Al meu carrer sempre hi ha algú remenant les brosses. És una cosa que em fa molt fàstic i que no he entès mai (encara que pugui atribuir-se a diverses malalties psicológiques) .
El carrer en sí és molt llarg i hi ha força containers i sempre ni ha algún on t’hi trobes una persona remenant. Què hi busquen allà dins? El dinar? El sopar? Joies?
Doncs no ho entenc.
I algú em dirà…. és perquè són pobres. Doncs no. Molts no són pobres, i encara que ho fossin, per això hi ha els menjadors comunitaris.
Una vegada passava per un d’aquests containters (rebost per d’altres…) i una noia que remenava la brossa cridava: - Mira José! Calamares!!!
Déu del cel,… s’enduen calamars, sardines, en estat mig putrefacte ( senyors el peix fresc, a la peixeteria).
Al meu carrer en concret, n’hi ha un que porta uniforme de remenar la brossa i tot: va guarnit amb una gabardina grisa i llarga, i una boina també grisa. A més a més porta un pal de ferro amb un ganxo al final que li deu servir per accedir amb més facilitat a les seves reliquias…
Després t’assebentes que la familia està carregada de cuartos…
Però això no és tot, perquè si després de fer aquesta “feineta” doncs ho deixessin tot com ho han trobat mira… dius: que fagin el que vulguin! Però no!! Ho deixen tot per allà escampat. I quan no…. és que s’ho enduen a casa!!!!
M’imagino que cap d’aquests deu buscar objectes de valor… perquè si una cosa es certa, és que a les brosses s’hi tiren “desperdicis”.
Potser hauria de comentar el cas del remenador somiador, que espera trobar-hi un bitllet de loteria… Però ho mato aquí.
PD: Per cert!!! Concurs de microrelats eròtics a
Ca la CandelaEtiquetes de comentaris: brossa, deixalles, escrits, remenar
PD: Per cert!!! Concurs de microrelats eròtics a Ca la Candela
