Millor impossible
2 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 22 de març 2006 @ les 12:03 p. m..
Perquè algú un dia m'ho va demanar...
Vacances passades per aigua
3 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 18 de març 2006 @ les 11:53 a. m..
- No puc dormir.
- I si tanques els ulls?
- Carinyu es que aquell peix m'està mirant malament...
- Si tanques els ulls no el veuràs.
- Però que no puc dormiiirrr amb aquest tros de rap aquí al costaaat!!
Avui encara tinc el regust al llavis, però tinc les comisures netes.
De bon sabor, però difícil de pair, i això que ja m'imaginava el que s'esdevindria.
El primers tasts foren molt agradables, però mica en mica aquelles mossegades es tornaren incontrolables, incesants, vicioses i se'm clavaven les espines a la llengua.
Fins que digué prou, que fins i tot el contacte em resultava amarg.
Em va agradar el gust, però no tornaria a repetir, que més m'ofereix?
P.D.
"Espera que em corro" (En realitat volia dir: espera que em cordo (>>la sabata))
Segona frase del dia: (accèssit)
I ara desenvolupem el dimoni no? (volia dir: ara desenvolupem el binomi no?)
El despertador, la gallina i el fòrum
2 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 15 de març 2006 @ les 6:59 p. m..
Primer ha sonat el verd.
El verd és de l’alcampo, és de plàstic i porta una pila d’aquella mida (AA em sembla) que són una mica més petites que les normals, són les que tenen l’amplada d’un dit petit, d’un llapis, d’un espàrrec etc, etc.
Ha sonat a les 5.30 del matí, 4.30 a canàries, i l’he apagat per variar (perquè sabia que després sonava l’altre tot i que sovint el paro inconscienment). Pita fort, és d’aquells que et desperten de mica en mica, amb uns “pip-pip” ascendents. És curiós perquè la busca de l’alarma mai adelanta l’horaria... això els passa a tots??
Després ha sonat la melodia que tinc posada al mòvil una tal “onyx” per als que tingueu motorola...En aquest li he fet més cas, l’he parat. Podé ha sonat 10min més tard.
Cafè, dutxa, i cap al tren. He arribat a les 7.25 a la uni on m’esperava una companya.
Teniem examen d’una assignatura que es fa amb ordinadors. 33 ordinadors, 38 alumnes això no quadra. Doncs a veure qui és el que es queda sense... perquè si arribes a les 8 i no tens ordinador, és culpa teva per no matinar...ejem.
Hem enllestit l’examen i hem baixat a visitar el “fòrum 2006”:
Versió idílica:
Una trentena d’empreses es col·loquen als passadissos de la uni per establir contacte amb aquells que estan finalitzant els estudis i els obsequien amb els seus productes.
Els alumnes donen el seu curriculum vitae a l’empresa que busca personal.
Versió real:
Una pila de nois guapos amb traje plantificats al passadís de la uni regalen coses per la cara als que per allí passen, es veu que l’objectiu final es captar futurs treballadors, bah!
(A també hi ha noies que estan bé)
Resultat: Ens hem passat una pila d’estona amunt i avall intentant arreplegar productes i hem acabat amb:
- un super caldo de gallina blanca de verdures (egss)
- una compresa e & go que du una tovalloleta incorporada
- una pila de carmels
- un poster d’un seat ibiza gegant
- més carmels
- un llapis granota marioneta
- actimels, galetes, mikados,
Els spaghetis no ens els han volgut donar, la cosa ha anat així:
(Tenderete de Gallina Blanca)
- Perdoni que podríem agafar alguna cosa? (Emma’s)(Amb els ulls posats en una mena de sobres de menjars preparats; spaghetis, i altres)
- Què porteu el currículum?
- No, es que nosaltres fa poc que estem a la casa...
- Ah, bueno, doncs si voleu un caldo...
- ¬¬’
EGS!!!!!
El verd és de l’alcampo, és de plàstic i porta una pila d’aquella mida (AA em sembla) que són una mica més petites que les normals, són les que tenen l’amplada d’un dit petit, d’un llapis, d’un espàrrec etc, etc.
Ha sonat a les 5.30 del matí, 4.30 a canàries, i l’he apagat per variar (perquè sabia que després sonava l’altre tot i que sovint el paro inconscienment). Pita fort, és d’aquells que et desperten de mica en mica, amb uns “pip-pip” ascendents. És curiós perquè la busca de l’alarma mai adelanta l’horaria... això els passa a tots??
Després ha sonat la melodia que tinc posada al mòvil una tal “onyx” per als que tingueu motorola...En aquest li he fet més cas, l’he parat. Podé ha sonat 10min més tard.
Cafè, dutxa, i cap al tren. He arribat a les 7.25 a la uni on m’esperava una companya.
Teniem examen d’una assignatura que es fa amb ordinadors. 33 ordinadors, 38 alumnes això no quadra. Doncs a veure qui és el que es queda sense... perquè si arribes a les 8 i no tens ordinador, és culpa teva per no matinar...ejem.
Hem enllestit l’examen i hem baixat a visitar el “fòrum 2006”:
Versió idílica:
Una trentena d’empreses es col·loquen als passadissos de la uni per establir contacte amb aquells que estan finalitzant els estudis i els obsequien amb els seus productes.
Els alumnes donen el seu curriculum vitae a l’empresa que busca personal.
Versió real:
Una pila de nois guapos amb traje plantificats al passadís de la uni regalen coses per la cara als que per allí passen, es veu que l’objectiu final es captar futurs treballadors, bah!
(A també hi ha noies que estan bé)
Resultat: Ens hem passat una pila d’estona amunt i avall intentant arreplegar productes i hem acabat amb:
- un super caldo de gallina blanca de verdures (egss)
- una compresa e & go que du una tovalloleta incorporada
- una pila de carmels
- un poster d’un seat ibiza gegant
- més carmels
- un llapis granota marioneta
- actimels, galetes, mikados,
Els spaghetis no ens els han volgut donar, la cosa ha anat així:
(Tenderete de Gallina Blanca)
- Perdoni que podríem agafar alguna cosa? (Emma’s)(Amb els ulls posats en una mena de sobres de menjars preparats; spaghetis, i altres)
- Què porteu el currículum?
- No, es que nosaltres fa poc que estem a la casa...
- Ah, bueno, doncs si voleu un caldo...
- ¬¬’
EGS!!!!!
(Si, són uns caldos que venen fets i només s’han de posar al microones, no és que vuglui venjar-me de la noia promotora i fer mala propaganda de l'empresa, però tenen un gust d’allò més sintètic...) 
Vet aquí un gat, vet aquí un gos...
8 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 06 de març 2006 @ les 3:12 p. m..
Érase una vez, en un país muy muy lejano, una princesa, hermosa, independiente y segura de sí misma llamada Emma, que encontró una rana mientras estava pensando en matrices, problemas de barras de mecánica y engranajes, a la orilla de un pantano no contaminado en un verde prado, cerca del castillo.La rana saltó a la "falda" de la princesa Emma y le dijo:
"Hermosa dama, en un tiempo fui un apuesto príncipe hasta que una bruja malvada me hechizó.
Sin embargo, bastaría con un beso tuyo para que volviese a ser el gallardo, jove y hermoso príncipe que soy.
Entonces encanto mío, podremos casarnos y formar un hogar en aquel castillo, sónde tú prepararás mis comidas, limpiarás mi ropa, me darás lujos, te plancharás a diario el pelo, te depilarás con cera hirviendo y harás régimen mientras yo ingiero cantidades industriales de Doritos mientras veo un partido de fútbol tras otro. Y te sentirás feliz y agradecida haciéndolo por siempre jamás"
Esa misma noche, mientras Emma comia un plato de ancas de rana, ligermente tostadas, con sus amigas (princesas de otros regnos muy muy lejanos), las princesas se reían y pensavan:
- "Y UNA MIERDA!!"
(Ona)
Si, demà és X + 1 i ara ja em comença a fer por mica en mica allunyan-me de la vida i acostant-me a la mort. Però m'agrada, m'agrada perquè he fet moltes coses, i n'he compartit moltes i no canviaria res i m'animo a fer anys l'un rere l'altre i a caminar, i a parlar, i a somriure, i a plorar.
Per molts anys :D
Per molts anys :D
Amor Platònic
1 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 03 de març 2006 @ les 12:29 a. m..
L'Inabastable etern. El silenciós desig, que crida en veure el desconegut. De carn i ossos es presenta com una diluïda boira, inabastable. Dues mil paraules creuen per arribar a l'orella; hola; adéu. Dos mil preguntes, tres mil respostes desorientades.
Avui no, demà tampoc, moriràs inabastable. Perillós intent que mai arriba, maleïda temptació que mai s'esdevé, tanmateix amb mi et somio, de carn i ossos.
I continuo caminant.
El meu primer regal
1 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 01 de març 2006 @ les 10:34 p. m..
Cinesa et desitja feliç aniverssari:
En fi, una copa és una copa, amb o sense refresc...
Cada vegada pitjor avans almenys el supertres tenia el detall de regalar-me dues entrades al skating. Ja se sap, a caballo regalado nos chutamos todos gratis, no???
(Em sembla que postejo massa...)
En fi, una copa és una copa, amb o sense refresc...
Cada vegada pitjor avans almenys el supertres tenia el detall de regalar-me dues entrades al skating. Ja se sap, a caballo regalado nos chutamos todos gratis, no???
(Em sembla que postejo massa...)
