Avui encara tinc el regust al llavis, però tinc les comisures netes.
De bon sabor, però difícil de pair, i això que ja m'imaginava el que s'esdevindria.
El primers tasts foren molt agradables, però mica en mica aquelles mossegades es tornaren incontrolables, incesants, vicioses i se'm clavaven les espines a la llengua.
Fins que digué prou, que fins i tot el contacte em resultava amarg.
Em va agradar el gust, però no tornaria a repetir, que més m'ofereix?
P.D.
"Espera que em corro" (En realitat volia dir: espera que em cordo (>>la sabata))
Segona frase del dia: (accèssit)
I ara desenvolupem el dimoni no? (volia dir: ara desenvolupem el binomi no?)
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
MMMMM.. molt interessant el post, Emma, m'ha agradat.
Aiiiii, jo sempre dic frases d'aquests tipus, on menys dir el que volia, pots trobar el sentit que vulguis, jeje!! Petons!!
jejeje la primera frase es genial!!! espera espera...jejeje
hola mikel!! jaja doncs imagina't la persona que anava amb mi, encara riu...
onai no crec que estigués pensant en res relacionat amb el tema... em sembla...
a reveure!
ajjaja entre qesta i el "corrimiento d electrones".. vaya dies!!
marina encara espero el teu blog amb candeletes!!