Penso perquè és gratis
10 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 16 de gener 2008 @ les 9:52 p. m..
Diuen que quan un s’enamora experimenta les sensacions més increíbles que els sentits poden captar. No avisen, però que darrera del pessigolleix inofensiu poden surgir les llàgrimes, que entregar no és garantia d’obtenir, i que pot resultar dolorós.No ho fan perquè saben que malgrat tot, encara que siguin pocs dies, estàs a punt de viure a la glòria.
Deriva això del poc que valorem el temps, el pas de les hores , de les setmanes?
Etiquetes de comentaris: amor, enamorats, filosofant de la vida, reflexions
Implacable
9 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 09 de desembre 2007 @ les 11:18 a. m..
"L'atzar és un pèndol de venjances implacables per reblar els nostres errors"
I em torna a la ment que hi ha quelcom, destí diguem-li que hom intenta fer-me creure que está determinat i que és incanviable. I jo em pregunto per què o per qui ?
I em trobo davant l'evidència de que com a ésser puc prendre decisions, si més no algunes.
I amb aquesta idea m'imagino el destí com un cúmuls de decisions preses per tota la humanitat i per tots els éssers.
Perquè si la meva vida es creua amb la d'altres persones, influeix el seu camí en el meu i per tant els seus actes.
I ara direu que em deixo una part, el destí de les forces no-humanes ni animals, la pluja i els astres que de ben segur que deuen tindre el seu paper i causen algun impacte en això que anomenem "trajecte de la vida".
Etiquetes de comentaris: filosofant de la vida
A la "manera estàndard"
8 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 09 de novembre 2007 @ les 2:10 p. m..
Us heu sentit mai a la deriva? Sí, és aquella situació que no saps capo n vas, si endarrera o endevant.Si has de donar un pas o deixar fer. Si has de mostrar o ocultar.
Jo sempre tinc trossets de mi que deriven.
És en aquesta situació que aniria d’allò més bé que tot estigués estandaritzat.
Que un petó signifiques t’estimo.
És en aquest moment que m’agradaria ser Mel Gibson a la peli “En que piensan las mujeres” per tindre certesa absoluta del que passa al caparró de la gent.
Després, comentant-ho amb en Mark, hem arribat a conclusió que tot seria més fácil però alhora aburrit.
I es que no hi ha res que encengui més l’anima que l’incertesa, capaç de moure les passions més irracionals, els desitjos més sublims.
En el fons preferim no saber que conèixer la veritat.
I tot això perquè no sé si quan ens trobem et deleixes per veure’m. I potser és millor així.
Etiquetes de comentaris: escrits, filosofant de la vida
