Els enamorats repelents
20 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 08 de març 2007 @ les 10:17 p. m..
"L’altre dia crec que vaig arribar al límit de sentir animalades. Vaig assistir al diàleg següent:
I ella: - Si videta?
I ell: Tinc una mica de fredet…Pots tancar la finestreta?
I sabeu que li va respondre ella?
- Ja està tancadeta… "
Manual d’Amore de Giovanni Veronesi.
Coses així em produeixen el mateix efecte que un guix mal trencat fregant la pissarra, uixxxx com pot existir aquest atontament en certes parelles?Si, són els típics que quan van a un restaurant comparteixen tots els plats i per postres demanen el mateix però un li diu a l'altre:
- Em deixes probar del teu platet?
- Sí itant, reina del meu cor. I tu del teu?
Que dius...què feu? Que és el mateix eh! Que et fa ilusió menjar del seu plat? Ja m'imagino la discussió:
- Oh rei, està molt bo aquest pastís de gerds...
- Doncs jo trobo que el teu pastisset és molt més bo...
Egs, egs i egs!!!
Hi ha parelles que simplement sembla que duguin un cartellet al cap que diu: Estem enamorats.
Que semblen la Heidi i en Marco per les praderes. Que un li diu a l'altre:
- Mira quin piset més boniquet!
- Oh, si és precioset!
- Si, perquè aquell altre no m'agrada gens.
- No no, aquell és molt lletjet.
Que esteu d'acord amb tot o què? A no ho recordava... que deies que és la teva mitja taronja! Si és així d'acord.... En fi...
Penso que aquesta part de l'enamorament, has de fer com al joc de l'oca, i me la salto porqué me toca!
El problema dels enamorats és que no escolten a ningú.
Etiquetes de comentaris: amor, enamorats, manual d'amore, pelis
Aleshores, quina conclusió trec? Que no estàs enamorada? Potser demà baixo, depèn de la teva trucada... un petó
El que descrius no són enamorats... són atontats!
...doncs jo tbé baixaré si em truques.
Un petonàs.
Puagh, quina ràbia de gent... em fa picor, semblen els Flanders!
A mi no em truquis que no he de baixar pas... ja hi soc.
ufff nena! jo tmpc els soporto!!!
jo quan m'enamoro no em torno idiota!!
tinc uns amics parellets (on va un va l'altre) que es passen el dia així!! vinga diminutius! vinga noms cursis!
a mi el tio que em digui videta meva queda exclos de la meva vida al segon!
ajajajaja, jo he tingut el 'plaer' de trobar-me una parelleta d'aquestes al tren. Ell va ser el meu millor amic i quan el vaig veure en aquest plan amb la 'xurri' per poc no em tiro per la finestra, estaven apollardats jajajajajaja una pena.
ei ei ei ei eiiiiiiii que la meva dona i jo acostumem a compartir sempre els plats i les postres als restaurants!! pero em sembla con no ho fem amb aquestes paraules juajuasujasujjujas
bua! jo ja fa tant de temps que no estic així amb ningú que ni me'n recorde però diria que no he sigut mai tan bleda... jolines!
Hola holita vecinito...
Es el que s'anomena "EFECTE NED FLANDERS" (Arizel m'ho has tret de la boca, be del teclat)
Aixo es pot fer una miqueta, pero no cal passar-se (o almenys que no et sentin)
adeuet ;)
Joder! A l'enamorat/da li agafes el plat, els coberts i els gots, ho llences tot a terra amb el braç, et llences damunt seu, me l'agafes per la cintura, l'estires damunt la taula i comenceu a cavalcar fer un polvo brutal i salvatge mentre us treieu la roba i us dieu l'un a l'altre. "Menge'm tot, i atipat". I prou de collonades.
Ja ten raó, ja, l'amor no és confitura ni música de Bach... però potser un allet picantó sí, no?
Quin fart de riure amb el post!! Penso que tots coneixem o ens hem trobat algun cop amb una parelleta d'auest estil..ainsss. que dir.. L'amor!!
Ostres és que entre l'enamorament i això hi ha una gran diferència! Fer un ús tan exagerat dels diminutius no pot ser sa.
tots sabem que això és una etapa, més tonta en uns i menys en altres, però és maca mentres dura, oi?
Babelia no hi vaig anar divendres, era imposible que ens trobéssim!!
Pd40 tens tota la raó
Ojoporojo , per ojoporojo no em surt res a l’agenda de telèfons… vols fer algún incís?
aZ!! Estic amb tú, ja hi ets, a on? Tenim pendent una trobada, espero que no s’eternitzi.
Marina, si, a voltes fan com una mica de repulsió eh, el dia que vaig escriure el post just me’n trobo 2 al bus, un per cada banda. La noia no parava de fer-li petonets al coll. Però tia! Para! Que li gastaràs! De fet el noi estava molt primet… sospitós…
Carmncita si, quan veus un amic així el primer que penses és: Ja està capturat, saps que ja no podràs comptar amb ell mentre estigui en aquest plan atolondrat!
Mikel si això de compartir plats a veure està molt bé! Però en el cas del post pensa que era el mateix postre eh!!! Els dos tenien pastisset de gerds..
Nimue, ni falta que et fa!!!
JAHISOM: Una miqueta?
Ei veí! M’encanta la teva versió d’enamorament, ara que hi penso, crec que és la meva preferida!!
Vladimir: Alls cuits piquen si es toquen,… mmm.
Onai, i quan me’l trobi que faig? Ainss… ara m’has fotut una por al cos…
Petjada totalment d’acord.
Man of music, si l’enamorament és molt maco sense els diminutius… no baixaré del burro!!
veus això és plorar sang a borbotons xD
quina gent tia, quina ràbia m fan... lo millor de tot que algun dia t podria passar el mateix a tu jajaja o a mi. però espero k mai
el més cert de tot el post " el problemna dels enamorats esque no escolten a ningú", i si escoltessin/m potser ens evitariem certes coses.
Ho se...he agafat la frase que menys te a veure amb el post pero m'ha cridat l'atenció.,
Muaks
El Veí és el meu heroi!!
Aquests moments, i aquesta gent, mereixen un final a lo Quantin Taratino, no dire mes...
incís: 07951476274