Una de feminista, de Moccia
6 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 23 de maig 2008 @ les 5:33 p. m..
L'Alessia se'l mira,
- Què hi farem, vosaltres els homes...
-No em diguis la típica frase <sou tots iguals>, perquè és un espot vist i revist, i això de tu no m'ho espero.
-No, mira, t'en dic una altra: vosaltres els homes, d'una manera o d'una altra, sou tots víctimes d'una dona. Però això ja us va bé. I saps per què? Per justificar el mal que fareu a la següent.
-Ui, ui, ui...-L'Alessia fa el gest d'anar-se'n, però l'Alessandro l'atura.
- Alessia?
-Si, digue'm.
-Gràcies
L'Alessia es gira.
- Què hi farem, vosaltres els homes...
-No em diguis la típica frase <
-No, mira, t'en dic una altra: vosaltres els homes, d'una manera o d'una altra, sou tots víctimes d'una dona. Però això ja us va bé. I saps per què? Per justificar el mal que fareu a la següent.
-Ui, ui, ui...-L'Alessia fa el gest d'anar-se'n, però l'Alessandro l'atura.
- Alessia?
-Si, digue'm.
-Gràcies
L'Alessia es gira.
Suposo que seguirà la història, o no?
Hi ha continuació??, ara m'has deixat molt intigada :-)
El que vull és una màquina del temps per tornar el dia en què un dels dos va començar i així poder evitar-ho. Us asseguro que s'acabarien les guerres, la fam, la pobresa, etc. al món.
OOOOOOHHHH!!! Quanta raó té l'Alessia!!! Crec que m'apuntaré aquesta gran frase per deixar-la anar a més d'un i de dos!!! olé olé!!! un aplaudiment perquè és boníssima!
Una sra besada per a tu, Nits, bunika!
Efectivament, és boníssima. Font? O ho has escrit tu?
Jo també me l'apunto.
Hola “e”,
Jo no sé si els homes fan mal a les dones, o les dones feu mal als homes. Personalment m’han fet plorar i he fet plorar a parts iguals, mai voluntàriament, ni jo a elles, ni segurament elles a mi. Això va com va, és part de l’emoció del joc, del risc. Perquè com bé saps, l’amor és un joc molt bonic de descoberta de l’altre, amb tantes paraules per dir, petons als llavis, força per gastar, carícies a les mans... fantasia; i cal passar-s’ho bé jugant, i saber riure quan la cosa va bé i ens sentim com illes de llum, i no desesperar-se si la cosa no acaba de sortir com havíem somiat. La vida, vaja, així són aquestes coses, em sembla.
Bé, en resum: digues-li a l’Alessia que no s’ho agafi tan a la valenta, que amb el temps tot ho veurà més fàcil perquè, realment, tot és molt més fàcil.