Sort hagi, qui estimi aquest silenci de la paraula escrita
© 2006 ALLS CUITS MAI COUEN | Blogger Templates by GeckoandFly.
No part of the content or the blog may be reproduced without prior
written permission.
Learn how to make money online | First Aid and Health Information at Medical Health
mira.. jo air em vaig qedar en el raconet del laberint on hi ha les cartes.. i ens vam passar la nit jugant al chinchon i la brisca! XD
visca les nits de dissabte!
Juguem a viure? sí, magnífica proposta. Jo vaig amb la del vestidet rosa al racó de la copa de menta: bon lloc per ensenyar les cartes i perdre la partida.
Ufff!! no té sortida!! És com la vida, entres, jugues, i mors...
Que tragic m'ha quedat, no? XD
Petons!!
Si no entres, tot serà més fàcil! A més, a 18 kilòmetres igual trobes una altra entrada i un camí amb sortida
està bé que no tingui sortida els diners, el joc...però l'amor? jajajajaja, m'he ratllat...
doncs si et quedes atrapat "haber elegido muerte..." aaaaah!
Hottia que chulu! Jo sí jugo! Ja sé el final, però cony, el sabem tots, no? La qüestió és tenir sort amb els daus.... ;)
Jo em quedo amb la beguda, el cor i les mans! xD
tenim altre remei? jo crec q ja hi estem tots a dins!! a veure q toca...
Ah! I que no faltin els diners! xD
Per cert, ja et vaig dir que et saludaré quan et vegi, sigui fewnt ballaruques o trobant-te pel carrer ;)
Sens dubte, la mort. Deia un amic meu: "la mort com a esport, heus aquí una sonoritat."
Els que estem llegint això ja som dins el tauler, jugant o fent el que podem :)
El dibuix és maco, tant de bo sempre fos així.
Juguem!!!!!!!!!!!!!!!
Quin post més fantàstic!
uo! no veig el laberint!