ALLS CUITS MAI COUEN

Sort hagi, qui estimi aquest silenci de la paraula escrita


Confeso

Si senyors, jo també tinc una fòbia: els peixets de plata. Aquest podria semblar el típic post per fer una mica de comèdia sobre el tema, però no és el cas, i la veritat és que els hi tinc pànic a aquestes bèsties.

Començo per dir que el peixet de plata (lepisme) és un insecte (un “bixo”) que frecuenta les llars de l’espècie de les sacarinas. El tronc del peixet d'argent sol fer uns 10 mm de llarg, després cal afegir-hi antenes i tot plegat. Sabieu que poden arribar a viure 8 anys???

La dieta favorita dels peixets d'argent inclou polisacàrids com el midó, o les dextrines dels adhesius. Per tant, s'alimenten de pegament com el que s'utilitza per enquadernar els llibres, fotografies, cabell, cotó, lli i fibres sintètiques, i brutícia en general.

I pensareu, doncs només hem de procurar que no tinguin tots aquests aliments a l’abast (que no és fàcil), doncs no!! Perquè a més a més aquest esser fastigós pot romandre mesos sense menjar!! Olé sus huevos.

Una altre cosa que us volia comentar és que li diuen peixet de plata per el seu color argentat el fa semblar d'argent, però els que jo m’he trobat eren ben transparents.

Tenen unes antenes repugnants que belluguen amunt i avall.

Un dia estàs dormint i t’aixeques al lababo, encens el llum i que hi trobes? Pam! Un lepisme d’aquests corren d’un cantó a l’altre.

Em superen, no els puc veure, i només els mato si ho puc fer a distància, no soporto veure la seva mort, almenys si ho faig a distància (com que tinc una mica de miopia) gairebé ni me’n adono.

Al llarg de la meva vida pisal he utilitzat varies tècniques per matar-los; el he inundat amb insecticida, els he tirat alcohol per sobre, he deixat caure un llibre de l’estanteria damunt d’ells. Això si, mai, i dic MAI he recollit un cadàver. Sempre crido alguú de la familia perquè faci la feina bruta.

L’últim cop que vaig haver de matar-ne un, que va aparèixer de sobte al lavabo al matí quan tothom dormia, vaig deixar uns quants post-its indicant on es trobava el cadàver perquè el primer de la família que es lleves el recollís. Si, ho sé, miro massa CSI.

Etiquetes de comentaris: ,

Le bonheur

A aquests gamarusos, que busquen el plaer permanent, que gasten les hores cercant allò que ells anomenen felicitat.

Que si no estan constantment contents i experimentant sensacions s'enfonsen, i creuen que aquell dia de la seva vida no ha valgut la pena, i l’esborren, i es convencen que l’endemà serà millor.

Han fet de la solitud i la tranquilitat els seus enemics, i els obsesiona superar les experiències passades.

La felicitat és un terme global no un moment determinat. Aquell qui busca la felicitat en els instants de temps és veurà durmanet frustat, doncs la felicitat no és més que una valoració subjectiva i personal d’allò que ens ha succeït fins ara. Som nosaltres que diem que som feliços.



Etiquetes de comentaris: , ,

Ens prènen el pel

Avui tinc una queixa senyors. (Sí, últimament estic una mica torracullons, tot sigui per desfogar-se).

Doncs volia comentar una cosa relativa als envasos d’aliments: l’abre fácil.

Que de fácil no en té res, perquè ens enganyen?

Compres un tetrabrick de llet i què i posa a dalt? Abre fácil. I és clar, tu amb la teva bona voluntat intentes obrir el cartro i t’hi deixes els dits. Agafes unes tisores i la làmina es tant gruixuda que se’t dobleguen, proves amb les dents... Total, que al final acabes amb unes alicates intentant obrir-lo i muntant un cristo i pensant, el proper cop ho faré amb la serra elèctrica.

Siusplau senyors venedors de llet, poseu : obrir per aquí, o apertura, però no poseu abre fácil, que esteu insultant-me a mi i les meves facultats físiques.


PD. No us perdeu: Cardem, cardem que el món s'acaba

Etiquetes de comentaris: , , ,

A despreocupados/as e insensibles (en general)

Hace unos días colgué una frase que me dio mucho en que pensar, iba dedicada a la gente sin escrúpulos, inmaduros mentales en busqueda de sexo gratuïto y compañía.

A mi me da que uno se siente “mascota” cuando juegan con él. Hijos míos, la perrera esta llenda de perros, así que llevaros un par para juguetear con ellos. Y a lo que el sexo se refiere, la noche es joven y si os lo montais bien; si os sabéis vender al gran público, lo teneis todo ganado.

Para que perder el tiempo, no dicen que es de oro? Pues adelante, disfrutad los últimos minutos de la noche en un cubata, jugad cuando y cuanto querais a vuestro deporte favorito, id de compras, incluso dad la vuelta al mundo si quereis, tomad cuantas drogas querais. Però no malgasteis vuestro tiempo con la persona que os ama, porqué puede que esa persona valore cada segundo que pasa a vuestro lado. Puede que haya dejado de asistir a clase de canto para veros, puede que este ahorrando para haceros un regalo. Y sobretodo, porqué puede que haya abierto su corazón para vosotros, que no es poco.

Así que sed francos amigos míos. Ponedle “un par de huevos”. Si os pregunta que os pasa, no le digais que nada. Si os sonríe, no le guiñeis el ojo. Si os besa, no le devolvais ternura. Y si os mira, no lleneis los ojos de lágrimas. Porquè no hay nada más malo que el engaño mental.

No me despertais amor, ni odio, ni tristeza en absoluto.
El único sentimiento que tengo hacia vosotros és de ràbia.


Etiquetes de comentaris: ,

Prohibidme esta mente pensante

Se dió la casualidad.

Dicen: “Todo ocurre por una causa”. Yo no creo en la causalidad de las cosas. “ Las cosas no suceden por un motivo en concreto, sólo se dan. És puro azar.

De la misma manera se dan la noche y el dia, el otoño y la primavera, la vida y la muerte.

Alguna que otra mente lúcida me dirà: però si lanzo una piedra y rompe un cristal, no és causalidad? No, eso es provocación. Entendiendo por causalidad la justificación natural de los hechos.

El lanzamiento de la piedra no fue causa de nada, fue provocado por algo que a su vez fue víctima de la casualidad (azar). Por què motivo sinó lanzó la piedra él y no la lanzé yo?

Sólo me atrevo a tomar parte de la causalidad en su vesante más física, como explicación del enlace de movimiento entre las cosas.

Hablemos pues de la casualidad, tema en el cuál me quería centrar. Atribuïmos casualidad a aquellos hechos ligados de los cuales tenemos notícia que se dan con poca freqüencia. Así pues, seria una casualidad encontrar-nos con nuestro vecino en nuestras vacaciones en Egipto. La probabilidad de que eso ocurriera era infinitamente baja, teniendo en cuenta las posibles destinaciones a escoger y los 365 días del año para realizar el viaje. Estaréis de acuerdo conmigo que no hay causalidad alguna, simplemente se dio la coincidencia.

Ahora permitanme que les confiese. Soy adicta a la casualidad. Y ahora pensaran, però no dijo usted que todo es casualidad? Lo és, de hecho hablo de aquellas casualidades infinitamente improbables, me fascinan.

Y es del enorme mundo casual que se fabrican mis emociones amigos lectores. Cuando descubro la casualidad obtengo placer, obtengo dolor, obtengo indiferència, obtengo sabiduría. Però como todos és casual, en menor o mayor cantidad soy capaz de obtener emoción de todo. Aquí teneis el placer de la vida.


Porqué el tiempo es eterno, el universo es infinito, es un milagro que estéis leyendo esto.

Etiquetes de comentaris: , ,

Als intrusos

- Ei!! Tú!!
Si tu!!!! Que se't hi ha perdut aquí?? Perquè hi entres aquí al meu món? No dius que això del bloc és cosa de sonats???
Que és que te'n has fet un tú??? A mita'l que pillo!! ARa té un bloc secret el senyor.... Sempre t'has de veure enmascarat per una paella bruta!

Etiquetes de comentaris: ,

Allò que podria dir


Gairebé mai ens atrevim a dir allò que pensem a l’altra gent, sovint per no ferir o simplement perquè no ens agrada despullar-nos en excés.

Avui m’atreveixo, mantenint l’anonimat, a dir allò que penso. Una frase per cada persona que em ve sovint al cap i una música.


Sé que podria estar mil anys sense veuret i quan em miresis tornaria a sentir aquell pessigolleix a la panxa. Alan parsons Project- Eye in the sky

Encara que sigui tant difícil obtindre un minut de la teva companyia, sé que et tinc, m’ho has demostrat mil cops i això em reconforta molt. Safri duo –Samb adagio

Ets l’home de la meva vida, i els dos som consients de que no ho podriem haver fet pitjor. T’estimo. Nirvana – Smell like teen spirit


L’amor es cec, tant, que quan per fi he obert els ulls i t’he mirat m’he dit: I també es sord, i mut, i t’anul·la tots els sentits. Tomorrow people – Ziggy Marley

No he conegut mai ningú capaç de transmetrem tant bon rotllo com tu, I que fos capaç d’escoltar-me I entendre’ tant bé. Ets tant alegre…Que has fet dels dies més grisos un motiu per viure content. Per tot el que em compartit fins ara. Extremoduro - Salir

De l’enamorament, a lestimació, i d’aquesta a l’apreci que et tinc en tot moment, si mai et passés res em moriria. U2 – Whit or without you

Gràcies per fer de les crueltats del món estudiantil la teva pròpia comedia, amb tu he après que l’humor rau en tot moment, només cal trobar-lo. La oreja de Van gogh- irreversible.


Perquè ets lo millor de l’Etseib. Bob Sinclair- love generation


M’has descepcionat com a persona i com a amistat i no t’ho podré perdonar mai. Billy Idol – Dancing with myself

M’agrada que ens ho expliquem tot, i amb tot detall! The Pipettes – your kisses are wasted on me

Perquè un dia vull parlar amb tu, perquè et veig i no m’atreveixo a dir un sol mot. (no tens cançó, perquè “encara” no hem compartit res)


Perque ets sang de la meva sang, que sinó et menjaria a petons.
Meat loaf – I would do anything for love


Perquè un cafè amb tu podria durar segles, perquè tot allò que dius gaudeix d’un interés excepcional. ( no em compartit mai moments musicals)


Perquè tenim vides paral·leles, m’agrada que siguis aquí. (Sóc incapaz de triar-ne només una)


Et demano disculpes, per demostrar-te el que era capaç de donar, i no haver-t’ho pogut donar a tu, que tu mereixes. Gràcies per la teva ilusió. Falsalarma – Desde mi ventana


Per la teva carisma, per mimar-me en els moments difícils, per soportar-te jo a tu amb les teves cogòrcies sense importar-me en absolut. Perquè sempre em dius que hi seràs i et crec.
Franz Ferdinand – this fire


Etiquetes de comentaris: ,

Desequilibri xinès

A Xina tenen un problema, i gordo. Doncs resulta que ara hi ha 20 millons de xinos mascles més que de xines. Com tots sabem això deriva de la política de “fill únic” que es va instaurar l’any 79 i que obligava a les famílies a tenir un màxim de un fill.

Amb aquestes, que al capgrós que se li va ocórrer la idea no va pensar en les consecuències que això portaria.


A més resulta que a Xina qui és fa càrrec de la familia quan envelleix és el fill, ja que la filla, al casar-se passa a formar part de la familia del seu marit. Així doncs, és de gran importància tindre un fill mascle per tal d’assegurar-se la prosperitat en la vellesa. No cal dir també que un fill, en el cas de les poblacions de camp, era considerat més apte per a treballar-hi.


Això ha portat a que si una familia tenia una nena, l’abandonessin, matessin, o portessin a un orfanat. Amb la qual cosa, la natalitat de nenes va començar a ser misteriosament més baixa. Ah! I pobre del que se li ocurrís passar-se la llei per l’entrecuix, doncs les multes eren esgarrifants (això si, com sempre, els rics s’ho podien permetre)


Tan és així, que ara sobren 20 milions de varons. Que faran aquests? Venir a buscar dones a occident? Perquè está clar que a la xina será tant fomut trobar dona que se les hauran de sortejar.

La situació és lamentable, mels veig a tots disputant-se les dones, fent pujes com si fos una subasta, això si, les dones tindràn per triar i remenar!


Així que noies, ja ho sabeu, si teniu problemes per trobar parella, a fer les maletes!

Etiquetes de comentaris: ,

Un món interior



Sovint té pensaments profunds, diu que saber degustar és la clau, que s’ha de saber gaudir de tot, no només d’allò que brilla més, sinó també de la cosa petita, la insignificant.


Diu que tanca els ulls. Amb la minicadena encesa, i que els violins d’aquella melodía la transporten, l’agafen del braç i se la emporten als núvols, que allà tot és molt màgic.

Hi ha descobert un racó amb objectes voladors, les ilusions, i les observa i torna a tancar els ulls. I veu cartells i els llegeix: “cap somni s’ha acabat”, “està permès somiar” “vine tants cops com vulguis” “pots endur-te les ilusions a casa”. I de sobte veu que no te peus, i pensa: és igual, aquí no em fan falta! Veu també que no te mans, ni baraços ni res material, però tan se val perquè en aquell moment se sent molt especial, li encanta.

Etiquetes de comentaris:

Paraules de l'exòtic

"A tota aquesta gent tan passota, amb tant poca empatia, amb tant poca consciència, amb tants pocs sentiments, els hi diria que, per respecte almenys, per respecte a qui tan els hi ha donat, tinguin els collons de dir: fins aquí arribem, no et vull fer mal. No et donc ni et donaré el que vols, així que no perdis més el temps en mi."


L'exòtic



Etiquetes de comentaris: ,

Autèntics Poetes


La vereda de la puerta de atràs - Extremoduro


Si no fuera porque hice colocado
el camino de tu espera
me habría desconectado;
condenado
a mirarte desde fuera
y dejar que te tocara el sol.

Y si fuera
mi vida una escalera
me la he pasado entera
buscando el siguiente escalón,
convencido
que estás en el tejado
esperando a ver si llego yo.

Y dejar de lado la vereda de la puerta de atrás
por donde te vi marchar
como una regadera que la hierba hace que vuelva a brotar
y ahora es todo campo ya.

Sus soldados
son flores de madera
y mi ejército no tiene
bandera, es sólo un corazón
condenado
a vivir entre maleza
sembrando flores de algodón.

Si me espera
la muerte traicionera
y antes de repartirme
del todo, me veo en un cajón,
que me entierren
con la picha por fuera
pa que se la coma un ratón.

Y muere a todas horas gente dentro de mi televisor ;
quiero oír alguna canción
que no hable de sandeces y que diga que no sobra el amor
y que empiece en sí y no en no.

Y dejar de lado la vereda de la puerta de atrás
por donde te vi marchar
como una regadera que la hierba hace que vuelva a brotar
y ahora es todo campo ya.

Dices que a veces no comprendes qué dice mi voz .
-¿Cómo quieres que esté dentro de tu ombligo?-
Si entre los dedos se me escapa volando una flor
y ella solita va marcando el camino.

Dices que a veces no comprendes qué dice mi voz
¿Cómo quieres que yo sepa lo que digo?
Si entre los dedos se me escapa volando una flor
y yo la dejo que me marque el camino.






Etiquetes de comentaris: , , ,



Web This Blog
Es de nit, vas caminant pel bosc i sents un soroll, que fas?
Dius: hola? Que hi ha algu? Eoooeooo?
T'amagues i observes des d'un lloc estrategic
Agafes el mobil i truques perque algu et vingui a buscar, en el fons ets de ciutat.
Continues caminant, que esperaves? que hi hagues un silenci sepultral al bosc?
Corres cames ajudeu-me!
  
pollcode.com free polls

Enllaços



© 2006 ALLS CUITS MAI COUEN | Blogger Templates by GeckoandFly.
No part of the content or the blog may be reproduced without prior written permission.
Learn how to make money online | First Aid and Health Information at Medical Health

ecoestadistica.com