O és gratis, o impossible...
9 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 07 de juny 2008 @ les 8:09 p. m..
Al dandi Oscar Wilde li van preguntar una vegada si era molt difícil ser elegant. Ell va contestar somrient que o era facilíssim o era del tot impossible. Un ja pot estudiar do de gents, que res de res. Hi ha coses a les quals no s’accedeix ni amb esforç ni amb diners, encara que siguin les presumptes claus universals. Doncs no, hi ha algunes portes que se’ls resisteixen.
Pagar-se una bacanal gastronòmica seguida de l’enjogassament amb belles fadrines és molt car, però es pot pagar. Però tenir ganes d’abraçar-te a una dona després de fer-li l’amor, això és impagable. O et passa espontàniament o és impossible aconseguir-ho. Fer pantans és car, però factible, però, fer que plogui per omplir-los, ja hem vist que només s’aconsegueix resant a la Moreneta. O és molt fàcil que plogui i és dificilíssim. Disfrutar d’una posta de sol quan encertes la tarda perfecta és per la cara, si ets allà en aquell moment i ho disfrutes; si no, impossible programar-ho. Riure, emocionar-te, posar-te els cabells de punta no es pot planejar, ni comprar-se, ni emmagatzemar-se. O és gratis o impossible. I així a poc a poc vas descobrint que el que és realment interessant de la vida no té preu, com diuen cínicament els de la targeta Visa. I tampoc ho garanteix l’afany ni el poder. És la casualitat o el destí. Però per sobre de tot s’ha de saber apreciar quan el miracle passa. I de miracles en passen, cada dia, diverses vegades, però sovint estem ocupats en una reunió de negocis o veient la tele. O llegint un llibre sobre com es pot ser feliç. I llavors se’ns escapa el regal. Però no hi ha problema, tornen en qualsevol moment. S’ha d’estar al lloro, però sense fer cap esforç.
by Juli Capella at El Periódico, Set x set
de la mà de PolRomeu
Etiquetes de comentaris: coses de la vida, polromeu
Exacte, estar atents perquè el miracle passa, a vegades a peu coix, però passa. Creuar els dits (si en teniu) i esperar la sorpresa al tombar la cantonada.
Sort amb els exàmens.
Com sempre... m'ha agradat molt guapa!
Doncs a gaudir dels petits grans plaers gratis de la vida, que son els millors!
Un petó
V
Emma... se'm posava la pell de gallina pensant que aquest post l'haguessis escrit tu. He pensat: quina tia més genial... tan jove i ja fa reflexions com aquestes...
Però al final m'he dit: què coi, no ho ha escrit ella, però ho ha seleccionat ella, per a comunicar-nos-ho. Una mica sí és com si ho haguessis escrit tu.
Emma: ets genial. Un pou de sensibilitat i maduresa intel·lectiva.
Hola guapa, ja fa molt de temps que no veia el teu blog, avui he pensat, que tindra escrit?, y la verdad es que me ha hecho mucha ilusión vovler a leer lo que tienes, i hope you are feeling good, im still in tarragona, nice city ;) t´envio molts petons y toneladas de buena suerte ahora que supongo tienes los exámenes.
alfy
Sí sí, tot el que tú vulguis però que em toqui la loteria ja, que tinc ganes de deixar de treballar. Mira que s'ha de ser hortera per aixecar-te cada dia del llit per anar a guanyar-te les garrofes..saludus
ei, alfy, quina ilusió, escolta, el teu número de movil acaba en 62?? Es que no sé si aquest és un que tenies abans o és el d'ara. Com va per tarragona?? Et tinc la pista ben perduda!!
Salut!
Hola Emma,
Mi teléfono se estropeo en enero, y tengo otro, no sé si tienes mi correo, es, albafun2000@yahoo.es.
Va todo muy bien por Tarragona, la veritat es que fa molt de temps que no vaig per Mataró, el divendres tinc l´ultim exam i ja habre acabat el primer curs, per el moment he aprobat tot, I tu que tal? ESPERO y deseo que todo te vaya muy bien, eres una chica que te le pones mucho esfuerzo, sinceramente te deseo lo más grande,
alfy
Ostres! M'ha agradat moltíssim aquest article. Trobo molt encertat el comentari sobre la publicitat de certa targeta: aquesta mena de publicitat que relacionen el seu producte a «veritats essencials» de la vida em posen negra!
I és ben cert: les coses veritablement maques no valen un duro, prò les hem de veure venir i no estar tant ofuscats pensant en d'altres coses...
Petons, maca, i a gaudir dels miracles! Ulls ben oberts!
:)