L'illa dels sentiments
8 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 28 de gener 2007 @ les 9:19 p. m..
Una vegada va existir una illa en la qual vivien tots els sentiments i valors de l’home.
El bon humor, la tristesa, el saber… com també tots els que falten, inclòs l’amor. Però un bon dia es va saber que l’illa estava a punt d’enfonsar-se.
Llavors tots prepararen les seves embarcacions i marxaren. Només l’amor va restar esperant sol fins l’últim moment.
Quan l’illa estava a punt de enfonsar-se, l’amor decidí demanar ajuda.
La riquesa va passar pel costat de l’amor en una barca lujosa i l’amor li va dir:
“ Riqueza, ¿Que em pots dur amb tu?”
“No puc perquè tinc moltes joies, or i plata dins la barca i no hi ha lloc per tu”
LLavors l’amor decidí demanar ajuda a l' orgull que estava passant en una magnífica barca:
“Orgull et suplico, pots portar-me amb tu?”
“No puc portar-te, amor…” respongué l’orgull: “aquí tot és perfecte, podries arruïnar la meua barca”.
LLavors l’amor digué a la tristesa que s’estava acostant:
“ Tristesa t’ho demano, porta’m amb tu”
“ Oh amor” respongué la Tristesa “estic tant trista que necessito estar sola”
LLavors el bon humor passà per davant de l' amor, pero estava tant content que no va ni adonar-se que l’estaven cridant.
De sobte una veu digué:
“Vine amor, jo et portaré amb mi” li va dir un vell.
L’amor es sentí tant content i ple de goig que va oblidar de preguntar el nom al vell.
Quan va arribar a terra ferma , l’amor va preguntar al saber:
“Saber, pots dir-me qui m’ha ajudat?
“Ha estat el temps” respongué el saber.
“El temps?” va preguntar l’amor. Perquè serà que el temps m’ha ajudat?
El saber ple d’eloqüència respongué:
“Perquè només el temps és capaç de comprendre quan important és l’amor en la vida”
Anònim
Etiquetes de comentaris: històries, illa dels sentiments
que bonic :O genial.
Diga-li a l'anònim que tremendament bonic...
Caram! Quina parabol.la més bella! Necessitem temps per assaborir tantes coses i sembla que el deixem passar sense aturar-nos a pensar que l'hem de menester per assolir els nostres desigs.
Ei! genial Emma!! m'ha encantat aquest post!! :D
Si, a vegades per explicar coses ben senzilles hi ha històries ben maques.
I té part de raó, i com l'orgull, la riquesa, el bon humor etc hi ha cents de valors que no l'haguéssin ajudat a pujar a la barca, o potser algún altre si?
Molt maco el relat, ve molt de gust llegir aquestes coses :)
plas plas plas plas molt bo!!
emma,
el Temps se’n va endur l’amor, però sovint torna amb la barca de la Música com un record carinyós.
Toquim alguna cosa de Gershwim Sr. Temps, “Rapsody in Blue” per exemple, encara que no sigui per a mi.