Si senyors, jo també tinc una fòbia: els peixets de plata. Aquest podria semblar el típic post per fer una mica de comèdia sobre el tema, però no és el cas, i la veritat és que els hi tinc pànic a aquestes bèsties.La dieta favorita dels peixets d'argent inclou polisacàrids com el midó, o les dextrines dels adhesius. Per tant, s'alimenten de pegament com el que s'utilitza per enquadernar els llibres, fotografies, cabell, cotó, lli i fibres sintètiques, i brutícia en general.
Una altre cosa que us volia comentar és que li diuen peixet de plata per el seu color argentat el fa semblar d'argent, però els que jo m’he trobat eren ben transparents.
Un dia estàs dormint i t’aixeques al lababo, encens el llum i que hi trobes? Pam! Un lepisme d’aquests corren d’un cantó a l’altre.
Em superen, no els puc veure, i només els mato si ho puc fer a distància, no soporto veure la seva mort, almenys si ho faig a distància (com que tinc una mica de miopia) gairebé ni me’n adono.
Al llarg de la meva vida pisal he utilitzat varies tècniques per matar-los; el he inundat amb insecticida, els he tirat alcohol per sobre, he deixat caure un llibre de l’estanteria damunt d’ells. Això si, mai, i dic MAI he recollit un cadàver. Sempre crido alguú de la familia perquè faci la feina bruta.
Etiquetes de comentaris: fòbies, peixet de plata
Jajajaja!
I els moviments espasmodics que fan quan moren? Semblen poseits! :P
Arg si! Quina angunia! I aquí al despatx, entre mig de tants papers, te'n trobes un munt!
Saps que? QUe no sabia que es diguessin Peixets de Plata!
El nom és maco, oi?
dommaster si!! jajaja
txell, només i exclusivament el nom!
pobres bitxets... per cert em pots explicar en que consisteix el métode de mort per alcohol? intoxicació etilica del lepisma?
Es diuen peixets de plata per el color i perquè són una de les poques espècies d'aquesta familia d'animals que son terrestres... tot i així sovint relacionats amb humitat... com bé has comentat es troben moltes vegades al bany!
No se si recordo malament les classes de zoologia... però la reproducció encara és més curiosa... ja que fan unes bosses d'esperma, l'espermatofor i les uneixes mitjançant un fil, així quan una femella troba un fil el segueix fins trobar l'esperma que s'introdueix per fecundar-se.I si és un mascle... aviso que és horrible... però el mascle menja l'espermatofor de l'altre per posar el seu!
jeje aquests peixets de plata....
el problema és matar-los a pressió, queden desfets i s'enganxen a tot arreu!
això es menja ??? ... salut
ostres! doncs a mi no em fan cap fàstic, però és que gens ni mica... potser ara me'ls miraré diferent.
ajajjaja me imaginat el lavabo ple de post-its per seguir-li la pista
doncs jo no n'he vist mai cap per casa! qui diu per casa, diu a cap lloc! de fet amb aquestes mega fotos que se'ls i veuen els polls i tot semblen més un monstre que no pas un insecte de 10 mm. Tampoc sabia que es diguessin aixi.. sie sta clar q tema bitxos..
UUiiii!! No puc amb aquests bitxets!! Perquè sempre surten a la nit al lavabo?? Vols que et digui la meva tècnica? Agafo l'aspiradora, i cap dins! Ni cadàver ni rees...
pero aquets pajarua no piquen ni res no? es a dir son completament inofensius no?
mikel, en principi no fan res, a mi la seva presència m'aturdeix!
ok ok m´estaveu acollonint una mica , si no fan res cap problema ;-P
Els odio a mort, quin fàstic que em fan. I són a tot arreu, és una plaga!
Algú sap com exterminar-los definitivament?
La veritat és que no hi havia parat massa atenció, però ara que ho dius me'ls he trobat més d'un cop entre llibres vells o caixes plenes de trastos per endreçar... Ara bé, des de que ens hem cambiat de casa i vivim al camp, cada cop m'he de fer més forta contra tota la classe de bitxus... En aquest cas es podria dir que la invasora sóc jo!
Ahhgggg, Emma, per què, per què me'ls has recordats???
Ahhhggggg!!!! Vam viure 3 anys enmig d'una colònia d'aquesta espècie repulsiva.
Vivien, sobretot, rere el moble de la biblioteca i rere els quadres penjats. No gosàvem tocar-los, i quan de tant en tant ho fèim, ahhhgggg!!!!
En canviar de pis, es va acabar la broma.
I tu, Emma, tu, avui, has reobert la ferida... Ah, malvada!
El què em sorpren és l'adversió d'uns i la desconeixença d'altres.
Maria escales, em sem bla que l'únic mètode efectiu és el copde sabata. A mi particularment, aplicar un mètode per exterminar-los em fa una mica d'angúnia...perquè despres comencen a sortir millons de lepismes morts i sincerament, a mi em donaria un atac de cor!
Carme fortià, encara tindras sort, perquè em penso que aquests són més de ciutat. Es veu que es una espècie antiguissima...
Lu, m'encanta compartir amb tu aquesta fòbia. I de debò que em sap greu haver tocat temes delicats.
Eecs! Tampoc sabia com es deien, curiós. Em fan fàstic i per això els odio! Els mato amb el clàssic cop de sabata, i si estan en un raconet els mato amb un llapis o algo així.
A part del fàstic, els molt malparits em recorden que sóc un marrano i que hauria de netejar el pis de tant en tant.
i trobar-te'ls esclafalts i dissecats entre les pàgines d'un llibre de vell???? Ecs!!!!
Peixets de plata, certament que el nom no fa la cosa. Cop de destral.
sembla mentida com una coseta tan indefensa ens pot fer tanta por, i els verdaders monstres q ens fan mal no. nosaltres tenim fòbia als homes cobards, als homes q no son homes, q no els tenen ben posats.