir-lo).
Alfie és un noi que tracta les dones coma objectes sexuals. Despreocupat i insensible, un sex-apple robador de cors però també noi-destral que els trenca. Enamora i després fereix.
Però es clar, a ell això li va de collons (de moment, ja veureu més endavant) perquè s’endú al llit unes dones guapíssimes (tot va a gustos) que s’entreguen per ell al màxim.
>>Si teniu intencions de mirar la pel·lícula no seguiu llegint>>
Fins aquí bé, però les coses se li comencen a torçar. Una de les noies li diu que no el vol veure més (després de trobar-se unes calces d'una altra), una altra és la ex del seu millor amic a la qual deixa embarassada i ajuda a abortar, també una guapa rossa però una mica histèrico-depressiva no li acaba de fer el pes. Quan per fi sembla que al llarg de la pel·lícula s'adona que la dona de la seva vida és una cincuantona amb molt d'estil (SharonStone)aquesta resulta que encara lliga més que ell i s'endú al llit nanos joves..
Aquest coctel de vivències i després de conèixer al seu fill no abortat (ves per on no va abortar...) el pobre Jude, ai dic Alfie entra en depressió i s'adona que la seva vida a de fer un tomb i que allò no l'omple... savis pensaments... i malgrat intentar arreglar les coses amb cada una de les noies totes li giren l'esquena.
The End.
És d'aquelles pel·lícules que haurien de funcionar rollo documentals, jo les hi faria veure a uns quants homes.. moraleja de la peli: "Noi si segueixes així et quedaràs a dos veles"
La tarda ha estat idònia; La companyia, la pel·lícula i perquè no dir-ho també el menú. Podria no haver-se acabat mai... però en fi...
Per cert, cal destacar la banda sonora (Mick Jagger) i sobretot un "Old Habbits die Hard" molt maco...
Ara em disposo a veure l'Alfie del Michael Kein (1966).
(Tampoc n'hi ha per tant oi??)
ara m´has fet deixar de llegir a mig post.....ja l´acabaré de llegir quan miri la peli.
Que la fan en cine? i es diu ALfie tal qual?
Si, tal qual. Ja és fora de cartellera.
El tema de la pel·lícula és cantat per MIck Jagger "Old habits die hard", força bona.. bones vacances!!!