1, 2 ,3 provant
5 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 26 de novembre 2007 @ les 11:09 p. m..
Del valor
Cop de pit i barbeta enlaire
per no poder oblidar-la
has fet de pedra els sentits
fins del cap esborrar-la
Tantes hores, tantes coses
Abatut has deixat al terra
la història, la mentida,
que durant el dia t’emmetzina
Cop de peu al troç de vida
que t’esbera i que et domina
tornar enrera ja no ho vols
més saltarte això desitjes.
Que l’esperes, que l’espies,
que la vols i la somies,
que la veus i la palpes,
quantes gruixudes espines.
Etiquetes de comentaris: ara faig poemes XD
jajaja funciona bé la prova !per cert precios el poema anterior, es amè i no es fa gens pesat. muaaaaaa
Està molt bé. M'agrada!
nena axo no es serio.. jo aqi tota concentrada llegint el poema (molt maco per cert) i quan arribo al final i digui : ara faig poemes xD
axo no és serio! m'has trencat l'atmosfera!!
caramb ... salut
les espines, si primes, ni mitges-espines. Les espines comilfó han de ser ben gruixudes, que regirin i rebreguin bé per dins, i que puguin fer un bon xipoll de sang i visceres per tot arreu quan retorces amb saña, xof xof xof. És que si les coses no punxen per dins, al final resulta que passes per aquesta vall de llàgrimes sense ni adonar-te'n, com qui no vol la cosa, no?
Y mientras, en el otro lado de la sabana, la Leona acecha con sigilo a los ñuses mientras atraviesan la mansa corriente del Serengueti... A vegades la línia que separa el crim passional del crim per supervivència és insultantment prima. La puta moda de l'anorexia...