Un món interior
8 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 06 d’octubre 2007 @ les 12:19 p. m..
Sovint té pensaments profunds, diu que saber degustar és la clau, que s’ha de saber gaudir de tot, no només d’allò que brilla més, sinó també de la cosa petita, la insignificant.
Diu que tanca els ulls. Amb la minicadena encesa, i que els violins d’aquella melodía la transporten, l’agafen del braç i se la emporten als núvols, que allà tot és molt màgic.
Hi ha descobert un racó amb objectes voladors, les ilusions, i les observa i torna a tancar els ulls. I veu cartells i els llegeix: “cap somni s’ha acabat”, “està permès somiar” “vine tants cops com vulguis” “pots endur-te les ilusions a casa”. I de sobte veu que no te peus, i pensa: és igual, aquí no em fan falta! Veu també que no te mans, ni baraços ni res material, però tan se val perquè en aquell moment se sent molt especial, li encanta.
Etiquetes de comentaris: escrits
probaré de tancar els ulls ... a vore ... salut
Que maco això que has escrit, m'ha agradat molt. De vegades és genial saber disfrutar del món interior, estar a gust amb un mateix. No és cap cosa petita, tancar els ulls i ser feliç denota molta pau interior.
qui apren a estar amb un mateix i no li cal res més té un peu a la felicitat...
Deixar-se portar per una melodia i ser un nàufrag dins nostre. No sé si volies dir això o no, però aquesta és la sensació de calma que m'han deixat les teves paraules i aquesta cançó!
Sort en tinc de ser relativament capaç de fer això... Bé, potser només m'ho sembla. Ho vaig a provar ara que és tard i hi comença a haver silenci.
Com deu sonar aquest violí? Cuida't petita ;) petó
Molt evocador.
Aconsegueixo aquest estat amb la meditació.
M'han encantat les teves paraules amb aquesta melodia.
Violeta