Com molt bé deia ella, pots cavalcar damunt d’un cavall, cavalques, i cavalques, però de cop i volta caus. I dona igual de quina forma caiguis, si és depressa o és a poc a poc, el cert és que ja ets a terra. Et pots haver fet molt mal, o unes simples feridetes, però ara del que es tracta és de recollir els trossos que han quedat per terra, un a un. Tan se val quan tardis, els has de recollir tots per poder fer la reconstrucció.
Etiquetes de comentaris: escrits
quan caic al llit ja no m'aixeco !!! ... salut
jo no munto mai a cavall perque em fa por caure!!! ho dic en serio, no metaforicament eh?
I com més rapid trobes un cavall interessant, abans t'oblides de la caiguda del cavall antic, i totes les hores trotant sobre l'antic cavall et semblen petites i llunyanes
MOLT BE EMMA!! NO PARES DE BAILAR Y DE CABALGAR, AUNQUE TE CAIGAS MUCHAS VECES.
ALFY
Home, també hi ha classes d'equitació...
:-)
Jo crec que ets una Deesa Afrodita-Àrtemis (per a més info, a Vladimir)
Tornar-se a aixecar ja és tot un mèrit, però tornar-ho a intentar! El que sí que hauríem de vigilar en no entrebancar-nos sempre amb la mateixa pedra... seria millor canviar-la de lloc, no?
Doncs la veritat ... és que ella té tota la raó!
Et pot fer por caure... i et pots fer molt o poc mal. Però el que has de fer és recollir els trocets de tu... reconstruir-los, evaluar perdues i seguir vivint!
És molt millor fer-ho i que no surti... que el dubte de no saber que hagues pogut passar!
Violeta