Postejat per l' Alls cuits mai couen
el 23 de maig 2008 @ les 5:33 p. m.. 
L'Alessia se'l mira,
- Què hi farem, vosaltres els homes...
-No em diguis la típica frase <
sou tots iguals>, perquè és un espot vist i revist, i això de tu no m'ho espero.
-No, mira, t'en dic una altra: vosaltres els homes, d'una manera o d'una altra, sou tots víctimes d'una dona. Però això ja us va bé. I saps per què? Per justificar el mal que fareu a la següent.
-Ui, ui, ui...-L'Alessia fa el gest d'anar-se'n, però l'Alessandro l'atura.
- Alessia?
-Si, digue'm.
-Gràcies
L'Alessia es gira.Etiquetes de comentaris: cites, llibre
Postejat per l' Alls cuits mai couen
el 07 de març 2008 @ les 2:08 p. m..
"[...] Es va trobar a si mateixa immòbil durant hores a la sala d'estar, revivint cadascun dels records que conservava de la seva vida amb en Gerry. El més trist de tot era que passava la major part d'aquest temps rememorant totes i cadascuna de les baralles que havien tingut, desitjant poder esborrar-les, poder retirar totes les coses desagradables que li havia dit, enfadada, i que en absolut reflectien els seus veritables sentiments. Es turmentava per com havia estat egoista de vegades, sortint de festa amb les amigues quan s'enfadava amb ell en comptes de quedar-se a casa i resoldre els conflictes. Es renyava per haver-se apartat d'ell quan hauria d'haver-lo abraçat, per haver-li guardat rancor durant dies en comptes de perdonar-lo, per haver-se'n anat a dormir sense sopar en comptes de fer-li l'amor. Desitjava esborrar totes les ocasions en què li constava que en Gerry s'havia enfadat amb ella i l'havia odiat. Desitjava que totes els seus records fossin de bons moments, però els dolents no paraven de perseguir-la fins obsessionar-la. I aquests havien estat una absoluta pèrdua de temps.
I ningú no els havia avisat que anaven escassos de temps.
Després venien els dies feliços en què anava d'aquí cap allà amb un somriure pintat al rostre, sorprenent-se a si mateixa rient mentre passejava pel carrer en assaltar-li el record d'una de les seves típiques bromes.[...]"
Postdata: T'estimo. Cecelia Ahern
Etiquetes de comentaris: cecelia ahern, llibre
Postejat per l' Alls cuits mai couen
el 12 de febrer 2007 @ les 4:44 p. m..
Pels que s’han perdut amb el títol aquí. Dedico a opinar avui d’un llibre d’aforismes: Viure Mata, d' Abel Cutilles (o a fer publicitat, desinteresada és clar). Un llibre per als que encara duen una mica de sabó als ulls. Amb un to culte i treballat, l’autor prova de dir-nos a través de petites sentències de manera una mica crua i fins i tot sobtant, com és allò que ens envolta, la realitat.
Molts aforismes evoquen pensaments que ja haviem tingut però que ens negavem a aceptar, i que veien-los escrits aconseigueixen versemblança. Algunes eren veritats amagades fins que algú les ha sabut plasmar en un paper, d’altres una de les moltes formes que hi ha d’interpretar o concebre les coses.
No pretén donar-nos la versió agradable per tal de lloar-lo, ell mateix diu “Trobareu, en aquest llibre, multitud de motius per a menysprear-me. No em direu pas, doncs, que no contribueixo a la vostra felicitat”. Alguns dels aforismes són fins i tot farragosos d’assimilar, difícils de compendre, fàcils de criticar… i tot i així són petites finestretes per a poder-nos escapar i fer allò que alguns ens agrada que és cabilar.
Així doncs, plàcida i enriquidora lectura dosificada (llegir-los en bateria pot ésser un suïcidi mental).
"Un plaer, si sap ser prou breu, esdevé un record. Si s'entesta a prolongar-se esdevé un problema"
Etiquetes de comentaris: aforismes, cutillas, filosofia, llibre
Pels que s’han perdut amb el títol aquí.
