PRINCIPIS I FINALS
13 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 27 de febrer 2007 @ les 8:19 p. m..
PRINCIPIS I FINALS
Un temps, vaig ser una noia de futur.
Podia llegir Horaci i Virgili en llatí,
recitar de memòria tot Keats.
Però, entrant en les coves dels adults,
em van caçar i vaig començar a parir
els fills d'un home estúpid i cregut.
Ara m'empleno el vas sempre que puc
i ploro si recordo un vers de Keats.
Una no sap, de jove, que cap lloc
no és el lloc on podrà restar per sempre.
També s'estranya quan no arriba mai
aquell o aquella en qui trobar descans.
Una ignora, de jove, que els principis
no tenen res a veure amb els finals.
Joan Margarit
Lluís Llach i Feliu Ventura: Que no s'apagui la llumEtiquetes de comentaris: lluis llach, musica, poema
Maragarit és un dels meus preferits. La seva poesia amorosa, arriba. Poeta curiós, per ser arquitecte de formació. Bona elecció.
Naixem, és el principi; morim, és el final. Al mig tot un munt d’historietes que es confonen, que recordem a la nostra manera, que fan riure o plorar (això va com va). Joves o grans, ningú sap del cert que fa que el cor bategui amb diferents intensitats. No m’agrada Margarit, ho sento. Keats i Horaci sí, és clar.
és trist, quan et fas gran, no poder reconèixer en tu aquell qui volies ser
ets tu la de la foto?
Molt maco, Emma, bona tria. Ja ho diuen, no? L'experiència és un grau.
jo estava llegit la frase que tens al msn i pensava qe era molt maca i q tenia tota la raó del món. Ara ja se d'on surt.
I la foto li queda de perles
Ei! Aquest poema, de fet, no l’he escullit jo, me’l van regalar, i sí, m’agrada molt.
Mikel qui vols que sigui sinó???
Déric mai som allò que voliem ser, només ens hi podem assemblar.
Maquíssima foto, maquíssim poema.
M'ha agradat molt el poema, Emma, preciós.. Me'l guardo!!
Un petonas!
cuanta raó tant d bó. Pro la vida es aixo perdre unes coses (en principi) per "guanyarne unes altres... m'agradat molt el poema.
A la foto no li havia donat importancia pq pensava q seria una d'internet al dir q es teva... Es molt xula i quin tipito XD
Segur que per la persona que te l'ha regalat pensa que ets molt especial.
"Sort hagi, qui estimi aquest silenci de la paraula escrita!
Mai he estat un fanàtic de la literatura clàssica i greco-romana, i menys de la poesia en general, però John Keats té molta molta força. És com el T.S. Eliot o la Sylvia Plath. És una poesia molt poderosa.
Per cert, ja començo a patir els efectes de la nocilla, jajajaja!
De nena eres uns dona en potència,
ara ets una dona amb potència.
Que no has disfrutat del camí ?
Que no ets qui volies ser ?
Jo i la formiga tampoc ho tenim clar :-)