L'àngel de les palles
17 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 20 de juny 2007 @ les 7:31 p. m..Li agradava fer-se palles. Al cotxe mentres esperava fent caravana, al llit, a la feina, al lavabo...qualsevol lloc era susceptible de ser receptor del seu amor oníric.
Sempre havia obtingut satisfacció de sacsejar el seu membre erecte rítmicament, sentir la seva pell pujant i baixant fins a arribar el moment en que pel conducte, com si fos un aspersor de reg, expulsés tot el líquid blanc i espés sobre el que tenia més aprop.
El tràfic arrenca. El del darrera el pita.
Posa primera i arranca, sempre mirant de tant en quant a la noia morena.
Quan torna a parar, continua mirant-la. Es fixa en el pel llis que li llisca per l'espatlla. Es fixa en els pits, grans i rodons. La seva mà comença a notar el seu membre inflamant-se. Al ritme de la música de la radio, comença a fer el moviment, amunt, avall, amunt, avall. Segueix mirant a la noia, amb un somriure cada cop més lasciu.
La noia es comença a incomodar.Ell la continua mirant.
El del darrera el pita. Torna a arrencar. Es fixa en el movimnt enèrgic d'ella al agafar el volant. Es posa cada cop més calent.
Ella posa accelera. Ell està a punt d'agafar l'extasis i accelera per seguir-la. Una mà al volant i l'altra al "canvi de marxes"
En el revolt del Port Vell un camió fa una maniobra inapropiada. El seu acte reflex fa que giri el volant contra la paret, impactant contra ella a 80 km/h. Com condueix un cotxe antic, sense airbag, l'impacte fa que el seu cap rebenti contra el volant, morint a l'acte.
El seu esperit es separa del cos. L¡'esperit es col·loca just al costat del cotgxe de la morena. Amb el membre entre les mans, cridant de plaer, esquitxa el vidre davanter amb el flux
Encara amb el membre entre les mans, el seu esperit continua ascendint amunt, molt amunt.
Remenaràs però or no trobaràs
17 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 11 de juny 2007 @ les 8:30 p. m..És una cosa que em fa molt fàstic i que no he entès mai (encara que pugui atribuir-se a diverses malalties psicológiques) .
Una vegada passava per un d’aquests containters (rebost per d’altres…) i una noia que remenava la brossa cridava: - Mira José! Calamares!!!
Déu del cel,… s’enduen calamars, sardines, en estat mig putrefacte ( senyors el peix fresc, a la peixeteria).
Després t’assebentes que la familia està carregada de cuartos…
Potser hauria de comentar el cas del remenador somiador, que espera trobar-hi un bitllet de loteria… Però ho mato aquí.
PD: Per cert!!! Concurs de microrelats eròtics a Ca la CandelaEtiquetes de comentaris: brossa, deixalles, escrits, remenar