Claror de matinada que et xiuxiueja un secret, precedent; la nit passada, ara al llit jeus despullada. No has trobat la bona paraula, intrèpid felí que t’ha abduït, ja no et queda ni una sola tarda per saborejar el festí. 
Per uns breus moments et quedes per sempre allí. El cos torbat i els cabells rinxolats, petges del delicte que hauries comès ahir i avui.
Tens dues confesions a fer, l’una per tu, l’altra és per ell.
Etiquetes de comentaris: felí, pensaments
e,
m'agrada això del cos torbat. Ara, els cabells rinxolats? Vols dir que les panteres tenen cabells rinxolats? No em faci's pensar mal.
jo hauria de confessar, perquè no podria viure amb un secret...
muaaaks
q wai. M'agradat! es teu?
doncs ji se q se viure amb secrets. De fet hi ha secrets meus que no els he explicat a ningu. I ara no em vingueu a extreure informació pq no cantaré!
Molt bé, m'ha agradat aquest aire de misteri. T'ha quedat molt bé :)
escrius aquestes coses al migdia?? uooo ets crack xD
i a la marina.. dir.. k ... va explica algun secret! xD
petoo emma k vagi mu be el cap de setmana!
Parles de mi, emma? jajajaja! Com que parles de cabells rinxolats... :P
aix, lo meu no es comentar textos poetics... a mi el comentario de texto sem donava fatal! pro que sepas que l'he llegit xD
Ui....quina por aquets ulls no?
Me'n vaig una setmana fora i t'emboliques amb el gatot???? Ah... que no és ben bé això, no???
Si és que m'he deixat la meitat de les neurones de viatge... xDDDDDDD
[Conyes a part, m'ha encantat... de debó! ;)]