ALLS CUITS MAI COUEN

I es que a vegades fa una mandra comentar, eh que si? Perquè és clar, primer has de passar les proves, o traves m'atreviria a dir.

1.Clicar damunt de la frase : posar un comentari, post a comment, jo vull dir, afegeixo, una opinió, m’aburreixo i no sé que fer, alguns diuen, petjades, etc etc.

2. Fas el comentari: aquesta és la part més ràpida ja que saps molt bé el què vols expresar, o no...

3. Ara has d’introduir la contrasenyilla i el nom. A vegades demanen més coses, pàgina, e_mail, horòscop, telèfon. Depenent de en quina mesura ens volguem donar a conèixer, aquesta part s'allarga més o menys...

4. Últim pas, i prova definitiva i més difícil : VERIFICAR EL CODI.

Es tracta d’escriure la paraula que ens surt a la pantalla o els numerets (però perquè us ho explico? Si ja ho sabeu….)

Doncs bé, hi ha varies versions, per tots els gustos. Totes elles comparteixen que no són gens clares, m’explico.
Tu acabes de fer la teva parrafada i et trobes amb aquella imatge : kofjkgijlkar. Comences a teclejar i merda… no saps ben bé si allò que hi ha entre les linies que pujen i que baixen és una j o una i, proves sort. Llei de “Murphys”!!! Doncs t’has equivocat.

Bé, ara t’apareix una altra, aquest cop és blava i més curta, que penses, que bé!!! Aquesta serà fàcil! : vuvnwn Però la tornes a cagar… perquè? Què no t’hi podien posar un parell de vocals pel mig així perquè no sembli tot igual.

A la tercera va la vençuda, aquest cop és verda, però a més a més de les lletres hi ha com una mena de serpentines al voltant, ara no saps si les t són t o son l amagades!

En fi, que ho deixes córrer. Al cap i a la fi allò que volies dir no era tant important, però que sàpiques que "dios mata gatitos".

- Adéu. – li he dit i li he fet un petó rapid.

He caminat tot recte, he girat a la dreta tal com m’ha dit, avall i a l’esquerra fins la parada del metro. Dues parades només.... i un transbord seguit d'unes quantes parades més.

Després, se m’ha fet com un buit a dintre i un nus a l’estómac.

...I per uns breus moments, una estona de cel.

Etiquetes de comentaris: pets, una estona de cel

Com a vegades del no res, en treiem un sentiment de tristor o de felicitat. Em sorpren com d’una mirada se’n pot extreure un sentiment de complicitat.

D’un frec un sentiment de tendresa.

D’un somriure una passió.

I de la fredor aconseguim fer-ne un lloc plàcid i càlid a la nostra ment, que anirà creixent…

És un reproductor de mp3, dvd, wav, etc.

No és una joguina nova d'aquest any, però jo l'he vist per primer cop avui i m'ha impactat!

Uns altaveus amb una forma molt peculiar. El nas de la criatura s’il·lumina (rollo gusiluz) , té uns ulls així tot saltons...

Au doncs! hi enxufem l'ipod i a Ballar!

Bé, a veure si entre tots... ho deixo a l’aire....

Refrany del dia : Vols ésser gran? Fes-te petit.

Inconcienment el teu cervell ha fet una tria, i per sorpresa teva s'ha quedat amb els més maravellosos, alucinants, inoblidables i tendres records. La conseqüència d'això ha estat la inseguritat i l'arrepentiment de les decisions preses al passat.

Una cançó, ...podré tornar enrere, quan no sigui massa tard, podré tornar enrere...

Avui encara t'encantes a la seva finestra, i veus aquell noi del somriure bònic i del gos juganer.
Però aleshores no tenies por, ho necessitaves i vas donar el pas. Ningú et podrà dir mai en què et vas equivocar.

Refrany: Home casat, burro espatllat

Va de cinturons

De cinturons n’hi ha de tot tipus, cinturons per aguantar els pantalons, cinturons de seguretat, el 4r cinturó, …

Els cinturons de seguretat són uns elements de seguretat activa del cotxe i són miraculosos. M’explico, al posar-te el cinturó de seguretat quedes automàticament envoltant d’una aurea de seguretat… si be és cert que ajuda a evitar mals majors, també ho és que moltes vegades no serveix de res, i encara sents a dir algú que diu:

- Doncs no ho entenc… com li ha pogut passar… si duia el cinturo de seguretat…

- Val senyora, però és que el cotxe accidentat va caure al riu eh? D’acord? Què és un cinturó no un casquet volador…

Després tenim els cinturons d’aguantar els pantalons. Una tira llarga de pell, plàstic, roba, metall, que passa per entremig d’unes coses que tenen els pantalons (com és diuen?) . Alguns tenen forats, perquè així aguanten pantalons de grassos i de prims, etc.

Però també hi ha els de fer bonic, que solen ser més grossos i vistosos, aquests són de fácil distinció ja que el portant del cinturó acostuma a ensenyar la regatera…

Per últim tenim els cinturons que envolten les ciutats (a Madrid n’hi ha molts) Si, sí, son una solúció per descongestionar el tràfic, que mirat des de l’aire deu semblar que volem fer explotar Madrid foten-li tants de nusos….

I’ve got the power… li dic a l’Emma*, i es què porto uns dies molt eufòrica. Bons pressagis, si senyor. Els exàmens parcials inaprobables, ara resulta que aprobar-los no és cap utopía, m’han anat força bé!! Ja no sóc una bala perduda!!!

Avui a les 9, classe de termo, hot transfer temperatura, on us he ficat? Laura? Emma*? Com és que no esteu a classe? (hi ha gent que s’ha agafat pont després dels exàmens parcials, l’emma no pobreta, però s’ha quedat a dormir una estoneta més)

Cold cold cold, quin fred que s’ha girat no Marina? Han baixat les temperaturas!!! A veure si agafarem una calipàndria. I ara no em puc posar la roba de mitja temporada, que en faré d’aquelles jaquetes!! I el Corte Inglés amb els llums de Nadal….

A tu et patina una biela… i ho sé de bona tinta, no se quants cops ho he dit aquesta setmana, suposo que el que s’havia de sentir aludit ja s’hi ha sentit, o no? Que tens pesquis???

Alls cuits mai couen, i cards verds piquen si es toquen. Això perquè no tenim res millor a fer, la vida és així, aburrida… i a xerrar pels descosits!!!

Cinema, me’n vaig a veure una d’en “Gerardepardié” que fan al foment (cinema de mataró que torna a obrir les portes)

Refrany del dia: Tallar els cabells a una criatura petita fa que de gran no parli clar

Us volia parlar d’un anunci que m’ha fet posar la pell de gallina, cada vegada que l’escolto tremolo, quanta raó amb unes paraules tant simples. L’anunci està bastat en un monòleg que fa Shylock, el jueu de l’obra Shakesperaiana “el mercader de Venecia” i que diu així:

… i tot per què? Perquè sóc jueu. Que no té ulls un jueu? No té mans un jueu, ni òrgans, proporcions, sentits, passions, emocions? No pren el mateix aliment, el fereixen les mateixes armes, l’ataquen les mateixes enfermetats, es cura pels mateixo mètodes? Que no l’escalfa el mateix estiu que a un cristià? No el refreda el mateix hivern? Que no ens surt sang si ens tallen? Que no riem si ens fan pesigolles? Que no ens maten els mateixos verins? No haurem de vengar-nos, per fi , si ens ofenen? Si en tota la resta som iguals, també en això haurem de assemblar-nos.