ALLS CUITS MAI COUEN

Diuen que quan un s’enamora experimenta les sensacions més increíbles que els sentits poden captar. No avisen, però que darrera del pessigolleix inofensiu poden surgir les llàgrimes, que entregar no és garantia d’obtenir, i que pot resultar dolorós.

No ho fan perquè saben que malgrat tot, encara que siguin pocs dies, estàs a punt de viure a la glòria.

I s’obliden de l’amor perquè no erissa els pels del braç i no desperta tantes passions. Ignorants de que aquest últim omple més cors i que es del tot benevolent, perquè … qui no ha donat amor a canvi de res?

Fa falta temps per sentir amor, i només segons per enamorar-se, no és injust doncs, focalitzar l’admiració cap al segon, donar tant de valor allò que ha tardat tant poc en constituir-se?

Deriva això del poc que valorem el temps, el pas de les hores , de les setmanes?

Com podem ser capaços de donar-ho tot a algú que no ens ha donat res, i de no donar res a algú que ens ho dóna tot, vet aquí la gran injusticia.

Etiquetes de comentaris: amor, enamorats, filosofant de la vida, reflexions

Serà possible odiar algú a qui has estimat?

Potser van confondre la ràbia i la impotència amb l'odi.

Serà que no hi ha un pas, ni dos ni tres ...?

(Simplement per comentar alguna cosa sobre el dibuix)

Etiquetes de comentaris: amor, escrits, odi

"L’altre dia crec que vaig arribar al límit de sentir animalades. Vaig assistir al diàleg següent:

- Cuca meva?

I ella: - Si videta?

I ell: Tinc una mica de fredet…Pots tancar la finestreta?

I sabeu que li va respondre ella?

- Ja està tancadeta… "

Coses així em produeixen el mateix efecte que un guix mal trencat fregant la pissarra, uixxxx com pot existir aquest atontament en certes parelles?

Si, són els típics que quan van a un restaurant comparteixen tots els plats i per postres demanen el mateix però un li diu a l'altre:
- Em deixes probar del teu platet?
- Sí itant, reina del meu cor. I tu del teu?
Que dius...què feu? Que és el mateix eh! Que et fa ilusió menjar del seu plat? Ja m'imagino la discussió:
- Oh rei, està molt bo aquest pastís de gerds...
- Doncs jo trobo que el teu pastisset és molt més bo...
Egs, egs i egs!!!

Hi ha parelles que simplement sembla que duguin un cartellet al cap que diu: Estem enamorats.
Que semblen la Heidi i en Marco per les praderes. Que un li diu a l'altre:

- Mira quin piset més boniquet!
- Oh, si és precioset!
- Si, perquè aquell altre no m'agrada gens.
- No no, aquell és molt lletjet.

Que esteu d'acord amb tot o què? A no ho recordava... que deies que és la teva mitja taronja! Si és així d'acord.... En fi...

Penso que aquesta part de l'enamorament, has de fer com al joc de l'oca, i me la salto porqué me toca!
El problema dels enamorats és que no escolten a ningú.

Etiquetes de comentaris: amor, enamorats, manual d'amore, pelis

Vull morir, a la casa del promontori abocat al mar. Aquella casa fidel a la natura que l’envolta i de fustes nobles.

Alçar la vista i veure el mar, i girar-me cent vuitanta Graus per veure també les muntanyes.

Portar una blusa de seda de colors daurats i els cabells recollits amb una pinça. Les cames nues i suaus com la blusa.

Amb tu, la pipa encesa i dues copes de vi. Amb aquella olor de camp i el pèl al pit, home viril.
Sostenint-nos amb els braços entre rialles i brindant que volem morir.

Etiquetes de comentaris: amor, escrits, mort, pensaments

Avui he vist “El diario de Noah”. (The notebook)

No és cap novetat cinematogràfica, però encara no l’havia vist, i me’n havien parlat força bé.

La película reflexa moltes coses, i culmina amb un concepte que encara se’m fa difícil creure que existeix: “l’amor etern” o almenys l’amor en el grau en que el viuen els protagonistes al final dels seus dies.

Potser hi ha algú que ens ha marcat i per qui seriem capaços de llençar-ho tot per la borda. La nostra vida actual, la comoditat, les obligacions, les promeses.

Potser existeix quelcom de màgic que podria prolongar-se tota la vida. Allò sentimental que ens aparagués cada cop que aquells ulls ens miren.

I seriem capaços de trencar amb tot mitjançant un acte egoista i de propi plaer...

Ho deixaries tot si poguessis reconèixer l’amor de la teva vida?

Podeu fer comentaris, però no hi ha cap ciència que dictamini els afers del cor.

Etiquetes de comentaris: amor, cinema, diario de noa, notebook

He vingut fins aquí al país del més enllà perquè em tornis allò que em vas prendre.
Perquè la meva voluntat és tan forta com la teva, i el meu regne igual de gran, no tens cap poder sobre mi, però sóc feble.

Etiquetes de comentaris: amor

És novembre, comença a fer fred i les fulles dels arbres ballen a terra formant un mosaic de tons càlids, cauen les primeres plujes i recordes aquella nit d’estiu a la platja amb la lluna vigilant-vos, mentre jugàveu.

T’han dit que et queden 5 minuts de vida i que tot és possible, t’esvaeixes fins a recordar aquell instant del temps i t’acaricies la pell com si fos ell, i tanques els ulls i les llàgrimes et regalimen de felicitat i de plaer. Et resten uns segons de vida, gairebé el pots tocar, és allà, els bategs es fan intensos fins que no els sents. No has mort.

Etiquetes de comentaris: amor, mort, novembre, platja, sensacions

- Escolta, bona nit. – diu Júlia.-

- És un ex.

Ella es posa riure, i trenca:

- Fem una cosa, si vols podem anar al cine, però em promets que no ho provaràs, que no em posaràs en aquella situació absurda davant de casa que tu em vols fer un petó i jo enretiro el cap, no eh…

- Fer el cap enrere.

- Què?

- No, que… quan vols fer un petó a una noia i ella no, i fa amb el cap així.. se’n diu fer el cap enrera.

- Això. Jo no vull fer el cap enrera.

- D’acord Júlia. No ho hauràs de fer, t’ho prometo.

Manual d'amore (2006)

Etiquetes de comentaris: amor, pelis