Davant la càmera....
1 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 27 de febrer 2006 @ les 8:14 p. m..
De què parlem?
2 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 26 de febrer 2006 @ les 7:16 p. m..
Vaig llegir fa molt de temps, concretament al Cap Gros de Mataró que a partir d'ara disminueixen els anys de propietat dels nínxols.
Si fins ara el mort hi podia romandre 99 anys (no us fieu de les dades, no ho recordo gaire bé), ara només en són 25. Passat aquest temps s'han de renovar papers, i passats 25 més el mort ha de fotre el camp. Bé, encara et queda la opció de tornar a pagar el nínxol.
Jo em pregutno què passaria si els nínxols fossin de propietat privada, "vitalicis"(entre comes siusplau). Segurament i com amb tot, hi hauria especulació. Hi hauria el que hi aniria i se'n compraria cinc, aniria un multimillonari i es compraria el cementiri sencer.
-I tu què, quants en tens?
-Ah, jo un al de les Corts, i tres al de les Valls que m'agrada més la orientació.
Els preus dels nínxols serien desorbitats, la gent hauria de fer grans esforços per comprar-se'l, i la gent es diria "no tiene dónde caer muerto".
Començarien a aparèixer immobiliaries, però de nínxols: "Don Ocaso", "Nínxols Castellà", "Finques&Nínxols", en aquesta última apareixaria una oferta: Compri el pis ara i li regalem el nínxol!
La finestra del local estaria plena de cartells d'aquest tipus:
Nínxol: 2,4 m3, segon pis, orientat de nord a sud, molt sombrejat, amb comunitat de xiprers, zona recorrent, amb "vistes" al mar, molt "acollidor", a 5 minuts a "peu" de l'estació, fonaments de qualitat, veïns silenciosos.
Si fins ara el mort hi podia romandre 99 anys (no us fieu de les dades, no ho recordo gaire bé), ara només en són 25. Passat aquest temps s'han de renovar papers, i passats 25 més el mort ha de fotre el camp. Bé, encara et queda la opció de tornar a pagar el nínxol.
Jo em pregutno què passaria si els nínxols fossin de propietat privada, "vitalicis"(entre comes siusplau). Segurament i com amb tot, hi hauria especulació. Hi hauria el que hi aniria i se'n compraria cinc, aniria un multimillonari i es compraria el cementiri sencer.
-I tu què, quants en tens?
-Ah, jo un al de les Corts, i tres al de les Valls que m'agrada més la orientació.
Els preus dels nínxols serien desorbitats, la gent hauria de fer grans esforços per comprar-se'l, i la gent es diria "no tiene dónde caer muerto".
Començarien a aparèixer immobiliaries, però de nínxols: "Don Ocaso", "Nínxols Castellà", "Finques&Nínxols", en aquesta última apareixaria una oferta: Compri el pis ara i li regalem el nínxol!
La finestra del local estaria plena de cartells d'aquest tipus:
Nínxol: 2,4 m3, segon pis, orientat de nord a sud, molt sombrejat, amb comunitat de xiprers, zona recorrent, amb "vistes" al mar, molt "acollidor", a 5 minuts a "peu" de l'estació, fonaments de qualitat, veïns silenciosos.
Això que es troben en un exàmen un enginyer, un físic i un matemàtic.
L' única pregunta de l'exàmen és calcular quan són dos més dos.
L'enginyer respon al cap d'un moment, escriu al full: 3.999999
Això que el físic fa unes quantes operacions en un paper i respon: 4.0004 +/- 0.0006
El matemàtic escriu, escriu, escriu i el cap li treu fum. Acaba l'exàmen i el matemàtic li suplica al examaminador que li deixi continuar el dia següent.
-El temps ja s'ha acabat, me'l entrega siusplau? - diu l'examinador.
- No esperi un moment, que ara ja he provat que la solució existeix i és única, ara l'ha estic acotant...
L' única pregunta de l'exàmen és calcular quan són dos més dos.
L'enginyer respon al cap d'un moment, escriu al full: 3.999999
Això que el físic fa unes quantes operacions en un paper i respon: 4.0004 +/- 0.0006
El matemàtic escriu, escriu, escriu i el cap li treu fum. Acaba l'exàmen i el matemàtic li suplica al examaminador que li deixi continuar el dia següent.
-El temps ja s'ha acabat, me'l entrega siusplau? - diu l'examinador.
- No esperi un moment, que ara ja he provat que la solució existeix i és única, ara l'ha estic acotant...
He menjat botifarra d'ou
2 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 23 de febrer 2006 @ les 9:08 p. m..
Ja no sé si algú recorda que avui és dijous llardé botifarra menjaré, però tampoc vull parlar d'això...
He llegit un blog d'una persona que últimament va molt estressada, no et precupis no ets la única i això de pensar en positiu està molt bé, després les tardes de cine s'aprofiten millor.
Amunt i avall tot el sant dia, fent el cicle de la rutina, sort que sempre hi ha coses diferents, persones diferents. Sí, i la gent fa més anys (felicitats marta!)
No estic massa inspirada en el post, és més últimament i enganxo massa tonteries, però d'això es tractava suposo, de desfogar-se per alguna via.
Acabaré el post amb un acudit que ens ha explicat el professor de termo, no té massa gràcia llegir-lo, però veure'l a ell, dalt d'aquella tarima movent braços i mans... moolt bo.
" La Gent quan mor, o va al cel o va al infern, els físcics(i gent de números en general) com que som físics anem al cel. Gent com Einstein, Newtoon, Galileo, Copernico, Pascal, es van trobar un dia al cel. Com que s'aburrien ( perquè el cel és aburrit d'acord??) van decir jugar a cuit i amagat.
- Ja paro jo! - va dir Einstein.
Es va posar a contar de cara a la paret...
-1, 2, 3, 4,....
Mentrestant tots els físics s'amagaben, tots menys Newton que dibuixà un quadrat al terra just radere d'Einstein i si col·locà.
- 97, 98, 99, 100 - acabà Einstein.
Això que Einstein es gira i veu a Newtoon.
- 1, 2 ,3 Newton!!!! jejeje - digue satisfet Einstein.
- No, perdoni jo no sóc en Newton! - Digué Newton
- Que es riu de mi??
- No, miri, un Newton en un metre quadrat és un Pascal.
-
He llegit un blog d'una persona que últimament va molt estressada, no et precupis no ets la única i això de pensar en positiu està molt bé, després les tardes de cine s'aprofiten millor.
Amunt i avall tot el sant dia, fent el cicle de la rutina, sort que sempre hi ha coses diferents, persones diferents. Sí, i la gent fa més anys (felicitats marta!)
No estic massa inspirada en el post, és més últimament i enganxo massa tonteries, però d'això es tractava suposo, de desfogar-se per alguna via.
Acabaré el post amb un acudit que ens ha explicat el professor de termo, no té massa gràcia llegir-lo, però veure'l a ell, dalt d'aquella tarima movent braços i mans... moolt bo.
" La Gent quan mor, o va al cel o va al infern, els físcics(i gent de números en general) com que som físics anem al cel. Gent com Einstein, Newtoon, Galileo, Copernico, Pascal, es van trobar un dia al cel. Com que s'aburrien ( perquè el cel és aburrit d'acord??) van decir jugar a cuit i amagat.
- Ja paro jo! - va dir Einstein.
Es va posar a contar de cara a la paret...
-1, 2, 3, 4,....
Mentrestant tots els físics s'amagaben, tots menys Newton que dibuixà un quadrat al terra just radere d'Einstein i si col·locà.
- 97, 98, 99, 100 - acabà Einstein.
Això que Einstein es gira i veu a Newtoon.
- 1, 2 ,3 Newton!!!! jejeje - digue satisfet Einstein.
- No, perdoni jo no sóc en Newton! - Digué Newton
- Que es riu de mi??
- No, miri, un Newton en un metre quadrat és un Pascal.
-
El "telefono mi casa"
2 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 20 de febrer 2006 @ les 8:14 p. m..
Au, aquí va el meu primer treball amb solidworks!!!
Si es que mai es deixen d'aprendre coses....
(Amb eix de coordenades inclòs i en miniatura)
Si es que mai es deixen d'aprendre coses....
(Amb eix de coordenades inclòs i en miniatura)
Sant Valentí?? Què és això?
Avui un dia normal, dia sense cors ni parides, què perquè amagar-se’n, és un dia com qualsevol altre, i a més no el celebro ni el celebraré mai, no esperava cap mena de present, ni un ram ni cap capsa de bombons... m’haguessin vingut de gust per això.
I no és que li tingui tirria simplement celebro Sant Jordi .. si és que hi ha alguna cosa que celebrar... sempre fan il·lusió unes quantes roses, encara que quedin putrefactes sobre la taula de l’escriptori al cap d’uns dies.
Doncs 14 i què?? Pel matí cinema matiner amb “Al otro lado de la cama” i “Jo soy Sam”. Per la tarda he fet el tonto per la bilbio. Després tocava cafè i parlar de nois, tema recurrent entre les noies... i hem arribat a la conclusió de sempre, com més passen de nosaltres més els anem al darrera, perquè?? Perquè funciona així?? JO no vull que sigui així, jo vull que sigui al revés i així acabes trobant algú que val la pena i no pas un macarra que passa de tu i et maltracta psicològicament. En fi... que hi farem... absurditats de la vida..
Demà començo les classes, em fa “pal” aixecar-me a les 6, però demà he de fer acte de presència a les assignatures noves més que res per apuntar telèfons i e-mails de professors. Ja se sap que la primera classe.. “prima non data postrera dispensata. (No, no estudio dret)
Perfecte ja m’ha baixat per l’emule crash, avui nit la miraré, m’han dit que és dolenta, que no té argument... doncs la miraré per corroborar-ho vale?
Avui un dia normal, dia sense cors ni parides, què perquè amagar-se’n, és un dia com qualsevol altre, i a més no el celebro ni el celebraré mai, no esperava cap mena de present, ni un ram ni cap capsa de bombons... m’haguessin vingut de gust per això.
I no és que li tingui tirria simplement celebro Sant Jordi .. si és que hi ha alguna cosa que celebrar... sempre fan il·lusió unes quantes roses, encara que quedin putrefactes sobre la taula de l’escriptori al cap d’uns dies.
Doncs 14 i què?? Pel matí cinema matiner amb “Al otro lado de la cama” i “Jo soy Sam”. Per la tarda he fet el tonto per la bilbio. Després tocava cafè i parlar de nois, tema recurrent entre les noies... i hem arribat a la conclusió de sempre, com més passen de nosaltres més els anem al darrera, perquè?? Perquè funciona així?? JO no vull que sigui així, jo vull que sigui al revés i així acabes trobant algú que val la pena i no pas un macarra que passa de tu i et maltracta psicològicament. En fi... que hi farem... absurditats de la vida..
Demà començo les classes, em fa “pal” aixecar-me a les 6, però demà he de fer acte de presència a les assignatures noves més que res per apuntar telèfons i e-mails de professors. Ja se sap que la primera classe.. “prima non data postrera dispensata. (No, no estudio dret)
Perfecte ja m’ha baixat per l’emule crash, avui nit la miraré, m’han dit que és dolenta, que no té argument... doncs la miraré per corroborar-ho vale?
Pregunta de la semana:
Què coi és aquest dibuix?? El guanyador obtindrà el reconeixement d'intèrpret d'ologrames o com se diguin... (lo de eje és per despistar ¬¬')
Estats d’ànim
2 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 12 de febrer 2006 @ les 10:40 p. m..
Em fa certa gràcia les etapes per les que passo.
Em sorprèn que després d’un gener (fastigós) pugui estar passat un febrer tant.. (encara no he trobar l’expressió per definir-lo, o potser si, com algú diu: super-chuli)
Hi ha hagut de tot, retrobada amb vells amics, moments especials, i sobretot bona música.
Pudulant per aquí i per allà...sense trobar res en concret sense pretendre res, passant l’estona i les hores.
Vaig assistir a una “Rawal Launch” (festa multicultural i multiètnica, amb menjars de diferents països (que no vaig tastar) i música també de diferents paisos què si que vaig escoltar. Vàrem ballar aquella de Punjavi sisi aquella que es va posar tant de moda, sabeu? (té ball aquella cançó)
També vaig anar a parar a Calafell un dia, en una discoteca que es diu louie vega...
Ah!!! He anat a veure dos pel·lícules que m’han agradat força:
-Sin control (intrigant)
- En la cuerda floja (m’encanta en Joaquin Phoenix, de debò que tinc mal gust pels nois?)
Però dimecres tot s’acaba, però s’acaba bé, s’acaba amb un somriure i brillantor als ulls, s’acaba amb un alè de satisfacció, m’agrada aquesta vida.
Estic jugant a primera divisió i m’encanta.
Bueno espero que encara algú entri per aquí perquè ja ningú dóna senyals de vida, potser esque el meu blog és ensopit, bé jo intento que sigui entretingut no pretenc que tingui un gran èxit, simplement que el contador de visites rodi de tant en tant...
Fins una altra.
Em sorprèn que després d’un gener (fastigós) pugui estar passat un febrer tant.. (encara no he trobar l’expressió per definir-lo, o potser si, com algú diu: super-chuli)
Hi ha hagut de tot, retrobada amb vells amics, moments especials, i sobretot bona música.
Pudulant per aquí i per allà...sense trobar res en concret sense pretendre res, passant l’estona i les hores.
Vaig assistir a una “Rawal Launch” (festa multicultural i multiètnica, amb menjars de diferents països (que no vaig tastar) i música també de diferents paisos què si que vaig escoltar. Vàrem ballar aquella de Punjavi sisi aquella que es va posar tant de moda, sabeu? (té ball aquella cançó)
També vaig anar a parar a Calafell un dia, en una discoteca que es diu louie vega...
Ah!!! He anat a veure dos pel·lícules que m’han agradat força:
-Sin control (intrigant)
- En la cuerda floja (m’encanta en Joaquin Phoenix, de debò que tinc mal gust pels nois?)
Però dimecres tot s’acaba, però s’acaba bé, s’acaba amb un somriure i brillantor als ulls, s’acaba amb un alè de satisfacció, m’agrada aquesta vida.
Estic jugant a primera divisió i m’encanta.
Bueno espero que encara algú entri per aquí perquè ja ningú dóna senyals de vida, potser esque el meu blog és ensopit, bé jo intento que sigui entretingut no pretenc que tingui un gran èxit, simplement que el contador de visites rodi de tant en tant...
Fins una altra.
Els Pretendents
0 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 09 de febrer 2006 @ les 12:38 p. m..
Tot és pot traduir a matemàtiques s'atreveixen a dir alguns, però dels sentiments encara no en tinc la fórmula.
Heus ací tres cançons que traduiren 3 bonics moments...
"OH, WHY YOU LOOK SO SAD? TEARS ARE IN YOUR EYES-COME ON AND COME TO ME NOW -DON'T BE ASHAMED TO CRY -LET ME SEE YOU THROUGH -'CAUSE I'VE SEEN THE DARK SIDE TOO- WHEN THE NIGHT FALLS ON YOU -YOU DON'T KNOW WHAT TO DO- NOTHING YOU CONFESS -COULD MAKE ME LOVE YOU LESS .."
Once in awhile-Two people meet-Seemingly for no reason-They just pass on the street-Suddenly thunder, showers everywhere-Who can explain the thunder and rain-But there’s something in the air-Don’t get me wrong.
-Don't get me wrong-
I FOUND A PICTURE OF YOU, OH OH OH OH -THOSE WERE THE HAPPIEST DAYS OF MY LIFE -LIKE A BREAK IN THE BATTLE WAS YOUR PART, OH OH OH OH -IN THE WRETCHED LIFE OF A LONELY HEART -NOW WE'RE BACK ON THE TRAIN OH, -BACK ON THE CHAIN GANG
Heus ací tres cançons que traduiren 3 bonics moments...
"OH, WHY YOU LOOK SO SAD? TEARS ARE IN YOUR EYES-COME ON AND COME TO ME NOW -DON'T BE ASHAMED TO CRY -LET ME SEE YOU THROUGH -'CAUSE I'VE SEEN THE DARK SIDE TOO- WHEN THE NIGHT FALLS ON YOU -YOU DON'T KNOW WHAT TO DO- NOTHING YOU CONFESS -COULD MAKE ME LOVE YOU LESS .."
Once in awhile-Two people meet-Seemingly for no reason-They just pass on the street-Suddenly thunder, showers everywhere-Who can explain the thunder and rain-But there’s something in the air-Don’t get me wrong.
I FOUND A PICTURE OF YOU, OH OH OH OH -THOSE WERE THE HAPPIEST DAYS OF MY LIFE -LIKE A BREAK IN THE BATTLE WAS YOUR PART, OH OH OH OH -IN THE WRETCHED LIFE OF A LONELY HEART -NOW WE'RE BACK ON THE TRAIN OH, -BACK ON THE CHAIN GANG
-back on the chain gang-
Hem sembla que avui m'he passat i ara no puc dormis.
em sembla qu e he begut massa cervesa...
HEm poso al llit i em roda al cap... bufff
fins dema!!!!!!!!!!!!!
em sembla qu e he begut massa cervesa...
HEm poso al llit i em roda al cap... bufff
fins dema!!!!!!!!!!!!!
