Felicitat comparativa
17 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 20 de febrer 2007 @ les 2:36 p. m..
M’explicava que estava passant un mal moment. Però jo no la veia tant malament, inclús la veia somriure. Més tard m’explicava:
Tenia raó. Era trist, però ben cert. I vaig començar a ref
lexionar i vaig arribar a la felicitat. I vaig descobrir una constant comparació encara que fos inconscient, amb allò que ens envolta. Som feliços perquè no ens va tant malament com a altres persones? Ens reforcem de les desgràcies amb les desgràcies dels altres? Qui no s’ha dit mai: Podria ser pitjor..
Segurament hi haurà males interpretacions d’aquest post. Tant me fa. És el que em passava pel cap.
Llavors necessitava algú que em digués que la felicitat no era alegrar-se d’allò que tens que no tenen els altres o alegrar-se de l’ausència dels mals que tenen altres, necesitaba que algú em donés una altra definició…
Etiquetes de comentaris: felicitat, pensaments
Crec que la felicitat està en saber gaudir de les coses que tens i en valorar alguns elements intangibles. Sempre hi ha una part econòmica que ajuda (és difícil ser feliç si no tens ni per menjar), però un cop superat el primer nivell de Maslow la felicitat ja està més en un mateix. Saber gaudir de la família, de la sort de tenir salut, dels amics, tot això no es compra amb diners i et dóna felicitat.
Jo he dit molts cops "podria ser pitjor"
i si q es cert.. que a vegades t'ajuda a ser una mica mes feliç (o menys trist) veure les desgracies dels altres.
"absència"
Verifico: pdwjleen
Feliç, alegra, jolíua, jínjol, contenta, exultant, entusiasmada, engrescada, xioria, alegroia, encantada, benestant...
un vestit per a cada ocasió.
Per a estats avançats de consciència també tenim el nirvana.
Lulú
Avui en parlàvem: dels contraris a la felicitat, però que es camuflen d'imants de la mateixa:
ànsia, ambició, necessitat, expectatives, hedonisme, narcisisme, estrés competitiu, consumisme, addició als viatges, als esports d'aventura, al canvi de cotxes, a la compra de roba, a la seducció, a l'ascensió social, a l'èxit...
Teòricament, la felicitat és un sentiment de satisfacció, però realment és un concepte bastant abstracte i molt complex com per poder fer-ne una curta i simple definició. Tot i així, jo no li donaria masses voltes al tema; ens podríem tornar una mica lelos tots plegats!
Pau i amor, jovent!
explica'm que és no ser feliç... i aleshores potser entendré què és la felicitat
Subscric plenament el que diu en Pd40 i no entenc el comentari de Babèlia. La felicitat és un estat transitori que pot durar molt o poc, potser no sempre està el seu control a les nsotres mans, però sempre retorna. I si no, cal cercar-lo.
La felicitat, gran tema, busco l’ampolla i la pipa blanca... ehem: suposo que la felicita, o el plaer, és l’espai que ens deixen per caminar cap a un destí que intuïm i que desitgem. Diria que la felicitat no és la felicitat, sinó una promesa de felicitat que fa que valgui la pena aixecar-se cada matí pensant que al tombant ens esperen pedres precioses de tots colors. Cent ocells al cel poden ser el dibuix d’una aspiració. Un pardal a la mà o s’ofega o s’escapa... El missatge al portàtil de la dona d'ulls color mar d’hivern, les estones que encara que ho intentem amb totes les nostres forces no podrem parar de riure... i la tarda que passaré d’anar a treballar per quedar-me amb ella al llit, abraçats i sentint com plou. Contra la infelicitat, bones veles per cercar els vents més favorables i coratge.
Ai, e.
no sé què és la felicitat ni tan sols si existeix, però és cert que de vegades els nostres problemes els sobredimensionem exageradament i al comparar-lo amb l'altres ens adonem que són ridículs, tot i que costa molt d'adonar-te, els problemes propis sempre els sentim els més greus i importants.
No sé si m'he explicat
Jo crec q la felicitat com "s'enten" es estar be amb tu mateix, acceptar les coses q et passen i seguir endavant. D tota menra per a mi la felicitat es una altre cosa q mig explico als comentaris d l'ultim pos. Per mi son instants d plenitud.
si si, tots sabem que la felicitat depèn d'un mateix de saber valorar el que tens blablabla... pro quins programes tenen més audiencia a la TV? els de les desgràcies alienes. I pq? potser pq ens reconforta saber que hi ha persones mes fotudes que nosaltres? (si, ja se, ningu mira aquests programes, pro els números diuen que si)
També d'acord amb la saviesa de pd40.
Petonets guapíssima.
pero a mi la felicitat es un sentiment molt personal, és una cosa molt subjectiva., perquè a vegades pots estar molt trist i encara que sapigues que hi ha gent pitjor continues estant trist perquè el problema a la teva realitat continúa sent greu; encara que des de fora es vegi com una tonteria.
A veure, sempre s'ha dit que les persones tendim a ser egoistes... Qui no ho ha fet això?
És cruel, però és real...
La felicitat complerta no existeix, només son moments petits e individuals que equilibren la vida, però qui té més possibilitats de rebre aquests moments, són les persones que el passat el deixen enrere i no pensen més, el futur, ja arribara com hagi d'arribar, no ens hem de preocupar d'això, igualment tots acabem igual... i el present es la única cosa que viuen. Aquests són més feliços.
Hola:
La felicitat es un concepte relatiu, peró tots aspirem a tenir-la.