“ Vet aquí que una poma una vegada, restava immòbil amb d’altres pomes en una caixa d’una botiga de fruites. Era dissabte al migdia, a punt de tancar i va entrar un home a la botiga. I va començar a guaitar totes les fruites.
- Tenim unes pomes boníssimes! – va dir el botiguer
- A si? A veure-les, deixime-les tocar.
- Aquí les té.
- Oh, tenen molt bona cara, semblen ben bones, però avui no em venen de gust.
I l’home va retornar la poma encerada a la capsa d’on l’havia treta i va marxar de la botiga.
Les pomes de la caixa, havien estat rebutjades per l’home, i amb el pas dels dies van anar envellint per dins, tot i que per fora conservaven el mateix aspecte. Ja no volien ser venudes a ningú.
Amb aquestes que la semana següent, l’home va tornar a entrar a la botiga i tot dirigint-se al botiguer li va dir:
- Escolta, que encara teniu aquelles pomes tan bones que hi havia la setmana passada?
- Oi tant, són dins la caixa, encara són ben bones.
- Si ja ho veig, estan com el primer dia.
I l’home se’n va endur una bosa amb unes quantes pomes ignorant de que les pomes, sentint-se primerament rebutjades, havien podrit per dins.”
Servidora no ha estat mai una persona rencorosa. Fins i tot ha pecat de ser massa oblidadissa i de treure importància a les coses, fins al punt que amb poc temps ha set capaç d’esboçar un somriure al que les hi ha fetes passar més magres. I encara que això l’ha fet sentir a vegades com una estúpida, ha pensat que si en ella ja no hi restava dolor, era d’idiotes intentar transmetre que encara hi havia rancúnia. I és d’agraïr poder oblidar les coses amb certa “facilitat”…
Etiquetes de comentaris: pomes, reflexions
anem creixent, anem vivint... i pels que et coneixem sempre és un plaer veure-ho. Un petó Emma!
vaja, que hem descobert que som normals eh! és impossible no sentir cap mena de rancúnia..i al final si només és una mica no passa res dona!
es impossible no tenir rancúnies ni a res ni a ningú
m'ha agradat molt la metàfora de les pomes :)