ALLS CUITS MAI COUEN

Mira que dóna de si el tema renfe...

Jo que agafo dia sí dia també els magnífics trens d'aquesta companyia, altre cop em sorprenc. M'explicaré.

Fa cosa de setmanes que ronden pels trens un individus semblants al botones sacarino, amb un lletreret de color lila penjat a la solapa de la jaqueta vermella que simbolitza informació ( la i aquella de les oficines de turisme).
El cas és que els payos es dediquen a anar amunt i avall de tren, com si s'exhibissin (ara no sé com s'escriu aquesta paraula).
Dedueixo que és un nou sector d'empleats amb l'objectiu de satisfer les consultes de la gent. L'efecte és que ningú els fot ni p*** cas. A voltes van mirant a la gent, i a vegades passen com si el vagó estigués buit.

M'imagino que és una nova tàctica de la companyia per solucionar els problemes de renfe. Deuen voler millorar la seva imatge de transport públic de rialla.

Que se suposa que li he de preguntar al tio? Quantes parades falten per barcelona-sants? O si a la pròxima estació s'atura el tren? Si jo això ja ho sé!!!
Si jo el que vull és que arribin a l'hora que toca!!! I una mica menys atapaïts a poder ser.

La situació actual de renfe és una mica millor que fa uns mesos tot s'ha de dir, però ara resulta que tenim un revisor que passa cada... (els diumenges al matí, i a vegades) i l'exèrcit vermell que ben bé que fan no ho sé!!!

... i això que se'm acudeixen varies "feinetes" per assignar-los.

Etiquetes de comentaris: botones, renfe

Digues, on has estat?
D'on vens que portes amb tu la dolçor del nen inocent.
Ignorant de la meva espera, has fet trontollar les meves entranyes.
Què has fet? que allò que toques esdevé suc fruitós de plàcid beure..
On aniràs, quan allò que has dit sigui tant meu com teu, digues... què faràs llavors?
... Quan el camí que prens sigui irreversible.

Com t'ho fas per despertar el meu món?

PD. Els insults a sota, a comentaris siusplau.

Bé, aquesta entrada potser no sigui com les altres.
Ja porto dies donant-hi voltes i per fi ho he decidit.
No és que no m’agradi com ha quedat el bloc, I tal, ho he estat parlant amb algú i he decidit que deixaré el bloc. No sé si algún dia tornaré a agafar-lo, però de moment el deixo.

Últimament no tinc temps per a res i necessito concentració màxima. Tampoc tinc massa inspiració i ja escric per escriure, així que.

Ara penso que justament ara que portava un any de bloc... però les coses van com van.

M'agradaria haver fet una entrada més currada, però m'ha sortit així, natural.

Tot i això seguiré visitant les pàgines amigues.

Adéu!

Etiquetes de comentaris: adéu, final

Un dia terminé por borrarte, mas solo existias en mi imaginación. Cada día tenias un aroma distinto, nunca vestias los mismos zapatos, y sin embargo parecías el mismo.

Etiquetes de comentaris: escrits

No sóc de les que envien mails en cadena, els que em teniu al correu ja ho sabeu. Però pel contrari en rebo un munt i generalment no els obro, però avui ho he fet. Gràcies Edu.
Doncs entre 4 enreteniments, m'he trobat el següent i he decidit fer-lo. És una mena de psicoanàlisis chorra, típic i tòpic d'internet, però l'he fet.

PRUEBA PSICOANALITA
No hagas trampa!, porque eso provocaria que esta prueba pierda todo su chiste.
Esta bien interesante, hazlo! ve leyendo pregunta por pregunta inmediatamente despues de leer cada pregunta contestala y escribe en tu hoja.

Ahora si: lee las siguientes preguntas mientras las vas leyendo,imaginate
la escena descrita en tu mente, y lo mas importante: escribe en tu hoja de respuestas
LA PRIMERA RESPUESTA que se te venga a la cabeza. No dejes pasar mucho tiempo para que pienses las respuestas!, cuanto mas espontaneas sean tus respuestas, mejores serán los resultados al final.

PREGUNTAS:

1.Te encuentras caminando en el bosque, pero estas solo, ¿con quien te gustaria ir o estar en el bosque?

amb la mama.

2.Sigues caminando por el bosque y de pronto ves un animal,¿que animal ves?

un tiburón

3.¿Como interactuas tu y el animal?, es decir, ¿que pasa entre el animal y tu?

jo dic aghhhhhhh! i ell diu AAAARRRRGGG!

4.Sigues caminando por el bosque y te vas internando cada vez mas, hasta que descubres que llegas a un lugar despejado y plano. En ese claro hay una
casa, es la casa de tus sueños ¿que tamano tiene esa casa?

15 m^2

5.¿La casa de tus suenos que estas viendo tiene reja o algo que la proteja?

una puerta

6.Despues de pensarlo decides entrar a la casa de tus sueños. La exploras un poco y descubres que llegas al area del comedor y justo enfrente de ti esta
la mesa para comer.Describe que es lo que ves SOBRE y ALREDEDOR de la mesa.

sobre una frutera, alrededor el water, el llit, els fogons.

7.Sales de la casa por la puerta trasera y te das cuenta de que hay una taza tirada en el piso. ¿De que material esta hecha esa taza?

de ceràmica


8.¿Que haces con esa taza?

la esquivo

9.Sigues caminando hasta llegar al limite de la propiedad de la casa de tus sueños. Justo en ese lugar te das cuenta de que estas parado a la orilla de un cuerpo de agua. ¿Que es exactamente ese cuerpo de agua que estas viendo?

un charco

10.¿Como lo haces para cruzar el agua?

salto?

Esta prueba es una prueba psicologica relacional. Las respuestas que escribiste para cada una de las preguntas son importantes para conocer los ideales que manejas en tu vida personal.

El analisis es el siguiente:

1.La persona con la que estas caminando es la persona mas importante en tu vida.


2.El tamaño del animal que viste representa la percepcion que tienes sobre el tamaño de tus problemas.

3.El grado de interaccion que tienes con el animal representa como manejas tus roblemas, es decir,como eres de pasivo o de activo ante un problema.

4.El tamaño de la casa de tus sueños representa lo ambicioso que eres para resolver tus problemas.

5.Si no ves ninguna reja, indica que eres una persona muy abierta. La gente para ti es bienvenida a cualquier hora y en todo momento. Por otro lado, la
presencia de una reja en la casa, indica una personalidad mas cerrada. En este caso, eres una de esas personas que preferirian no recibir a ninguna
visita que no hayas estado esperando.

6.Si en la mesa no viste comida, gente o flores, entonces generalmente eres una persona infeliz.

7.La durabilidad del material del que esta hecha la taza representa la forma en como tu percibes la durabilidad de la relacion que mantienes con la
persona de la respuesta No. 1.
Por ejemplo, si viste una taza de hielo seco, deplastico o de papel,entonces
es una relacion desechable. Pero si por otro lado, tu taza es de metal o de ceramica, entonces la percibes como muy durable.

8.Lo que hayas decidido hacer con tu taza representa tu actitud hacia la persona nombrada en la respuesta No. 1.

9.El tamaño del cuerpo de agua que viste representa el tamaño de tu deseo sexual.


10.Lo que te mojes al cruzar el agua, indica la importancia relativa de tu vida sexual.

Si no envias esta prueba a por lo menos 7 personas en las siguientes 24 horas, vas a tener de seguro mala suerte, si lo envias es seguro que en el plazo de 48 horas ocurrira algo que esperas ansiosamente.

That's all!

T'he buscat. A vegades m'ha semblat veure't entre copes i estrelles, rialles i cops de mà. M'ha semblat veure't quan asseguda al metro has girat els ulls vers a mi. També t'he vist a la tele, bell i tendre.
I tanmateix penso que ara jeus al carrer amb el gos entrelligat a les cames, contant les faroles que resten apagades...

T'he conegut i he pensat que et quedaries per sempre.
He pogut gaudir alguns moments de tú abraçan-te i jurant-me que serien eterns.
Potser estàs allà mirant i cridant però jo no et sento i giro el cap vers l'altre que despistat ignora la meva atenció.

Ho he sentit cents de vegades sortir de qui no tocava i he esperat envà que t'ho m'ho diguesis algun cop.

Ara tansols puc pensar que algún dia sera millor, que algun dia hi haurà claror.

Etiquetes de comentaris: pensaments

Per el dia 22, haviem de fer un regal d'amic invisible a aquella persona que ens ha tocat... potser ja n'havia parlat...

Desvelo doncs el meu blocaire invisible: L'observador.

Primer de tot he de regalar-li un troç ben groç de CARBÓ. Que te'l mereixes!! Que jo deixava missatges en el teu bloc i m'ignoraves... i jo deixant pistes... i tu sens donar senyals de vida (compte! que no és de sucre!)

Aquí tens uns quants regalets més:

Aquesta cançó sempre m'ha posat els pèls de punta, sembla mentida quanta força que tenen quatre caixes...

Per si no en tens prou també el played a live que em va marcar prou....

Per cert... encara no coneixes la Nuska? La meua gata? Li he ensenyat algunes de les fotos que tens penjades i em sembla que ha caigut en un enamorament profund amb algun dels teus moxos....






Au doncs! Bones festes!!

Gràcies a a tú que et llegia, primer per curiositat, després com un costum, més tard un vici i mica en mica m’anares inflant les ganes de fer-ne un.

Així és com va nèixer Si parlo dels teus ulls conegut en l’actualitat com Alls cuits mai couen.

I serem ensenyats per ensenyar a la resta (no és cap versicle de la bíblia), i així vas nèixer tú , que no t’oblides de mantenir aquell somriure a la cara i tú que encara tens pocs dies de vida.

Però com totes les coses hi ha d’haver una font que les mantingui…

Gràcies:

Per dur-me pels millors restaurants, i gaudir dels millors moments musicals, per ser tant bon culé!!

Per ser tant incistent, per ser allà on vaig, per trobar-te a la sopa, pels teus post rebels, per no entendre aquells que escrius en anglès, per ser English-friendly, per dir-te com el sabó de rentar la roba!!!

Per fer-me veure més enllà d’un cos i d'una persona física, per analitzar les coses, pel teu bon gust musical, per les imatges d’aquells països, per ser compatible en signe, per tenir converses trascendentals, per fer-me aquell pessigolleix amb els teus escrits, per ser home de moltes peces!

Per aparèixer en els meus pensaments: quan el tren arriba amb retràs, quan no arranca, quan es queda mitja hora en un tunel, quan la màquina de l’estació se’m menja el bitllet, quan algú em demana un horari de trens ( ¿per a què?) i per quan em robin la cartera

Per fer que entengui millor la mare, per tenir tanta paciència, per ser tant transparent.

Per fer-me esperar tant per llegir un “nou post”, per fer-me riure, per imaginar-te amb les teves històries, per intentar veure’t a la tele.

Per haver-hi tantes coïncidències!!, per escriure tan bé, i cavilar i proposar dilemes, i per la xocolata, el mar i els contes, i la fantasia.

Per ser tant modern, per estar sempre a la útlima, per tenir un xat XX, per posar els millors clips, per tenir una bandeja de missatges

Per haver ressusitat, per continuar fent les teves rimes, per existir, per no veure-ho clar.

i a tú, tú, i tú, i tú , també tú, tú, i tú, tú i tú, ah! i tú, tú, tú, ......

A tots gràcies.

Perquè enganyar-nos, un bloc és viu quan la gent hi interactúa!!

i a aquells que sense blog, un dia em suggeriren voluntariàment o sense voler algun sentiment que vaig poder transcriure....

Etiquetes de comentaris: aniverssari, any, blog

Jo ja he descobert el meu blocaire invisible.

Per un altre cantó, el blocaire invisible que em toca a mi no em fa ni puto cas (1era pista)!!!
Li deixo missatges al bloc (segona pista) i no me'ls contesta!!
No té cap mena d'interés en saber qui és sa blocaire invisible (3a pista).

Etiquetes de comentaris: blocaire invisible

- Escolta, bona nit. – diu Júlia.-

- És un ex.

Ella es posa riure, i trenca:

- Fem una cosa, si vols podem anar al cine, però em promets que no ho provaràs, que no em posaràs en aquella situació absurda davant de casa que tu em vols fer un petó i jo enretiro el cap, no eh…

- Fer el cap enrere.

- Què?

- No, que… quan vols fer un petó a una noia i ella no, i fa amb el cap així.. se’n diu fer el cap enrera.

- Això. Jo no vull fer el cap enrera.

- D’acord Júlia. No ho hauràs de fer, t’ho prometo.

Manual d'amore (2006)

Etiquetes de comentaris: amor, pelis

El resultat de la tasca és aquest:

"Aquestes són les últimes coses . Desapareixen una a una i ja no tornen mai més. Puc parlar-te de les que jo he vist, de les que ja no existeixen; pero dubto que gaudim de temps per fer-ho. Ara, tot es succeeix tant depressa que no puc seguir-ne el ritme."

Paul Auster.

Perquè em sembla que s'esbaeeix tot quan realment és el temps, que no puc aturar-lo.

Shut up - Sin with Sebastian



Doncs això, shut up and sleep with me...

“El riu és tan estret, que ben sovint els caïcs, en encreuar-se, es freguen els costats. Aleshores, d'embarcació a embarcació s'intercanvien salutacions, mots amables. A vegades, enardint-se, un jove intenta captar la mirada d'una dona bella. Si és una persona seriosa, s'oculta darrera el para-sol; si no, el mira de lluny com en somnis. Llavors el jove pren la flor de la solapa i se la posa als llavis. Si somriu, cosa que denota una gran llibertat de costums, ell gosa llançar la flor als seus genolls. Però, abans d'arribar a aquests extrems tan atrevits, cal observar tota una gamma de signes galants codificats amb precisió. Si l'enamorat juga amb un terròs de sucre, vol dir: "El meu cor us desitja ardenment". Si ho fa amb una pruna: " M'estic consumint de tristesa". Un mocador de seda blau: "Estic apassionadament enamorat"

Per primera vegada, Selma s'adona d'aquests jocs distrets. Sent una sensació suau a l'interior del seu pit i, asseguda molt rígida al costat de la seva mare, retenint l'alè somnia futures primaveres.”

De part de la princesa morta. Kenizé Mourad.