"[...] Es va trobar a si mateixa immòbil durant hores a la sala d'estar, revivint cadascun dels records que conservava de la seva vida amb en Gerry. El més trist de tot era que passava la major part d'aquest temps rememorant totes i cadascuna de les baralles que havien tingut, desitjant poder esborrar-les, poder retirar totes les coses desagradables que li havia dit, enfadada, i que en absolut reflectien els seus veritables sentiments. Es turmentava per com havia estat egoista de vegades, sortint de festa amb les amigues quan s'enfadava amb ell en comptes de quedar-se a casa i resoldre els conflictes. Es renyava per haver-se apartat d'ell quan hauria d'haver-lo abraçat, per haver-li guardat rancor durant dies en comptes de perdonar-lo, per haver-se'n anat a dormir sense sopar en comptes de fer-li l'amor. Desitjava esborrar totes les ocasions en què li constava que en Gerry s'havia enfadat amb ella i l'havia odiat. Desitjava que totes els seus records fossin de bons moments, però els dolents no paraven de perseguir-la fins obsessionar-la. I aquests havien estat una absoluta pèrdua de temps.
I ningú no els havia avisat que anaven escassos de temps.
Després venien els dies feliços en què anava d'aquí cap allà amb un somriure pintat al rostre, sorprenent-se a si mateixa rient mentre passejava pel carrer en assaltar-li el record d'una de les seves típiques bromes.[...]"
I ningú no els havia avisat que anaven escassos de temps.
Després venien els dies feliços en què anava d'aquí cap allà amb un somriure pintat al rostre, sorprenent-se a si mateixa rient mentre passejava pel carrer en assaltar-li el record d'una de les seves típiques bromes.[...]"
Postdata: T'estimo. Cecelia Ahern
Etiquetes de comentaris: cecelia ahern, llibre
Com llegeixi el llibre acabaré plorant !
Que ho has fet tu ja ? (ho de plorar, vull dir).
malauradament si.
PD: I com a resposta al sms, pressa cap ni una, per?
buff no tinc ganes de plorar jo.. la vida ja es prou complicada ;-)
bon llibre... cuida't. petó
Malauradament, tot sovint ens adonem de les coses mal fetes quan ja no hi ha res a fer, i ja no es pot tirar enrere.