Pares repelents
20 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 13 de febrer 2007 @ les 6:40 p. m..
M’explico: Són els típics que es pensen que el seu fill ha nascut amb la flor al cul! Que és la criatura més preciosa i intel·ligent del planeta i que hauràn d’autoprotegir-la pels segles dels segles.
Tots haureu vist les típiques converses absurdes entre mares repelents.
- El meu fill ja fa això.
- Ah si? Doncs el meu ja fa això altre.
- Oh que dieu el meu fa això teu, això seu i lo altre.
- Oh, mireu mireu, com va de ràpid en David!
- A
- Molt bé Jaume, molt bé! ( i aplaudeix si cal i crida també)
- Si si, però l’anna és la més ràpida, es que a casa menja molt bé
- Nosaltres a casa li comprem dos tallets de rap dia sí dia també i li fem per sopar.
- Ah nosaltres el metge ens ha dit que està molt sa i que creixarà molt, que serà dels més alts de la classe.
Repelents! Repelents! Almenys he d’agraïr als meus pares que no hem van tractar com un mono de circu, que no m’obligaven a fer 7 activitats esportives setmanals, que no em van regalar un mòbil als 10 anys per localitzarme si marxava de casa mitja hora, que no van explicar als seus amics com eren les meves caquetes, per això i per molt més, gràcies!
PREMI A LA MILLOR MARE DEL MÓN.
Etiquetes de comentaris: crítiques, humor, mares, pares repelents, queixes
ummm.... no sé... però jo crec que ma mare és l'actual campiona del món ;-)
Jo vist així sóc un desafortunat, o bé, afortunat segons es miri. Tinc pares separats i divorciats (ara el procés de separació passa a ser simplement de divorci, curiosament...). A part d'això, tinc un pare incomprensible, xapat a l'antiga, i molt grunyón.
D'altra banda tinc una mare excel·lent, excel·lent, excel·lent, i un company dolç i atent com una mala cosa!
Doncs jo si soc dels que tenen els pares separats... i més que un mono de fira, era una rifa de nadal. ;)
Què va, què va... la meva mare fa els millors canelons del planeta!! ;)
Això dels pares, sí que ho trobes, però com de tot a la vida. Fantasmilles n'hi ha a tot arreu.
això es una cosa que no es pot escollir, jajajaja, si tens sort guai, i si noo :S
petons!
Ai si els pares repel.lents són el pitjor del món!!!
Els meus increiblement fantàstics!
"- Oh, mireu mireu, com va de ràpid en David!"
Es que de petit era una fletxa xD
Pro bé entra dins del que cabia esperar que els nenes repelents es convertissin en pares repelents, i crec que la cosa anirà creixent, perque els pares repelent tindran més nens repelents... una plaga? xD
el problema es que no es pot triar.
Dintre de tot no em puc queixar.. que n'he vist cada un.. que et compadeixes de la criatura i nomes desitges que no se li encomani la tonteria dels seus pares!
Xq axo s'encomana?
Jo els hi dono un 10 als meus pares.. per tot i " a pesar " de tot :)
Petons!!
Babèlia jo em creia que era la que esta tiesa en el lloc 3 amb un peu al cap XD.
Rinxolets segons quins pares a vegades fins i tot en treus profit si estan separadets, a més d’una parella els ho recomenaria..
Home de la música, si, a vegades et fan ballar com una baldufa.
Pd40, queda adjudicat el primer lloc per la mare que fa els millors canelons. Ara macarrons, qui té la millor mare cuinadora de macarrons?
Carmencito ja ho pots dir que és sort, sinó potser em triava el Brad Pit de pare…
Candela, me’n alegro, veig que segueixes entrant, a pesar dels canvis que has enunciat!
Az! Si erets tú que nedaves molt ràpid, però també ofegaves al altres i el fumies puntades de peu!
Marina espero que no vagi passant de generació en generació, perquè sinó ja veig els fills educant als pares.
Onai, serem feliços amb allò que tenim, és el millor que podem fer.
Ui si jo t'expliqués la fauna de pares i mares que veig per la meva feina!! XDD n'hi han que tenen tela, així surten els nens després que tampoc hi ha qui els aguanti! i mira que m'encanten els nens/es!
per cert m'ha agradat molt el dibuix
Doncs tens tota la rao , jo ja tinc un bon grapat d´amics amb criatures i tots deuen ser einsteins com a minim!!!
e,
bastant d'acord en tot; sobretot en les respostes als comentaris.
Bé, ja que m’ho poses a huevo, també faré els meus agraïments: a tots dos per ensenyar-me a volar i no voler controlar el meu vol; al pare, per ensenyar-me que la vida és com una corda fluixa, que s’ha de ser valent i caminar-hi sabent mirar avall; a la mare, les abraçades en els moments de por, i que sempre hi sigui, i que mai em permeti caure més baix del que caic, que ja es caure.
Una vegada vam anar a una casa de turisme rural, i varem coincidir amb 3 parelles de pares "primerissos"... ufffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffff!!!!! Els seus nens eren els millors en tot, amb 5 mesos ja parlaven, amb 3 caminaven i als 15 dies ja els hi sortien dents. Terrible, terrible!!! Jo d'aquí uns anys, em nego a ser així!
Ei Emma, em quedo amb Lumiere ;)
Jo no diré que els meus pares són els millors del món, perquè no. Però he de dir que mai he estat un mono de fira ni m'han fet ballar com una baldufa (també estan separats), tenen els seus defectes però com tots. Si més no, dins del que cap són normals.
jo l'únic que he de dir del teu post és que dubto que els pares actuals donin rap o peix en general als seus fills. He treballat 4 en un menjador d'escola i et puc assegurar que hi ha nens que no mengen mai ni verdura ni peix.
o els pares frikis d futbol k obliguen als seus fills de 2 setmanes a fer xuts amb la pilota, pq aixi d gran portin mols diners a casa xDD
k bo
Interessant reflexió en plena Era del bolquer Daurat on moltes parelles "estables" van decidir procrear per perllongar les seves frustracions en la seva descendència i per poder justificar la hipoteca a trenta anys com un fet d'altruistes i previsors i no sentir-se realment, tan buits, estafats i estúpids simultàniament i crònica.
Ho sento, és que dinat patates emmascarades amb bitxo i col confitada...i pica...;-)x
home, Emma, no vull ser esgarriacries, però estàs fent el mateix que critiques:
Entrar en COMPETICIÓ a veure QUI és MÉS que la resta!!!!
No pateixis, va amb el pack de ser contemporanis
;-)
Lulú