ALLS CUITS MAI COUEN

Sort hagi, qui estimi aquest silenci de la paraula escrita


Un any

Aquesta setmana aquest bloc celebra un any d’existència. Algú pot pensar que un any és poc, però si un es para a observar totes i cadascuna de les coses que duren tan sols insants, hem d’acceptar que en un any passen moltíssimes coses i que aquest espai virtual n’és un exemple. Un any de bloc que conté mirades, que conté petons, que conté paraules, que mira aquell passat, que es prepara pel futur, que ens ensenya i aprenem, que es fa preguntes i que dóna despostes, ens fa riure i tal vegada tremolar.

Gràcies a a tú que et llegia, primer per curiositat, després com un costum, més tard un vici i mica en mica m’anares inflant les ganes de fer-ne un.

Així és com va nèixer Si parlo dels teus ulls conegut en l’actualitat com Alls cuits mai couen.

I serem ensenyats per ensenyar a la resta (no és cap versicle de la bíblia), i així vas nèixer tú , que no t’oblides de mantenir aquell somriure a la cara i tú que encara tens pocs dies de vida.

Però com totes les coses hi ha d’haver una font que les mantingui…

Gràcies:

Per dur-me pels millors restaurants, i gaudir dels millors moments musicals, per ser tant bon culé!!

Per ser tant incistent, per ser allà on vaig, per trobar-te a la sopa, pels teus post rebels, per no entendre aquells que escrius en anglès, per ser English-friendly, per dir-te com el sabó de rentar la roba!!!

Per fer-me veure més enllà d’un cos i d'una persona física, per analitzar les coses, pel teu bon gust musical, per les imatges d’aquells països, per ser compatible en signe, per tenir converses trascendentals, per fer-me aquell pessigolleix amb els teus escrits, per ser home de moltes peces!

Per aparèixer en els meus pensaments: quan el tren arriba amb retràs, quan no arranca, quan es queda mitja hora en un tunel, quan la màquina de l’estació se’m menja el bitllet, quan algú em demana un horari de trens ( ¿per a què?) i per quan em robin la cartera

Per fer que entengui millor la mare, per tenir tanta paciència, per ser tant transparent.

Per fer-me esperar tant per llegir un “nou post”, per fer-me riure, per imaginar-te amb les teves històries, per intentar veure’t a la tele.

Per haver-hi tantes coïncidències!!, per escriure tan bé, i cavilar i proposar dilemes, i per la xocolata, el mar i els contes, i la fantasia.

Per ser tant modern, per estar sempre a la útlima, per tenir un xat XX, per posar els millors clips, per tenir una bandeja de missatges

Per haver ressusitat, per continuar fent les teves rimes, per existir, per no veure-ho clar.

i a tú, tú, i tú, i tú , també tú, tú, i tú, tú i tú, ah! i tú, tú, tú, ......

A tots gràcies.

Perquè enganyar-nos, un bloc és viu quan la gent hi interactúa!!


i a aquells que sense blog, un dia em suggeriren voluntariàment o sense voler algun sentiment que vaig poder transcriure....

Etiquetes de comentaris: , ,

11 Respostes “Un any”

  1. # Blogger Mikel

    Gracies a tu per llegir el meu humil blog!! , el tema restaurants el vaig eliminar perque rebia fortes critiques pero cad X dies en fara algun post en plan resum per aquells a qui us agrada ;-)  

  2. # Blogger Unknown

    Primer de tot: Felicitats.
    Segon de tot: Coi, esperava haver estat font d'inspiració ! Traslladaré les converses del MSN aquí i veurem ...
    Un petó !  

  3. # Blogger MaRiNa

    ohhhhhhh
    sisi, el meu blog existeix gracies a tu!!!!jo no sabia que eren! i mira que maco que esta!! ajajj
    petons  

  4. # Blogger David

    Hola!! m'estàs dient pesat? xD

    Per cert, NO EM DIC COM EL DETERGENT!!

    Pro be... felicitats a tu també!!

    Per cert, la word verification d'avui es: "ikfea" (ikea + fea?) Quina gràcia! :P  

  5. # Blogger Babèlia

    Tu també fas sentir... i potser seràs tu la que farà que omplim i creem altres piezas! Petó petita  

  6. # Blogger Alls cuits mai couen

    Mikel, doncs prexisament et volia comentar, que quan tingui més poder adquisitiu, em dedicaré a fer la ruta de l'emci, de forquilla en forquilla...

    polromeu: també ho has estat però no et podia lincar dues vegades i em va semblar més important el primer motiu... de lo de les converses... ni parlar-ne!!!

    marina si que ho està si!

    ariel és com "i que fea"? si a vegades surt cada cosa!

    Hola jordi! ja saps que acabo de rebre oi?
    gràcies

    verifico amb: djkwjbyq  

  7. # Blogger Adagio

    Felicitats pel teu anyet al bloc! xD

    Ahhh gràcies a tu coi jaja! quin elogi! Un bloc modern jaja xD graciess ^emma^ i segueix sempre així i no canviïs xD  

  8. # Blogger Unknown

    ^eMMa^, les meves disculpes.
    Vaig donar per suposat que el primer link no aniria al meu blog i dic: Ostia, no surto per enlloc.
    Sóc feliç ! (una mica més vull dir).  

  9. # Anonymous Anònim

    Moltes felicitats i moltes gracies, veïna de barri ;-)

    Un plaer llegir-te, llàstima que tingui tant poc temps per deixar-te comentaris :-)  

  10. # Anonymous Anònim

    Per molts anys, Emma Boreal!

    Quan diuen que la cibercultura és democràcia, horitzontalitat, cooperació, coneixement en línia, creixement compartit... es queden curts.

    Que bonic!!

    Per molts alls!!!!!!

    Salomònica -Salo  

  11. # Blogger Mark

    FELICITATS EMMA!! Sí!! Vas ser tú qui en una de les nostres trobades ocasionals de tren em vas fer néixer!

    La Renfe també te coses bones...

    Gràcies ;)  

Publica un comentari a l'entrada


Web This Blog
Es de nit, vas caminant pel bosc i sents un soroll, que fas?
Dius: hola? Que hi ha algu? Eoooeooo?
T'amagues i observes des d'un lloc estrategic
Agafes el mobil i truques perque algu et vingui a buscar, en el fons ets de ciutat.
Continues caminant, que esperaves? que hi hagues un silenci sepultral al bosc?
Corres cames ajudeu-me!
  
pollcode.com free polls

Enllaços



© 2006 ALLS CUITS MAI COUEN | Blogger Templates by GeckoandFly.
No part of the content or the blog may be reproduced without prior written permission.
Learn how to make money online | First Aid and Health Information at Medical Health

ecoestadistica.com