Sempre em van marcar distàncies i vaig aprendre molt bé fins on havia d’arribar.
Ara que no vulguin escurçar-les, que no entenc de raons, que vaig amb on i amb off.
Que últimament només em funcionen les peces automàtiques i no em plantejo si es millor avançar que girar. Que sóc d’una gamma antiga, que no porto cafè, ni regals, ni bombons per convicció.
Etiquetes de comentaris: ciencia ficció, escrits, reflexions
A vegades venen ganes d'oblidar-se que un és persona i convertir-se en el robot que a vegades ens obliguen a ser...
Si tens alguna possibilitat de pensar, per què no utilitzar-la per millorar?
Deunidó... com m'ha impactat, de vegades ens comportem com a robots si... no saps en quin punt estàs i deixes els sentiments a part i fas el que et manen sense embolicar més les coses..
un servidor funciona amb piles alkalines ... salut
Quan era petit volia tenir un robot que em substituis als examens. Ara que soc mes gran m'estic mirant un robot de cuina, una termomix d'aquestes.
La conclusió és que les màquines sempre acaben fent les coses millor que jo.
Por em fan els robots de llit...