Ja hi tornem a ser. No sé perquè, però dec tindre un xip dintre el cervellet que quan falten X dies pel primer final se'm activa. És en aquest moment que faig una metamorfosis i canvio de mode. Això té varies implicacions; m'autoestresso, aprofito qualsevol estona penjada per fer algun excercici de la uni, i començo a estudiar de manera compulsiva. Dir també que em canvia l'estat d'ànim (esteu avissats).
Fins aquí bé, crec que aquest quatri el xip s'ha encès amb força antel·lació, i això senyors és bo.
Perquè algun quatri diguem que s'ha encès tard o no s'ha encès i la cosa ha anat fatal.
Esperem doncs que no s'apagui.
Amb el temps experimentem sensacions noves. Aquesta és... ja us dic, nova. Estic tractant d'identificar-la, d'escollir les millors paraules que en donin una minúscula idea.Les dificultats si són ben objectades, es converteixen en reptes. Però quan un repte es guanya l'etiqueta d'impossible, la cosa es complica. I caus en un forat, i si no tens les cames prou fortes t'engoleix.
Però no penso tocar fons, i ja em poden posar al davant la prova, el problema, l'exàmen més dificil que si devallo, em torno a alçar i encara amb més força i amb més mala llet, per afrontar la següent convocatòria.
Perquè finalment em sigui socialment reconegut (almenys a nivell acadèmic, que és el que m' interessa) l'esforç que poso en "determinades coses".
