ALLS CUITS MAI COUEN

Etiquetes de comentaris: Uk, viatjar

Etiquetes de comentaris: disco, londres, ministry of sound, musica

Esta vez no me andaré con prisas. No voy a morderte de golpe, lo haré poco a poco, casi lamiendo, porque quiero que queden pedazos de ti intactos, inexplorados.

Tu sabor me llena tanto como para vivir mil años. Y todo se sucede en acordes ascendentes entre los segundos de tu ausencia. Es el tiempo mi gran amigo él que susurra; despacio, despacio, que muchos se lastimaron.

Y es ese saborear lento que me produce placeres largos, y desvivo por llegar a la cama, que si no te tengo, te sueño.

Etiquetes de comentaris: castellà, escrits, sabors

El cas és que el serrell és una cosa complicada de definir, però vindria a ser i dit de forma lleugera: el pèl sobrant que tapa la cara .

Doncs bé, com tots sabem no hi ha dos cabells iguals ni dues cares iguals. Així que no podem afirmar que dur serrell sigui una cosa positiva, per altra banda el que si que podem dir és que porta feina, i tot depèn de l’estil que li volguem donar.

Noies, feu-vos el serrell que volgueu, però per favor, no us mutileu el cabell, que ara s’ha posat de moda esglaonarse’l, encrespar-se’l, i cada dia veus coses més horroroses pel carrer, i els hi dius: tia que t’ha passat al cap? I et contesten; tia que és la moda, que no estàs en la onda.

En la teva onda és en la que no estic, i deu me’n guardi!!! Que sembla que t’hagin esquilat.

Però aquí no acaba la cosa, hi ha qui perd el temps fent l’arc de santmartí als cuatre cabells us ho puc ben jurar que ho he vist! Pèl per pèl, ara vermell, ara blau, ara vermell, ostia del barça! Tia com moles….

Hi ha qui defuig de la moda, però per caure a les brases , perquè torna als anys 40 i se’l recargola, i se’l recargola que per rinxolar-se’l tant segur que ha de ser llarg com el del Itto aquell de la familia Adams.

Una cosa que hauria de estar prohibida a la gent que llueix ( o no ) serell, és sortir al carrer sense passar-si la pinta, perquè llavors és d’aquelles que estan al tren i tu al costat i estàs patint tot el trajecte perque si la tia es gira et treurà un ull.

Feu el que volgueu, serrell o no serrell però vull donar-os uns consells.

- Feu-vos el tall a la perruqueria

- Un cop allà no trieu la perruquera Punky

- Ni trieu la que porta el cabell a “lo mars attacks”

Un cop fet això, la resta és tindre-hi una mica de cura, assecarse’l amb calma, i anar-lo rebassant de tant en tant i no val el cuento de: es que me l’estic deixant llarg! Clips senyores, clips.

Etiquetes de comentaris: cabell, humor (s'intenta), serrell

Etiquetes de comentaris: animals, anunci, gossos, zoofílic

No ho fan perquè saben que malgrat tot, encara que siguin pocs dies, estàs a punt de viure a la glòria.

I s’obliden de l’amor perquè no erissa els pels del braç i no desperta tantes passions. Ignorants de que aquest últim omple més cors i que es del tot benevolent, perquè … qui no ha donat amor a canvi de res?

Fa falta temps per sentir amor, i només segons per enamorar-se, no és injust doncs, focalitzar l’admiració cap al segon, donar tant de valor allò que ha tardat tant poc en constituir-se?

Deriva això del poc que valorem el temps, el pas de les hores , de les setmanes?

Com podem ser capaços de donar-ho tot a algú que no ens ha donat res, i de no donar res a algú que ens ho dóna tot, vet aquí la gran injusticia.

Etiquetes de comentaris: amor, enamorats, filosofant de la vida, reflexions

Sempre em van marcar distàncies i vaig aprendre molt bé fins on havia d’arribar.
Ara que no vulguin escurçar-les, que no entenc de raons, que vaig amb on i amb off.

Que últimament només em funcionen les peces automàtiques i no em plantejo si es millor avançar que girar. Que sóc d’una gamma antiga, que no porto cafè, ni regals, ni bombons per convicció.

Només atenc a les instruccions programades per dur a terme tasques sencilles, no tinc intenció de pensar, no tinc intenció d’utlitzar aquell troç d’ànima que encara em queda darrera els botons i els cables.

Etiquetes de comentaris: ciencia ficció, escrits, reflexions

Etiquetes de comentaris: fotos, infància

Sembla mentida... De quina mena de pasta estem fets els humans? Que si no patim, que si no plorem, que si les coses no ens fan vibrar, les menystenim i passem a cercar desesperadament quelcom que ho aconsegueixi. Alguns diuen que és " per sentir-se vius" .
Però cada vegada la insatisfacció és més gran…

Que no som capaços de disfrutar de la tranquilitat i la seguretat? És que no ens aporten res aquestes dues coses?

Per què quan som feliços i hem aconseguit allò que voliem ens angoixem per altres coses i titllem la nostra vida d’aburrida i monòtona?

Que ningú és capaç de revifar les brases, quan de cop sembla que s’apaguen? De trobar en el dia a dia els ingredients de la felicitat i assaborir-los sense ànsia.

Potser és que som del tot incapaços d’eternitzar res, i necessitem constants actualitzacions en la nostra existència.

Etiquetes de comentaris: escrits, reflexions

Amb el temps experimentem sensacions noves. Aquesta és... ja us dic, nova. Estic tractant d'identificar-la, d'escollir les millors paraules que en donin una minúscula idea.
Les dificultats si són ben objectades, es converteixen en reptes. Però quan un repte es guanya l'etiqueta d'impossible, la cosa es complica. I caus en un forat, i si no tens les cames prou fortes t'engoleix.
Però no penso tocar fons, i ja em poden posar al davant la prova, el problema, l'exàmen més dificil que si devallo, em torno a alçar i encara amb més força i amb més mala llet, per afrontar la següent convocatòria.

Perquè finalment em sigui socialment reconegut (almenys a nivell acadèmic, que és el que m' interessa) l'esforç que poso en "determinades coses".

Etiquetes de comentaris: reptes, uni

Etiquetes de comentaris: dibuix, horaris, paranoia

Etiquetes de comentaris: anècdota

Etiquetes de comentaris: avís