ALLS CUITS MAI COUEN

No ho sé, cap d'any és cap d'any i de fet podeu triar la que volgueu. Jo no em quedaria amb la N-23, en buscaria una de més divertida com ara la N-27 com ho veieu??

Bé dir-vos que passeu un cap d'any de conya, i que no us engargoseu amb el raïm. Que deixeu els mals vicis, i us convertiu amb nens bons.

Proposits 2006:

els mateixos del 2005.

(disculpes pels que els hi ha passat mai això)

Això que veieu és una aurora boreal, és la meva aurora boreal ja què d'aquí molt poc en tinre un rèplica feta amb pintura a l'oli penjada a la paret de damunt de la capçalera del llit. Doncs ja li he fet un raconet per posar-la, tot i què no sé quan podre gaudir d'aquesta fotografia ni sé com quedarà pintada a mà... podé millorarà... podé perdrà tot l'encant. Obto per la primera així no espero envà.

Doncs a la que pugui m'escapo cap al nord i m'hi quedo fins que en vegi una! (somni: creuer pel mar Bàltic...oh!!)

Bona nit! i Bones Festes (als que pogueu disfrutar-les!)

Què després diguin que a enginyeria tot són nois!!!!!
Bon Nadal!

Her hair is Harlow gold

Her lips a sweet surprise

Her hands are never cold

She's got Bette Davis eyes

She'll turn her music on you

You won't have to think twice

She's pure as New York snow

She's got Bette Davis eyes
And she'll tease you

She'll unease you

All the better just to please you

She's precocious

and she knows just what it takes

to make a pro blush

She's got Greta Garbo's stand-off sighs

She's got Bette Davis eyes


She'll let you take her home

It whets her appetite

She'll lay you on her
throne

She's got Bette Davis eyes

She'll take a tumble on you

Roll you like you were dice

Until you come up blue

She's got Bette Davis eyes

She'll expose you

when she snows you

Off your feet with the crumbs she throws you

She's ferocious

and she knows just what it takes

to make a pro blush

All the boys think she's a spy

She's got Bette Davis eyes

Kim Karnes


PD: M'encanta.

Sona el telèfon: ring ring (de fet ara el soroll és més modern). La meva àvia altre cop, que volia que li posés unes caixes en un "puesto" (es veu que pesaven massa per ella). Doncs agafo els trastets i me n'hi vaig, i què em trobo? Una caixa de cartró de mig metre per mig metre amb un parell de rotllos de paper de les mans i un paquet de 8 rotllos "scotex".

La meva àvia s'ha fet gran, doncs he agafat la capsa amb una mà i m'ha semblat lleugeríssima. Els anys passen i ella ja no és el que era, ningu és el que era i ja no veig més que una velleta consumida com una espelma esperant i esperant el dia. Després d'animar-la una mica, ...

M'he precipitat al carrer i he enfilat vorera amunt i he pensat en un noi que traballa per allà, llavors, just avans de passar pel seu "lloc de treball" ha surtit mig corrent d'aquest, cap a mi, i quan era gairebé al meu costat a relentit. m'ha saludat i ha continuat a pas lleuger. El cor m'ha fet un salt.

Després tot ha estat rutina, biblio, sidral i cap a casa, en fi normal com sempre.

PD. 1) Avui últim dia de classe 2) El programa examen m'ha compilat però no s'ha executat.
3)Amic invisible crack.

Res a veure amb el què entenem tots i cadascú de nosaltres per intel·ligència, res a veure amb treure bones notes i tenir un coeficient intelectual elevat.
La intel·ligència emocional és l'explicació de com un nen ''fracàs escolar'' aconsegueix ser el creador de la teoria de la relativitat. No podem encapsular la paraula intel·ligència en l'àmbit del càlcul o la mèmoria, hi ha moltes més qualitats que ens permeten destacar la inteligència.

Hi ha persones intel·ligents en quan a prendre decisions, persones intel·ligents en quan a sensibilitat i moltes altres coses.
La comprensió de les propies emocions és una manifestació clara d' intel·ligència, la capacitat per conduir aquestes emocions i sobretot la capacitat d'autocontrol. I és un clar exemple: què ens pot dir la lògica formal de com prendre una decisió entre moltres possibles eleccions.

És clar que no tothom reacciona de la mateixa manera davant d'uns fets concrets, i es observable fins quin punt podem ser diferents les persones. Aquell que sap com portar una emoció, aquell que és bon conductor dels seus actes i utilitza meticulosament cadascuna de les seves qualitats, és una persona emocionalment inteligent.

Així doncs, fen un breu resum, avans de dir si algú és o no és inteligent, l'hem de conèixer a fons, perquè no tots els que han triunfat són cervellets amb potes...

I es pot saber què ha fet la pobre dona (mai millor dit) per merèixer tant trist final??
Doncs aquests són els fets:

Brutal crim a la zona alta de Barcelona. Una indigent, que es refugiava del fred de l'hivern en un caixer automàtic del carrer Guillem Tell, al barri de Sant Gervasi, va ser cremada viva. Un assassinat dantesc que va ser gravat per les càmeres de seguretat de l'entitat financera, cosa que va permetre als Mossos d'Esquadra detenir els sospitosos. Es tracta de tres joves, dos d'ells del veí barri de Gràcia, d'entre 16 i 18 anys.
L'agonia de María Rosario E.P., de 50 anys, va començar a la una de la matinada de divendres quan dos joves -identificats pels Mossos com els majors d'edat Ricard P.B. i Oriol P.S.- van entrar al caixer i la van insultar i colpejar reiteradament. Fins i tot li van tirar objectes. En un moment de descuit dels agressors, que anaven entrant i sortint del caixer, la víctima va aconseguir tancar la balda i deixar-los al carrer. El menor com a esquer
Més tard, cap a les quatre de la matinada, el menor d'edat detingut -que respon a les inicials de J.J.M.R.- va convèncer la dona perquè li obrís la porta. Sense sospitar que tingués res a veure amb els agressors, la víctima el va deixar passar i el noi va fer veure que operava amb el caixer. Era l'excusa per deixar via lliure a Ricard i Oriol que, juntament amb ell, van colpejar de nou la dona fins a deixar-la gairebé inconscient.
Els joves, però, no es van donar per satisfets i van agafar un líquid inflamable d'una obra pròxima -probablement dissolvent- i van tornar al caixer. Un cop allà van ruixar la dona i li van calar foc.
La indigent va patir cremades de segon i tercer grau al 65% del cos i va morir l'endemà a l'Hospital de la Vall d'Hebron.
Amb les imatges de les càmeres, els Mossos van aconseguir identificar i localitzar els sospitosos. Dos d'ells, Ricard i J.J.M.R., són veïns de la zona i el tercer, Oriol, encara que viu a Saragossa, acostuma a visitar Barcelona -on va néixer- i freqüenta aquest grup de coneguts. Tot i que Ricard té un antecedent per robatori, en principi no s'entén la violència gratuïta amb què van actuar, encara que els investigadors asseguren que tenen "alguna pista" sobre el mòbil de l'assassinat. A més, els detinguts haurien admès a comissaria la seva participació en el crim.
Segons fonts de la investigació, la víctima era una habitual de la zona i no es descarta que ja hagués estat vista pels seus assassins que, malgrat la brutalitat exhibida, "tenen una aparença completament normal". Estudien i treballen i no se'ls coneix l'afiliació a cap grup que, inicialment, motivés un crim racista.
Les tres detencions van tenir lloc a Barcelona. Dues diumenge a la nit i la tercera dissabte a la tarda. Un gran cop
Tot i la discreció que ha acompanyat la investigació -malgrat haver efectuat reconeixements fotogràfics-, els veïns sí que van ser testimonis dels que molts pensaven només era un foc en un caixer. "Hi havia rumors que hi dormia algú, però no se sabia res del cert", reconeixia un inquilí del número 28 de Guillem Tell. Molts van escoltar "un cop molt fort, com una explosió" i van sentir molta pudor de fum. Alguns reconeixien la víctima com "una habitual" del caixer que, pels danys, no va ser reobert fins ahir.

Increible, de veritat que tinc ganes de saber el mòbil del crim, però bé, aquests nois el què han fet no és cremar una dona, sinó cremar la seva pròpia vida, s'acaben de carregar els que podrien ser els millors anys de la seva vida, en fi...

Si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.
Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.

Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.

Si parlo de les teves mans em fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.

Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci.

Miquel Martí i Pol

Doncs per fi m'he decidit a fer un blog.
He observat que és una bona via per expressar-se i en tenia moltes ganes de fer-ne un.
Demà tinc un exàmen i ara, a les 6.30 de la tarda encara no he obert els apunts i no en tinc ganes. Avui tocava relaxar-se, he pensat: ja n'hi ha prou per avui. I tot seguit m'he posat a mirar blogs.
Doncs bé, a la uni han volgut fer l'amic invisible (espero que sigui invisible, perquè ja se sap com van aquestes coses...) i res, m'he passat mig matí pensant el meu ''present''. No es pot regalar qualsevol cosa de qualsevol manera... així que em donaré un parell de dies per reflexionar-hi, perquè la idea sigui creativa...

Comença ja l'època d'hivernació, de reclou-res i deixar els ''caprichos'' per a temps millors i concentrar-se bé en el que toca, i toca estudiar. Sort que les tres setmanes de Febrer que m'esperen de vacances m'animen a seguir endevant...

Au doncs! Bon Nadal