Si senyors, jo també tinc una fòbia: els peixets de plata. Aquest podria semblar el típic post per fer una mica de comèdia sobre el tema, però no és el cas, i la veritat és que els hi tinc pànic a aquestes bèsties.La dieta favorita dels peixets d'argent inclou polisacàrids com el midó, o les dextrines dels adhesius. Per tant, s'alimenten de pegament com el que s'utilitza per enquadernar els llibres, fotografies, cabell, cotó, lli i fibres sintètiques, i brutícia en general.
Una altre cosa que us volia comentar és que li diuen peixet de plata per el seu color argentat el fa semblar d'argent, però els que jo m’he trobat eren ben transparents.
Un dia estàs dormint i t’aixeques al lababo, encens el llum i que hi trobes? Pam! Un lepisme d’aquests corren d’un cantó a l’altre.
Em superen, no els puc veure, i només els mato si ho puc fer a distància, no soporto veure la seva mort, almenys si ho faig a distància (com que tinc una mica de miopia) gairebé ni me’n adono.
Al llarg de la meva vida pisal he utilitzat varies tècniques per matar-los; el he inundat amb insecticida, els he tirat alcohol per sobre, he deixat caure un llibre de l’estanteria damunt d’ells. Això si, mai, i dic MAI he recollit un cadàver. Sempre crido alguú de la familia perquè faci la feina bruta.
Etiquetes de comentaris: fòbies, peixet de plata
Le bonheur
5 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 28 d’octubre 2007 @ les 11:19 p. m..Que si no estan constantment contents i experimentant sensacions s'enfonsen, i creuen que aquell dia de la seva vida no ha valgut la pena, i l’esborren, i es convencen que l’endemà serà millor.
Ens prènen el pel
18 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 22 d’octubre 2007 @ les 4:14 p. m..
Avui tinc una queixa senyors. (Sí, últimament estic una mica torracullons, tot sigui per desfogar-se).Doncs volia comentar una cosa relativa als envasos d’aliments: l’abre fácil.
Que de fácil no en té res, perquè ens enganyen?
Compres un tetrabrick de llet i què i posa a dalt? Abre fácil. I és clar, tu amb la teva bona voluntat intentes obrir el cartro i t’hi deixes els dits. Agafes unes tisores i la làmina es tant gruixuda que se’t dobleguen, proves amb les dents... Total, que al final acabes amb unes alicates intentant obrir-lo i muntant un cristo i pensant, el proper cop ho faré amb la serra elèctrica.
PD. No us perdeu: Cardem, cardem que el món s'acaba
Etiquetes de comentaris: abre fàcil, aliments, humor (s'intenta), tetrabrick
A despreocupados/as e insensibles (en general)
12 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 19 d’octubre 2007 @ les 4:35 p. m..
Hace unos días colgué una frase que me dio mucho en que pensar, iba dedicada a la gente sin escrúpulos, inmaduros mentales en busqueda de sexo gratuïto y compañía.A mi me da que uno se siente “mascota” cuando juegan con él. Hijos míos, la perrera esta llenda de perros, así que llevaros un par para juguetear con ellos. Y a lo que el sexo se refiere, la noche es joven y si os lo montais bien; si os sabéis vender al gran público, lo teneis todo ganado.
El único sentimiento que tengo hacia vosotros és de ràbia.
Prohibidme esta mente pensante
6 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 17 d’octubre 2007 @ les 8:20 p. m..El lanzamiento de la piedra no fue causa de nada, fue provocado por algo que a su vez fue víctima de la casualidad (azar). Por què motivo sinó lanzó la piedra él y no la lanzé yo?
Sólo me atrevo a tomar parte de la causalidad en su vesante más física, como explicación del enlace de movimiento entre las cosas.
Als intrusos
13 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 16 d’octubre 2007 @ les 11:52 p. m..Allò que podria dir
15 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 13 d’octubre 2007 @ les 9:22 p. m..
Gairebé mai ens atrevim a dir allò que pensem a l’altra gent, sovint per no ferir o simplement perquè no ens agrada despullar-nos en excés.
Avui m’atreveixo, mantenint l’anonimat, a dir allò que penso. Una frase per cada persona que em ve sovint al cap i una música.
Sé que podria estar mil anys sense veuret i quan em miresis tornaria a sentir aquell pessigolleix a la panxa. Alan parsons Project- Eye in the sky
Encara que sigui tant difícil obtindre un minut de la teva companyia, sé que et tinc, m’ho has demostrat mil cops i això em reconforta molt. Safri duo –Samb adagio
L’amor es cec, tant, que quan per fi he obert els ulls i t’he mirat m’he dit: I també es sord, i mut, i t’anul·la tots els sentits. Tomorrow people – Ziggy Marley
No he conegut mai ningú capaç de transmetrem tant bon rotllo com tu, I que fos capaç d’escoltar-me I entendre’ tant bé. Ets tant alegre…Que has fet dels dies més grisos un motiu per viure content. Per tot el que em compartit fins ara. Extremoduro - Salir
De l’enamorament, a lestimació, i d’aquesta a l’apreci que et tinc en tot moment, si mai et passés res
Gràcies per fer de les crueltats del món estudiantil la teva pròpia comedia, amb tu he après que l’humor rau en tot moment, només cal trobar-lo. La oreja de Van gogh- irreversible.
Perquè ets lo millor de l’Etseib. Bob Sinclair- love generation
M’has descepcionat com a persona i com a amistat i no t’ho podré perdonar mai. Billy Idol – Dancing with myself
Perque ets sang de la meva sang, que sinó et menjaria a petons. Meat loaf – I would do anything for love
Perquè un cafè amb tu podria durar segles, perquè tot allò que dius gaudeix d’un interés excepcional. ( no em compartit mai moments musicals)
Perquè tenim vides paral·leles, m’agrada que siguis aquí. (Sóc incapaz de triar-ne només una)
Et demano disculpes, per demostrar-te el que era capaç de donar, i no haver-t’ho pogut donar a tu, que tu mereixes. Gràcies per la teva ilusió. Falsalarma – Desde mi ventana
Per la teva carisma, per mimar-me en els moments difícils, per soportar-te jo a tu amb les teves cogòrcies sense importar-me en absolut. Perquè sempre em dius que hi seràs i et crec. Franz Ferdinand – this fire
Etiquetes de comentaris: escrits, sensacions
Desequilibri xinès
11 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 10 d’octubre 2007 @ les 8:31 p. m..
A Xina tenen un problema, i gordo. Doncs resulta que ara hi ha 20 millons de xinos mascles més que de xines. Com tots sabem això deriva de la política de “fill únic” que es va instaurar l’any 79 i que obligava a les famílies a tenir un màxim de un fill.Amb aquestes, que al capgrós que se li va ocórrer la idea no va pensar en les consecuències que això portaria.
A més resulta que a Xina qui és fa càrrec de la familia quan envelleix és el fill, ja que la filla, al casar-se passa a formar part de la familia del seu marit. Així doncs, és de gran importància tindre un fill mascle per tal d’assegurar-se la prosperitat en la vellesa. No cal dir també que un fill, en el cas de les poblacions de camp, era considerat més apte per a treballar-hi.
Això ha portat a que si una familia tenia una nena, l’abandonessin, matessin, o portessin a un orfanat. Amb la qual cosa, la natalitat de nenes va començar a ser misteriosament més baixa. Ah! I pobre del que se li ocurrís passar-se la llei per l’entrecuix, doncs les multes eren esgarrifants (això si, com sempre, els rics s’ho podien permetre)
Tan és així, que ara sobren 20 milions de varons. Que faran aquests? Venir a buscar dones a occident? Perquè está clar que a la xina será tant fomut trobar dona que se les hauran de sortejar.
La situació és lamentable, mels veig a tots disputant-se les dones, fent pujes com si fos una subasta, això si, les dones tindràn per triar i remenar!
Així que noies, ja ho sabeu, si teniu problemes per trobar parella, a fer les maletes!
Un món interior
8 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 06 d’octubre 2007 @ les 12:19 p. m..Sovint té pensaments profunds, diu que saber degustar és la clau, que s’ha de saber gaudir de tot, no només d’allò que brilla més, sinó també de la cosa petita, la insignificant.
Diu que tanca els ulls. Amb la minicadena encesa, i que els violins d’aquella melodía la transporten, l’agafen del braç i se la emporten als núvols, que allà tot és molt màgic.
Hi ha descobert un racó amb objectes voladors, les ilusions, i les observa i torna a tancar els ulls. I veu cartells i els llegeix: “cap somni s’ha acabat”, “està permès somiar” “vine tants cops com vulguis” “pots endur-te les ilusions a casa”. I de sobte veu que no te peus, i pensa: és igual, aquí no em fan falta! Veu també que no te mans, ni baraços ni res material, però tan se val perquè en aquell moment se sent molt especial, li encanta.
Etiquetes de comentaris: escrits
Paraules de l'exòtic
4 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 05 d’octubre 2007 @ les 12:00 a. m.."A tota aquesta gent tan passota, amb tant poca empatia, amb tant poca consciència, amb tants pocs sentiments, els hi diria que, per respecte almenys, per respecte a qui tan els hi ha donat, tinguin els collons de dir: fins aquí arribem, no et vull fer mal. No et donc ni et donaré el que vols, així que no perdis més el temps en mi."
L'exòtic
Autèntics Poetes
2 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 03 d’octubre 2007 @ les 9:53 p. m..
Si no fuera porque hice colocado
el camino de tu espera
me habría desconectado;
condenado
a mirarte desde fuera
y dejar que te tocara el sol.
Y si fuera
mi vida una escalera
me la he pasado entera
buscando el siguiente escalón,
convencido
que estás en el tejado
esperando a ver si llego yo.
Y dejar de lado la vereda de la puerta de atrás
por donde te vi marchar
como una regadera que la hierba hace que vuelva a brotar
y ahora es todo campo ya.
Sus soldados
son flores de madera
y mi ejército no tiene
bandera, es sólo un corazón
condenado
a vivir entre maleza
sembrando flores de algodón.
Si me espera
la muerte traicionera
y antes de repartirme
del todo, me veo en un cajón,
que me entierren
con la picha por fuera
pa que se la coma un ratón.
Y muere a todas horas gente dentro de mi televisor ;
quiero oír alguna canción
que no hable de sandeces y que diga que no sobra el amor
y que empiece en sí y no en no.
Y dejar de lado la vereda de la puerta de atrás
por donde te vi marchar
como una regadera que la hierba hace que vuelva a brotar
y ahora es todo campo ya.
Dices que a veces no comprendes qué dice mi voz .
-¿Cómo quieres que esté dentro de tu ombligo?-
Si entre los dedos se me escapa volando una flor
y ella solita va marcando el camino.
Dices que a veces no comprendes qué dice mi voz
¿Cómo quieres que yo sepa lo que digo?
Si entre los dedos se me escapa volando una flor
y yo la dejo que me marque el camino.
Etiquetes de comentaris: extremoduro, goear, lletras, musica
