He menjat botifarra d'ou
2 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 23 de febrer 2006 @ les 9:08 p. m..
Ja no sé si algú recorda que avui és dijous llardé botifarra menjaré, però tampoc vull parlar d'això...
He llegit un blog d'una persona que últimament va molt estressada, no et precupis no ets la única i això de pensar en positiu està molt bé, després les tardes de cine s'aprofiten millor.
Amunt i avall tot el sant dia, fent el cicle de la rutina, sort que sempre hi ha coses diferents, persones diferents. Sí, i la gent fa més anys (felicitats marta!)
No estic massa inspirada en el post, és més últimament i enganxo massa tonteries, però d'això es tractava suposo, de desfogar-se per alguna via.
Acabaré el post amb un acudit que ens ha explicat el professor de termo, no té massa gràcia llegir-lo, però veure'l a ell, dalt d'aquella tarima movent braços i mans... moolt bo.
" La Gent quan mor, o va al cel o va al infern, els físcics(i gent de números en general) com que som físics anem al cel. Gent com Einstein, Newtoon, Galileo, Copernico, Pascal, es van trobar un dia al cel. Com que s'aburrien ( perquè el cel és aburrit d'acord??) van decir jugar a cuit i amagat.
- Ja paro jo! - va dir Einstein.
Es va posar a contar de cara a la paret...
-1, 2, 3, 4,....
Mentrestant tots els físics s'amagaben, tots menys Newton que dibuixà un quadrat al terra just radere d'Einstein i si col·locà.
- 97, 98, 99, 100 - acabà Einstein.
Això que Einstein es gira i veu a Newtoon.
- 1, 2 ,3 Newton!!!! jejeje - digue satisfet Einstein.
- No, perdoni jo no sóc en Newton! - Digué Newton
- Que es riu de mi??
- No, miri, un Newton en un metre quadrat és un Pascal.
-
He llegit un blog d'una persona que últimament va molt estressada, no et precupis no ets la única i això de pensar en positiu està molt bé, després les tardes de cine s'aprofiten millor.
Amunt i avall tot el sant dia, fent el cicle de la rutina, sort que sempre hi ha coses diferents, persones diferents. Sí, i la gent fa més anys (felicitats marta!)
No estic massa inspirada en el post, és més últimament i enganxo massa tonteries, però d'això es tractava suposo, de desfogar-se per alguna via.
Acabaré el post amb un acudit que ens ha explicat el professor de termo, no té massa gràcia llegir-lo, però veure'l a ell, dalt d'aquella tarima movent braços i mans... moolt bo.
" La Gent quan mor, o va al cel o va al infern, els físcics(i gent de números en general) com que som físics anem al cel. Gent com Einstein, Newtoon, Galileo, Copernico, Pascal, es van trobar un dia al cel. Com que s'aburrien ( perquè el cel és aburrit d'acord??) van decir jugar a cuit i amagat.
- Ja paro jo! - va dir Einstein.
Es va posar a contar de cara a la paret...
-1, 2, 3, 4,....
Mentrestant tots els físics s'amagaben, tots menys Newton que dibuixà un quadrat al terra just radere d'Einstein i si col·locà.
- 97, 98, 99, 100 - acabà Einstein.
Això que Einstein es gira i veu a Newtoon.
- 1, 2 ,3 Newton!!!! jejeje - digue satisfet Einstein.
- No, perdoni jo no sóc en Newton! - Digué Newton
- Que es riu de mi??
- No, miri, un Newton en un metre quadrat és un Pascal.
-
mol bo el xisteeeee
pena q no stigui matriculada a termo... qin sentit d lumor lome qest!!!
jejejej molt bo lo del m2 el que no se es com s´ho va fer en Newton per dibuixar un metre quadrat al terra del cel!!?? jejeje