fragments
2 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 03 de desembre 2006 @ les 4:40 p. m..
“El riu és tan estret, que ben sovint els caïcs, en encreuar-se, es freguen els costats. Aleshores, d'embarcació a embarcació s'intercanvien salutacions, mots amables. A vegades, enardint-se, un jove intenta captar la mirada d'una dona bella. Si és una persona seriosa, s'oculta darrera el para-sol; si no, el mira de lluny com en somnis. Llavors el jove pren la flor de la solapa i se la posa als llavis. Si somriu, cosa que denota una gran llibertat de costums, ell gosa llançar la flor als seus genolls. Però, abans d'arribar a aquests extrems tan atrevits, cal observar tota una gamma de signes galants codificats amb precisió. Si l'enamorat juga amb un terròs de sucre, vol dir: "El meu cor us desitja ardenment". Si ho fa amb una pruna: " M'estic consumint de tristesa". Un mocador de seda blau: "Estic apassionadament enamorat"

En canvi també es pot donar el cas que la dona intenti captar la mirada d'un jove, si ho fà tot jugant amb un tros de cansalada vol dir "tant de bó aquesta nit pugui aconseguir un bon tall de carn jove com la teva". Si s'escau, el jove saltarà a la barca de la noia i començaràn una bonica història d'amor...
jejeje que bona aquesta!!!