Feina ( part I )
24 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 01 d’agost 2007 @ les 4:22 p. m..
Vendre pijamas sembla una cosa senzilla. És una peça de roba que gairebé tothom utilitza o si més no tots n’hem tingut alguns. Per tant hauria de ser fácil convèncer algú de que s’emporti una d’aquestes disfresses de dormir.La gent entra a la botiga com espantada, passant la mà per les peçes però com amb por d’agafar-ne alguna.
- Estic mirant…
Però la tia seguéis mirant, com abduïda, com poseïda, totes les prendes, finalment surt de la botiga.
I tu penses, que he fet malament??? Tenim milers de pijamas i no li ha agradat cap?
A entrat a la botiga perquè s’aburria? Perquè feia molta calor a fora?
Va tornem-hi.
- A si, buscava un pijama
- De quina talla el voldria?
- És pel meu fill
- I quants anys té el seu fill?
- En té 16
- I com és?
-
Aquí jo ja em desespero… però en fi, m’armo de paciencia i continuo amb l’interrogatori.
- I d’alçada? (contésstim per l’alçada, m’interessa poc si el seu fill lliga molt o no)
- Doncs és alt.
- Com d’alt?
- Com tú més o menys (espero que la dona tingui bé la vista)
- I és prim??
- Mmm, mmm, sí.
Quan veus que s’ho pensen molt i et diuen k es prim, has de fer com si fos grassonet, en el fons es senten culpables de la quantitat industrial de ganxitos que li va deixar menjar al seu fill quan era petit.
- Vale, jo crec que la talla L li anirà bé.
És molt dur endivinar com és una persona amb aquest tipus de descripcions.
Després hi ha el cas de la senyora plasta que entra quan queden 5 minuts per tancar i veus que porta el pinyó directe. Comença a mirar i va treient i treien roba i te’n va deixant una mica per aquí una mica per allà. És la dona oportunista, ho dic perque després d’estar-se 20 minuts remenant, i potser d’haver-te fet treure 20 articles, s’acabarà enduent una prenda de 5 euros, que amb aixo no en tenim ni per pagar la llum!!
Etiquetes de comentaris: pijames
