La bellesa com a doctrina ( part 2)
11 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 28 de febrer 2008 @ les 4:04 p. m..
I per tant, no importa lo bonica que et posis aquell dia, la bellesa és als ulls dels altres, i és la seva voluntat la que decideix si ets guapa o no. Són ells que mitjançant les seves dots observatives trobaran bellesa en tu, tu no els pots proporcionar aquesta benedicció.
Però tu, com a ésser que ets, pots trobar bellesa en els altres i en tu mateix. Perquè tothom en tan que és un ésser únic, irrepetible, és bell.
He d'afegir que aquesta és una visió meva, en cap cas pretenc que sigui certa. Com algú, mancat de la virtut de veure bellesa en qualsevol cosa, mai entendrà aquesta visió, i trobarà cents d'imperfeccions al seu voltant. I a parer meu, això li impossibilitarà bastant de trobar-se bell a ell mateix, perquè sempre veurà l'error, el desperfecte al seu propi rostre.
L'impediment bàsic per poder trobar aquesta virtut, per posseïr-la es deu als cànons socials. Si restringim la nostra visió als nasos i cares 'perfectes', estem quartant la nostra voluntat de trobar bellesa arreu.
Però tu, com a ésser que ets, pots trobar bellesa en els altres i en tu mateix. Perquè tothom en tan que és un ésser únic, irrepetible, és bell.
He d'afegir que aquesta és una visió meva, en cap cas pretenc que sigui certa. Com algú, mancat de la virtut de veure bellesa en qualsevol cosa, mai entendrà aquesta visió, i trobarà cents d'imperfeccions al seu voltant. I a parer meu, això li impossibilitarà bastant de trobar-se bell a ell mateix, perquè sempre veurà l'error, el desperfecte al seu propi rostre.
L'impediment bàsic per poder trobar aquesta virtut, per posseïr-la es deu als cànons socials. Si restringim la nostra visió als nasos i cares 'perfectes', estem quartant la nostra voluntat de trobar bellesa arreu.
mira... m'has fet recordar quan estudiava...
http://homepage.mac.com/eeskenazi/sobrelabelleza.html
un petó wapi!
Res a veure tenen els cànons socials amb la bellesa que tu descrius.
És com veure sempre l'ampolla mig plena. O com buscar sempre la part positiva de les coses.
És com dur un somriure al mirar al teu entorn i ser senzillament feliç.
No ens podem centrar en els guapos i guapes, és evident. Tothom és diferent, i si ho busques bé, sempre pots trobar alguna cosa maca o agradable a totes les persones. Cal posar-hi bona voluntat, i tenir aquesta virtut de la que parles, però tampoc no és tan complicat.
"e",
estic molt d'acord en que la bellesa és sobretot una cosa interior i personal. No ho estaria tant en considerar que tot pot ser bell, ens cal la lletjor per saber trobar el contrast.
També crec que el coneixement ens ajuda a trobar les coses més maques o més lletges. No t'ha passat mai enganxar un xaval superficialment horrorós i que després, l'has conegut, ha resultat ser l’hòstia, i tots els seus defectes (o quasi tots) s'han convertit en gràcies? I al revés, és clar. Mira, això que t'explico del xaval a mi m'ha passat fa poc amb unes mates de farigola, una planta que si no ens hi fixem bé és poc vistosa, mediocre, vulgar... la planta ideal per pixar-s'hi al damunt quan anem d'excursió. Però quan descobreixes el seu perfum... Ah! "e", aquelles quatre branques polsoses enamoren que no t'explico.
Bé, també espero que aquesta capacitat de descobrir bellesa on abans no la trobaves sigui senyal de felicitat. Ai! la primavera que ja entra per la finestra... Un petonàs.
Emma, un cop més et felicito, pels teus senzills i profunds comentaris. En quatre línies, fas filosofia comprensible. I dius el que cal ser escoltat.
Sí, els cànons ens atrofien la capacitat de gaudir la bellesa. En nosaltres està no seguir-los tant.
Beauty is in the eye of the beholder... els anglesos, que han vist molt de món, ho tenen clar.
Oriol
Per això la clau és agradar-se un mateix i no deixar que ningú tingui la clau de la nostra bellesa. Perquè no hi ha ningú que tingui el dret de prendre'ns-la...
" Supongo que podría estar bastante cabreado con lo que me pasó, pero cuesta seguir enfadado cuando hay tanta belleza en el mundo.
A veces siento como si la contemplase toda a la vez, y me abruma. Mi corazón se hincha como un globo que está a punto de estallar...
Pero recuerdo que debo relajarme, y no aferrarme demasiado a ella. Y entonces fluye a través de mí, como la lluvia...y no siento otra cosa que gratitud por cada instante de mi estúpida e insignificante vida"
Última reflexió que fa el protagonista (interpretat pel Kevin Spacey) a la peli d'American Beauty.
Si som capaços de desfer-nos dels cànons i normes socials i de la moralitat, tot pot semblar bell, tot pot semblar podrit.
Aimar
I per desfer-nos dels cànons i normes socials i de la moralitat, no hi ha res com sentir-se embriagadament feliç o infeliç.
Aimar
Ei, m'encanten les vostres reflexions !!
Oriol, m'alegra veure que encara et deixes caure per aquí... fins aviat espero.
Aimar, ben trobat!! I per cert, per molts anys!!
És veritat!! Llarga vida per a tú també!!