La ruptura
8 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 12 de novembre 2006 @ les 11:32 p. m..Han passat els mesos, has tingut temps per alimentar els records amb ornaments falsos, amb vanitats i coses superfules. Ara però, no hi ha res que recolzi els fonaments dels teus pensaments, només et queden aquests, els records. Uns records distorcionats, maltractats, mentiders i traïdors, bonics, especulars i a la vegada misteriosos. Semblants als que es tenen d'una pel·lícula que es va veure fa molt de temps, o dels amics de la infància.
Inconcienment el teu cervell ha fet una tria, i per sorpresa teva s'ha quedat amb els més maravellosos, alucinants, inoblidables i tendres records. La conseqüència d'això ha estat la inseguritat i l'arrepentiment de les decisions preses al passat.
Una cançó, ...podré tornar enrere, quan no sigui massa tard, podré tornar enrere...
Avui encara t'encantes a la seva finestra, i veus aquell noi del somriure bònic i del gos juganer.
Però aleshores no tenies por, ho necessitaves i vas donar el pas. Ningú et podrà dir mai en què et vas equivocar.
Refrany: Home casat, burro espatllat

Molt bona l´elecció de la canço , pero no oblidis escoltar tambe la canço "la roda" del mateixos Sopa de Cabra
com qui no val la cosa per això amb el refrany ens l'has colat... bé de fet el refrany ja me l'esperava, sino preguntali a la marina...
fes un cop d'ull a aquesta web, potser t'interessa ;)
http://www.tinet.org/~jpv/
El refrany, no l'entenc, o almenys el que entenc no m'agrada.
Els homes, com els gossos; les dones, com els gats.
Pel que fa a la resta del post, molt bo.
Què sifnigica "bònic" ? (Hi acabo de caure: no seria "bonic"?)
Ei Mikel! Si, com tots els grups catalans que valen una mica la pena, ja no els tenim...
azriel, la marina se n'ha anat de la llengua.
pol, és un refrany una mica feminista...
és una mescla entre bonic i bòric ;)
Ei emma! va ser una bona epoca a cop de subvenció pero que va fer sortir a la llum grups amb força talent.
Que solitari pot ser el món quan les coses no van bé.
Trobo que el pont que has triat és reparable. A certa edat (o potser sempre) està bé somniar il•lusions.
Tenim una facilitat increible per fer tria dels nostres records, de guardar els bons i d'esborrar els dolents, però quan es fa això últim, mai hem d'oblidar la lliçó apresa.
emma, ja que parles de ruptures, i hi poses, molt eloqüent, un pont trencat, et regalo aquest poema que vaig escriure fa moooooolt de temps. [tots tenim un passat]
Les paraules que penjen a final de frase a la dreta, hauríen d'anar amb el vers de sobre, però la caixa de text és massa estreta i no hi caben.
Espero que t'agradi.
__________________________________
Adéu
Se'ns han fet flama els ponts
que havíem de creuar,
i el riu llueix estelles.
I havent-se espesseït el camí que
hem traçat,
i havent deixat enrere les
fronteres,
només ens els records hi trobem pau
-en els records només hi trobem
guerra.
O.