ALLS CUITS MAI COUEN

Del valor

Cop de pit i barbeta enlaire

per no poder oblidar-la

has fet de pedra els sentits

fins del cap esborrar-la

Tantes hores, tantes coses

Abatut has deixat al terra

la història, la mentida,

que durant el dia t’emmetzina

Cop de peu al troç de vida

que t’esbera i que et domina

tornar enrera ja no ho vols

més saltarte això desitjes.

Que l’esperes, que l’espies,

que la vols i la somies,

que la veus i la palpes,

quantes gruixudes espines.

Etiquetes de comentaris: ara faig poemes XD

Aquestes són paraules d’una excompanya d’estudis que em vaig trobar el dissabte i que em va explicar que havia viscut una relació amb un home el qual feia molts anys que somiava.

Quan el va aconseguir, en la convivència va descubrir que aquell home era molt diferent de la idea que ella en tenia a priori… li havia otorgat sense voler atributs que no posseïa.

Al mateix temps, un altre home al que feia temps que coneixia va començar a captar la seva atenció? Quina era aquella sensació tant extranya que l’envaïa? Notava que volia estar aprop seu. I mica en mica es van anar apropant, i es van veure tal com eren. Ella adoraba la seva bondad i ell es maravellava de la seva alegria. Amb poc temps van aprendre a estimar les qualitats de l’un i de l’altre, aquesta vegada sí, tangibles i reals.

Sense enamorament previ, és van anar seduint l’un a l’altre amb allò que tenien. I ella va deixar aquell home que li havia ocupat els somnis i al qual tant havia idealitzat per quedar-se amb aquest últim.

És per això que continuo posant-hi coses, perquè no tindria cap sentit fer-ho si no fos així. I aviat aquest espai farà dos anys, i tot el que diu és important i alhora és “brossa”.

I encara que jo ho negui la majoria de vegades, sí, alguns posts estan escrits per ser llegits entre línies, però molts d’altres no, i només són ilusions portades al paper , en aquest cas “pantalla”.

He de confesar, que l’ús d’aquest espai no ha estat sempre per motius lúdics, algun cop l’he utilitzat amb intencions d’aconseguir quelcom però també he de dir que moltes altres voltes les meves pretencions no han anat més enllà de rebre algun comentari de suport.

Aquí només hi trobaràs un munt de paraules, que et poden o no transmetre, que són interessants però d'allò més vulgars, tot depèn del sentit que els hi vulguis donar.

I…

Sort hagi, qui estimi aquest silenci de la paraula escrita.

Etiquetes de comentaris: escrits, meditant

Etiquetes de comentaris: humor

El del metro, el del punt, el de l’Avui...

I és que cada dia m’arriben COM A MÍNIM aquests tres diaris, si es que no n’agafo d’altres com adn i companyia.

Podrien posar-se d’acord com a mínim? Si ostres, ara direu que sóc una maniàtica de l’ordre i l’estandarització, però digueu-me una cosa, a quin he de fer cas si tots diuen coses diferents?

Que quedi clar que jo no me les crec aquestes coses ( i que les llegeixo per “si decàs”) , tot i que tinc un amic que diu ser astròleg i intenta inlfarme’n el cap.

I no només això… moltes vegades diuen coses diferents i contradictòries! A veure senyors, en què quedem? Avui tindré pasta o no en tindré? He d’anar a sopar amb ell o donar-li carbasses?

Després estan els que et diuen. Amor: Bé Salut: Mol bé Diners: fatal.

Fatal?

Que representa que he de fer, lligar-me el bolso amb cadenes i candaus perquè no m’atraquin?

I si surt Diners: mol bé ¿? Compro la primitiva?

Bé, i aquests encara… Després están els que no diuen res. Ja els coneixeu, tipo: “Avui allò que esperaves que és cumplís deixarà de ser de vital trascendencia perquè pots confiar en tu mateix i bla bla bla…” Aquests sempre es compleixen perquè tenen centenars d’explicacions posibles...

Per útlim tenim els horòscops planetaris.

“Venus ha avançat i ara entorpeix Mart que donarà un cop de mà a Saturn que avui està aliniat amb plutó que fa ombra a Mercuri”

Eing?¿’

Aaaaaaaaaaaaaarrrrrrrrrrrrrrrrrggggggg!!!

Cop de mall als horòscops.

Etiquetes de comentaris: escrits, horoscop, humor (s'intenta)

Això m’ha passat avui: una trucada.

- Digui?

- Hola buenas tardes, le llamamos de telefónica…

- Ya, però no quiero nada eh?

- Era solo para informar-le que la averia del adsl va a solucionar-se tan rapido como podamos.

- Que averia?

- No funcionan a nivel general en su zona, las líneas de adsl y estamos llamando a los usuarios para informarles porqué hemos recibido varias quejas.

- Pues a mi si que me funcionan.

- Pues ya verà como ahora no le van

- Vostè no toqui res que va tot perfectament!!!

- Però no se preocupe que lo tendrà solucionado enseguida (la tia segueix amb el seu rotllo)

- Le digo que todo va bien eh, que debe afectar a otros, …

- De todas maneras, si dentro de unas horas sigue sin conexión avise-nos.

- Vale, vale...

Pam!

I he penjat. Però que és això? De que va aquesta tia??

Però efectivament, al cap d’uns moments, l’internet no funcionava, caram quina previsió, quina eficiencia, ja ho voldria jo això amb els trens. Que truquessin al matí i em diguessin:

- Escolta, que pots dormir mitja hora més eh? Que el tren va amb retràs….

En fi…

Etiquetes de comentaris: escrits

No et reconeixes, perquè no saps ben bé el que et passa.

Convius en silenci amb les teves certeses. I no vols fer cap pas, perquè tens por.

Però es una por de tu mateix. Tens por de defraudar-te a tu mateix, d’aconseguir allò que vols i adonar-te al cap del temps que ja no t’agrada i que no ho vols, i que has de tancar les portes i que això comporta fer mal a les persones.

En el fons tens por de deixar de sentir. Pero aquesta por la tenim tots.

Si has de donar un pas o deixar fer. Si has de mostrar o ocultar.

Jo sempre tinc trossets de mi que deriven.

És en aquesta situació que aniria d’allò més bé que tot estigués estandaritzat.

Que un petó signifiques t’estimo.

És en aquest moment que m’agradaria ser Mel Gibson a la peli “En que piensan las mujeres” per tindre certesa absoluta del que passa al caparró de la gent.

Després, comentant-ho amb en Mark, hem arribat a conclusió que tot seria més fácil però alhora aburrit.

I es que no hi ha res que encengui més l’anima que l’incertesa, capaç de moure les passions més irracionals, els desitjos més sublims.

En el fons preferim no saber que conèixer la veritat.

I tot això perquè no sé si quan ens trobem et deleixes per veure’m. I potser és millor així.

Etiquetes de comentaris: escrits, filosofant de la vida